Breu història dels títols de crèdit

Tot i passar desaparcebuts o rebre relativament poca atenció per part de molts espectadors, els títols de crèdit poden ser una part molt important d’una pel·lícula, ja sigui pel seu contingut simbòlic, pel seu sentit de l’humor o perquè ens estan mostrant informació sobre la trama sense que ho sapiguem. En altres ocasions, directament són petites obres d’art audiovisual. En els més de 115 anys d’història del cinema, els títols de crèdit han experimentat una evolució paral·lela, lligada als avanços tecnològics i també a la mentalitat a l’hora de fer pel·lícules. En tot cas, actualment ja hi ha molts cineastes que els inclouen i els treballen com una part més de la història que explicaran, i també les sèries de televisió han començat a destacar amb crèdits d’una gran qualitat.

La pàgina The Art of the Title, dedicada a analitzar els títols de crèdit de desenes de pel·lícules, ha editat un vídeo que fa un breu repás a la història del disseny visual en aquest camp. Des del clàssic cartell de Intolerància (D.W. Griffith) dissenyat el 1916, fins les recents La Red Social, Buried o Scott Pilgrim Contra el Mundo, totes de 2010. Entremig, clàssics com Tiempos Modernos (1936) o Ciudadano Kane (1941), revolucionaris com Anatomia de un Asesinato (1959) o Con la Muerte en los Talones (1959), els inconfusibles James Bond amb Dr. No (1962) o Goldfinger (1964), el valor icònic de Fiebre del Sábado Noche o Star Wars (1977), els detalls amagats a Seven (1994) i l’animació més moderna de Atrápame si Puedes (2002) , Juno (2006) i Sherlock Holmes (2009). Sense oblidar les aportacions televisives de A Dos Metros Bajo Tierra (2001), Dexter (2006) o Mad Men (2007). Un viatge per la història del cinema en escassos dos minuts i mig.

9 comments on “Breu història dels títols de crèdit”

WOW! quin tros de video!

M'agradaM'agrada

Respon

m’encanten els títols de crèdit, ja siguin d’inici o de final… Recordo ara els finals de moulin rouge o l’inici de pulp fiction…
bé, al blog de filmin hi ha un vídeo de recull de finals de pel·lícules.. molt guapo també (i ple d’espoilers!!):
http://www.filmin.es/blog/i-love-cinema-homenajes-cinematograficos-made-in-youtube

M'agradaM'agrada

Respon

Jo recordo els de “Watchmen”, espectaculars i molt rellevants perquè contextualitzen la història i els personatges. Els de “Monstruos S.A.” també recordo que estaven molt currats. I quan em vaig adonar de què ensenyaven els de “Seven”, vaig flipar!

Ja he vist el vídeo que dius, és perillós si no has vist totes les pel·lícules. Recomano obrir-lo al youtube, que a la descripció hi ha la llista i pots comprovar si poden destrossar-ne alguna que no has vist. Gràcies per l’aportació!

M'agradaM'agrada

Respon

Molt bo!!! Vaig fer un treball a la carrera sobre títols de crédit i n’hi havien molts dels que apareixen al video. Dos mestres dels títols de crédit, per a qui li hagi agradat el video i vulgui buscar-ne mes referencies, Saul Bass (pioner) i Kyle Cooper de Imaginary Forces, d’aquest últim son els de Seven, uns dels meus preferits, un exemple del disseny com a valor afegit en aquest cas en el cinema.

M'agradaM'agrada

Respon

Jo també vaig estudiar a Saul Bass a la facultat, com tu dius un pioner en els títols de crèdit, i a més un inseparable de Hitchcock.

M'agradaM'agrada

Respon

Sempre he tingut un dubte: hi ha alguna diferència entre “títols de crèdit” i “crèdits”? S’anomena de manera diferent els crèdits inicials d’una pel·lícula i els finals?

M'agradaM'agrada

Respon

Hola Núria, no sé si hi ha una diferenciació clara, però per mi els “crèdits” es refereixen més aviat als finals (pantalla en negre i llista de noms que va passant). D’altra banda, els “títols de crèdit” fan més referència a la seqüència concreta dedicada a presentar actors, director i els més importants de l’equip, que sovint presenta un estil propi més elaborat.

Personalment, la diferència és aquest aspecte creatiu que tenen uns i els altres no.

M'agradaM'agrada

Respon