Any rere any, un té la sensació que l’estiu no acaba de començar del tot fins que no arriba el Cinema a la Fresca a la Sala Montjuïc. Enguany, el certamen assoleix la 12ª edició totalment embalat i demostrant que la seva oferta cinematogràfica segueix mantenint un nivell molt alt. Un cop més, la programació inclou alguns dels films més elogiats durant els últims dos anys (bona part d’ells formen part dels corresponents Top10 anuals en aquest blog) i hi afegeix un parell o tres de grans clàssics de la història del setè art, per acabar oferint un total de 16 pel·lícules que es projectaran del 6 de juliol al 8 d’agost. L’escenari, com sempre, seran els jardins del Castell de Montjuïc, on es pot gaudir el cinema d’una forma diferent i fins i tot les pel·lícules ja conegudes prenen un caire especial.
Django Unchained
All posts tagged Django Unchained
Amics i amigues, ja és aquí l’esperat Top10 de l’any. Tan rutinari i probablement injust, com divertit i necessari per tancar l’any cinematogràfic i fer una mica de balanç de tot el que ha arribat a les nostres pantalles durant aquests 365 dies. I he de dir que aquests han estat força positius, especialment després d’un 2012 amb un promig qualitatiu força pobre. Si l’any passat va quedar marcat per les decepcions i em va plantejar problemes per incloure deu pel·lícules realment de nivell, aquest m’ha obligat a deixar-ne fora de la llista més d’una que hi podria ser merescudament. Crec que cal destacar 2013 com un any especialment complet, amb grans títols en tots els gèneres, estils i condicions.
Aquestes són, doncs, les 10 millors pel·lícules de 2013 a M.A.Confidential (click al títol per llegir la crítica i a la imatge per veure el tràiler):
Django Unchained
Director: Quentin Tarantino
Intèrprets: Jamie Foxx, Christoph Waltz, Leonardo DiCaprio, Samuel L. Jackson, Kerry Washington, Don Johnson, Jonah Hill.
Gènere: Western, drama. USA, 2012. 165 min.
El Dr. King Schultz és un caçarrecompenses que allibera un esclau anomenat Django perquè l’ajudi a identificar i capturar els germans Brittle, pels quals paguen una gran recompensa. La col·laboració entre els dos es consolida, i quan Schultz s’assabenta que la dona de Django també va ser venuda, decideix ajudar-lo a alliberar-la, però per fer-ho s’hauran d’enfrontar a un dels negrers més importants de Mississippi, Calvin Candie.M’agradaria equivocar-me, però crec que Quentin Tarantino és un d’aquells directors conscients que ja ha fet les seves obres mestres, i que no es troba amb l’exigència buscar-ne una altra. Una actitud que es podria considerar acomodada, però que també es pot permetre ell més que ningú altre. I ho pot fer perquè qualsevol creació seva, sigui més o menys rodona, és una delícia per a tot cinèfil amb la mateixa mentalitat que el director. Tarantino fa el que vol i com ell vol, amb tots els cops de geni i tots els capritxos i excessos que això comporta, i a Django Desencadenado ens tornem a trobar amb tots ells de forma inconfusible. L’esperat western sobre l’esclavitud no serà el film més significatiu del director, però no decep en cap moment i ofereix 2h 45min de gran cinema, escenes per emmarcar, personatges brillants, diàlegs marca de la casa i les inevitables dosis d’humor i violència que tots esperem quan aquest home es posa darrere la càmera.
Sol, sorra, bales, cadenes, i sang, molta sang. Ja el tenim aquí! Quentin Tarantino sempre ha explicat que l’spaguetti western ha estat un dels seus grans referents com a director de cinema, i per fi ens arriba el seu particular homenatge cap a aquest subgènere. Django Unchained ens trasllada a pocs anys abans de la Guerra Civil nord-americana i explica la història de Django, un esclau, i el Dr. King Schultz, un caçador de recompenses, que uneixen forces per aconseguir els seus respectius objectius, entre els quals hi ha capturar uns dels delinqüents més buscats del sud dels Estats Units i el rescat de la dona de Django, també esclava.