Any rere any, un té la sensació que l’estiu no acaba de començar del tot fins que no arriba el Cinema a la Fresca a la Sala Montjuïc. Enguany, el certamen assoleix la 12ª edició totalment embalat i demostrant que la seva oferta cinematogràfica segueix mantenint un nivell molt alt. Un cop més, la programació inclou alguns dels films més elogiats durant els últims dos anys (bona part d’ells formen part dels corresponents Top10 anuals en aquest blog) i hi afegeix un parell o tres de grans clàssics de la història del setè art, per acabar oferint un total de 16 pel·lícules que es projectaran del 6 de juliol al 8 d’agost. L’escenari, com sempre, seran els jardins del Castell de Montjuïc, on es pot gaudir el cinema d’una forma diferent i fins i tot les pel·lícules ja conegudes prenen un caire especial.
Shame
All posts tagged Shame
Un cop més, arriba l’esperat moment del Top10 de l’any, probablement més perquè és el que toca que no pas per fer una valoració estrictament justa dels últims dotze mesos. La veritat és que, fent un repàs al que ens deixa el 2012, em quedo una mica desangelat, ja que m’adono que l’any 2011 ens va deixar moltes més pel·lícules de veritable categoria que no pas l’actual. Així com llavors em va costar descartar-ne algunes de la llista, aquest cop la feina ha estat decidir quines realment mereixien ser-hi. I és que aquest, no ens enganyem, ha estat un any marcat per decepcions (Prometheus, El Caballero Oscuro: La Leyenda Renace,etc.). No obstant, s’ha de dir que el bon cinema no ha faltat.
Aquestes són les 10 pel·lícules amb les que he gaudit d’una forma més especial durant aquest 2012 (click al títol per llegir la crítica i a la imatge per veure el tràiler):
Shame
Director: Steve McQueen
Intèrprets: Michael Fassbender, Carey Mulligan, James Badge Dale, Nicole Beharie, Jake Richard.
Gènere: Drama. Gran Bretanya, 2011. 95 min.
Brandon és un home d’uns 30 anys viu a Nova York i està obsessionat pel sexe. La seva rutina diària gira al voltant del mateix tema, ja sigui a casa, al carrer o a la feina, i per tots els mitjans possibles. Un dia, l’arribada per sorpresa de la seva germana Sissy, que s’instal·la a viure al seu pis, li trenca els esquemes i també la llibertat d’acció, cosa que fa aflorar els veritables problemes de la seva addicció.El cinema té la capacitat de plasmar històries, personatges o conceptes de forma inigualable per a qualsevol altra expressió cultural o artística. Una obvietat com una casa, sí, però quan el número de pel·lícules que aconsegueixen aquest objectiu és relativament escàs, un gairebé es sent obligat a recordar-ho cada vegada que se’n troba una. I Shame és una d’aquestes pel·lícules. El director anglès Steve McQueen, que també és responsable del guió, demostra que té una sensibilitat especial i una innata capacitat narrativa per a extreure del cinema tot allò que ens pot oferir, i presenta un film intens, magnètic i amb una forta personalitat pròpia. Sense necessitat d’efectismes ni morbositats, Shame aborda un tema considerablement complex amb un rigor i un humanisme sorprenents, amb un McQueen que fa gala d’un domini absolut de tots els components cinematogràfics de principi a fi. Una lliçó de cinema.