Any rere any, un té la sensació que l’estiu no acaba de començar del tot fins que no arriba el Cinema a la Fresca a la Sala Montjuïc. Enguany, el certamen assoleix la 12ª edició totalment embalat i demostrant que la seva oferta cinematogràfica segueix mantenint un nivell molt alt. Un cop més, la programació inclou alguns dels films més elogiats durant els últims dos anys (bona part d’ells formen part dels corresponents Top10 anuals en aquest blog) i hi afegeix un parell o tres de grans clàssics de la història del setè art, per acabar oferint un total de 16 pel·lícules que es projectaran del 6 de juliol al 8 d’agost. L’escenari, com sempre, seran els jardins del Castell de Montjuïc, on es pot gaudir el cinema d’una forma diferent i fins i tot les pel·lícules ja conegudes prenen un caire especial.
Gravity
All posts tagged Gravity
Amics i amigues, ja és aquí l’esperat Top10 de l’any. Tan rutinari i probablement injust, com divertit i necessari per tancar l’any cinematogràfic i fer una mica de balanç de tot el que ha arribat a les nostres pantalles durant aquests 365 dies. I he de dir que aquests han estat força positius, especialment després d’un 2012 amb un promig qualitatiu força pobre. Si l’any passat va quedar marcat per les decepcions i em va plantejar problemes per incloure deu pel·lícules realment de nivell, aquest m’ha obligat a deixar-ne fora de la llista més d’una que hi podria ser merescudament. Crec que cal destacar 2013 com un any especialment complet, amb grans títols en tots els gèneres, estils i condicions.
Aquestes són, doncs, les 10 millors pel·lícules de 2013 a M.A.Confidential (click al títol per llegir la crítica i a la imatge per veure el tràiler):
Gravity
Director: Alfonso Cuarón
Intèrprets: Sandra Bullock, George Clooney.
Gènere: Drama, thriller, ciència-ficció. USA, 2013. 90 min.
El veterà astronauta Matt Kowalski i la doctora i enginyera Ryan Stone estan fent un passeig espacial per realitzar diferents operacions al telescopi Hubble. Tot va sobre rodes, i els dos poden gaudir de les espectaculars vistes de la Terra, fins que una pluja de brossa espacial provocada per la destrucció d’altres satèl·lits els impacta de ple i converteix la missió en un malson, especialment per ella, que és el primer cop que viatja a l’espai.L’espai és un lloc tan fascinant com inquietant. Tothom voldria estar-hi algun cop a la seva vida, però, a poder ser, estalviant-se tot el procés per arribar-hi i també el patiment de saber que qualsevol contratemps probablement porta a una mort assegurada. A vegades penso si aquesta por i vulnerabilitat ens deixarien gaudir com cal de les inigualables vistes del planeta Terra que només es poden apreciar des d’allà. M’encantaria ser-hi, però segurament em trobaria fatal, encara que fos només pels propis nervis de ser-hi. Aquest cúmul de sensacions oposades és el que ens transmet, millor que cap altra pel·lícula havia fet fins ara, aquest prodigi anomenat Gravity. La nova pel·lícula d’Alfonso Cuarón, que torna set anys després de la lloada Hijos de los Hombres (l’hauria de tornar a veure), no ha deixat de generar expectació des del seu primer tràiler, i ha sabut fer front a les grans esperances dipositades en ella. L’espera ha valgut la pena, i l’experiència és veritablement única; fins i tot el 3D contribueix a la seva grandíssima qualitat.
Tot i tenir una trajectòria d’allò més irregular i passar-se sis anys sense pràcticament cap projecte, el director mexicà Alfonso Cuarón va deixar-nos marcat el seu nom gràcies a Hijos de los Hombres (2006), pel·lícula que, tot i que no em va entusiasmar tant com a la majoria de gent, oferia una gran espectacularitat a nivell visual i evidenciava l’immens talent que hi havia darrere la càmera. El més recordat, els seus magnífics plans seqüència, que es van convertir en la seva senya d’identitat. Ara, Cuarón torna amb Gravity, una de les pel·lícules més esperades d’aquest any, que explica la història de dos astronautes que intenten tornar a la Terra després que residus espacials impactin amb la seva nau i els deixin flotant a la deriva. Un guió del propi Cuarón, juntament amb el seu germà.
Aquesta és una selecció de les pel·lícules més destacades que s’estrenaran en el transcurs de l’any que tot just acabem de començar. El mes previst de cada estrena és el vigent a dia d’avui, però podria haver-hi variacions i els típics balls de dates. Si és així, no m’ho tingueu en compte. Clicant al títol accediu al tràiler o a més informació sobre cada film.
GENER
- The Master (Paul Thomas Anderson). Drama sobre els inicis de la cienciologia que pot ser un dels films de l’any.
- La Noche Más Oscura (Kathryn Bigelow). Crónica de la captura de Bin Laden que apunta clarament als Oscars.
- Amor (Michael Haneke). Retrat sobre la vellesa i la mort que va fer que Haneke tornés a arrasar a Cannes.
- Django Desencadenado (Quentin Tarantino). Per fi arriba l’esperat western de Tarantino, torna a prometre espectacle.
- Lincoln (Steven Spielberg). La fi de l’esclavitud a USA des dels ulls d’Abraham Lincoln i amb Spielberg darrere la càmera.
- El Lado Bueno de las Cosas (David O. Russell). Una de les comèdies dramàtiques amb millors crítiques dels últims mesos.
- El Vuelo (Robert Zemeckis). Drama sobre un pilot d’avió que es debat entre heroi o temerari, amb Denzel Washington.













