Overlord
Director: Julius Avery
Intèrprets: Wyatt Russell, John Magaro, Bokeem Woodbine, Iain De Caestecker, Jacob Anderson, Jovan Adepo, Marc Rissmann, Dominic Applewhite.
Gènere: Bèl·lic, terror, ciència-ficció. 2018. 110 min.
Poc abans del “Dia D” de la 2a Guerra Mundial, una companyia de paracaigudistes nord-americans aterra en un petit poble de França per a destruir una torre de control radiofònic clau per a la defensa de l’exèrcit nazi. Un cop a terra, i de camí cap allà, es troben una veïna del poble que els acompanya perquè es refugiïn a casa seva. Allà, comencen a notar que passen coses estranyes, i dedueixen que el que passa sota aquella torre s’escapa d’allò normal.
A aquestes alçades, ja sabem que J.J. Abrams no és infal·lible, però ningú pot negar que la contribució d’aquest home –amb els seus encerts i els seus errors– ha estat clau per a la revitalització del cinema de gènere dels últims anys. L’últim producte sota la seva tutela és Overlord, una efectiva mescla entre el cinema bèl·lic i la ciència-ficció en la seva vessant més terrorífica que sap activar tots els mecanismes per a convertir-se en un entreteniment de primer nivell. Dirigida per l’australià Julius Avery, la pel·lícula recupera l’horror de la 2a Guerra Mundial des de dins, però va més enllà fent una volta de rosca encara més salvatge d’una de les pitjors facetes de l’exèrcit nazi: l’experimentació mèdica amb sers humans. A partir d’aquesta premissa, Overlord construeix un esbojarrat còctel de referents on hi caben des de Salvar al Soldado Ryan fins L’illa del Dr. Moreau, passant per Soldado Universal o fins i tot La Cosa.
Martí
