Rango

Director: Gore Verbinski

Veus originals: Johnny Depp, Isla Fisher, Abigail Breslin, Ned Beatty, Alfred Molina, Bill Nighy.

Gènere: Animació, western. USA, 2011. 105 min.

En un gènere cada cop més prolífic com és l’animació, no és fàcil escapar d’una classe mitja de pel·lícules amb una estructura i missatge similar, però protagonistes i/o animals parlants diferents, i que acaben funcionant com a simple entreteniment amb quatre gags bons pel mig. Rango ja es perfilava, a priori, com una pel·lícula d’animació diferent, ja que es fusionava amb el gènere del western en la seva vessant més autèntica, més “bruta”, cosa que fins ara no havíem vist, i el resultat és certament original i molt peculiar. En el debut de Gore Verbinski (director de The Ring i tota la saga Piratas del Caribe, entre altres) en el món de l’animació, el cineasta demostra una sorprenent tècnica i ofereix un producte no sempre apte pels nens degut a les seves contínues referències a l’spaguetti western, la seva excentricitat i a la poca vistositat dels seus personatges i escenaris. Un film divertit, però força estrany en el seu conjunt.

Un dels principals fets que caracteritzen i distingeixen Rango és que la història no està incondicionalment al servei del gènere, com passa en quasi totes les pel·lícules d’animació, sinó que té un pes propi i és l’animació la que l’enriqueix amb el seu infinit de possibilitats. No ens enganyem, cap creador de cinema animat escriuria un guió com aquest pensant en animar-lo després i oferir-lo a un públic objectiu que no captés la seva essència, ja que hi ha força coses que els nens no poden entendre del tot a Rango. En canvi, qui sap si per la seva procedència, Gore Verbinski s’ha atrevit a prendre una trama que conté els elements propis de qualsevol western clàssic (foraster que arriba al poble, autoritats corruptes, la lluita pel poder de l’aigua, etc.) i dotar-la d’un estil i un humor molt personals. Tot i que, a posteriori, la història resulta no ser res extraordinari, és suficient per apreciar-la com una de les apostes interessants de l’any.

Com ja explicita en el seu títol, Rango gira al voltant del seu protagonista, possiblement un dels personatges més extravagants del cinema d’animació, i no només pel seu aspecte físic graciós de per si, també per una personalitat molt especial i un sentit de l’humor amb tocs de subtilesa i ironia que no trobem en aquest tipus de pel·lícules. Gràcies a la veu de Johnny Depp, l’actor extravagant per naturalesa ara mateix a Hollywood, Rango accentua encara més aquestes característiques (tot i que les moltes coincidències fan que et recordis del capità Jack Sparrow més d’un cop). No obstant, es podria dir que és l’únic personatge realment caricaturitzat del film, ja que la resta sobten pel seu realisme. El disseny de personatges, tot i caracteritzar animals, és propi d’un western i mostra la seva cara més demacrada, obscura i poc agraciada, res que resulti gaire atractiu per un potencial públic infantil.

De la mateixa forma, la fotografia i la il·luminació tenen el clar objectiu de realçar el màxim possible aquesta atmosfera western que domina Rango, fugint dels habituals colors vius que destaquen en aquest tipus de pel·lícules. D’altra banda, les textures i la qualitat del procés d’animació donen un realisme increïble als personatges, tot i tractar-se d’animals, gràcies a una expressivitat pràcticament humana. També l’entorn està dissenyat amb un nivell de detall admirable, en especial la sorra i l’aigua, capaç de fer-te entrar veritable set durant el visionat del film. Menció apart mereix també la banda sonora de Hans Zimmer, un dels millors compositors contemporanis de Hollywood, que dóna un dinamisme i una èpica molt importants a la història, la qual reserva grans escenes d’acció trepidant, en què Gore Verbinski evidencia i trasllada la seva experiència darrere la càmera.

Fent gala d’un sentit de l’humor força fresc, però també una mica surrealista, i amb un bon nombre de referències a grans exponents del western, Rango consolida la seva condició de pel·lícula diferent a la resta. Tot i que el ritme decau una mica en algun moment, és un molt bon entreteniment i un clar exemple que no tot està inventat en el món de l’animació, i que no tot acaba amb Pixar o Dreamworks, ja que es tracta de la primera pel·lícula d’aquest tipus per part la productora d’efectes especials de George Lucas, amb la col·laboració de Nickelodeon. Esperem que segueixin inspirats. Ah, i sabeu què? Rango no és en 3D, ni falta que fa.