EL AUTOR

Posted by Martí on 21 de Novembre de 2017
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , , . Deixa un comentari

El Autor

Director: Manuel Martín Cuenca

Intèrprets: Javier Gutiérrez, María León, Antonio de la Torre, Adriana Paz, Tenoch Huerta, Adelfa Calvo.

Gènere: Drama. Espanya, 2017. 110 min.

Álvaro és un aspirant a escriptor que no aconsegueix trobar el camí correcte per a complir el seu somni de publicar una novel·la i que es veu obligat a treballar en una notaria que odia. I per si no fos poc, la seva dona acaba de saltar a la popularitat gràcies a un best-seller de gran èxit a tot el país. Tot canvia quan una sèrie de circumstàncies porten Álvaro a traslladar-se a un nou pis. Allà, mirarà de seguir el principal consell del professor del curs d’escriptura on assisteix des de fa anys: inspirar-se en tot allò que passa al seu voltant.

A la comèdia Más Extraño que la Ficción, estrenada el 2006, Will Ferrell interpreta un home que descobreix que en realitat és el protagonista d’una novel·la que està sent escrita per una prestigiosa autora. Conscient que el seu destí depèn del que escrigui la novel·lista, l’home acudeix a ella per a demanar-li un final feliç per al personatge. En el cas d’El Autor, el procés es capgira: és l’aspirant a escriptor qui intenta convertir les persones del seu voltant en personatges per a crear la seva història, sense que aquestes ho sàpiguen. El director Manuel Martín Cuenca adapta un relat de Javier Cercas en què reflexiona amb ironia sobre la seva pròpia professió, i a la vegada porta a l’extrem un personatge que es troba acorralat per la seva vida mediocre i frustrada. Sota una façana humil i senzilla, El Autor amaga un retrat carregat de bastanta mala llet.

Continue Reading

THOR: RAGNAROK

Posted by Martí on 19 de Novembre de 2017
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , , , , , , , , , . 3 comentaris

Thor: Ragnarok

Director: Taika Waititi

Intèrprets: Chris Hemsworth, Tom Hiddleston, Cate Blanchett, Tessa Thompson, Mark Ruffalo, Idris Elba, Karl Urban, Anthony Hopkins, Benedict Cumberbatch, Jeff Goldblum.

Gènere: Superherois, comèdia, fantàstic. USA, 2017. 130 min.

Després de deslliurar-se del dimoni Surtur, Thor torna a Asgard, on el seu germà Loki ha aprofitat l’absència d’Odin per a liderar el planeta. En trobar-se, els dos germans inicien una disputa que els porta a retrobar-se amb el seu pare, el qual els adverteix de la imminent arribada d’una gran amenaça per al planeta Asgard: la deessa Hela, germana de Thor i Loki. En el seu intent d’aturar-la, però, els dos germans acaben en un desconegut planeta anomenat Sakaar.

La capacitat de Marvel per a repartir blockbusters al llarg del calendari és innegable. Tothom va parlar de Guardianes de la Galaxia vol.2 durant la passada primavera, ningú es va perdre Spider-Man Homecoming a l’estiu, i pocs espectadors encararan aquesta recta final d’any sense haver vist Thor: Ragnarok. És com si Marvel instal·lés una sèrie de checkpoints al llarg de l’any pels quals tot espectador ha de passar; si més no, ho han de fer aquells que volen seguir fil per randa el ditxós MCU (Marvel Cinematic Universe). Ara bé, des d’un punt de vista de continguts, cada cop queda més en evidència l’escassa rellevància de bona part d’aquestes entregues. En el cas de Thor: Ragnarok, ofereix dues efectives hores de comèdia i espectacle visual, però torna a deixar una sensació d’entreteniment fugaç que no trigarà massa a marxar de la nostra memòria.

Continue Reading

MANHUNT: UNABOMBER

Posted by Martí on 16 de Novembre de 2017
Posted in: Sèries TV. Tagged: , , , , , , , , , , , , . 2 comentaris

Manhunt: Unabomber

Creador: Andrew Sodroski

Intèrprets: Sam Worthington, Paul Bettany, Jeremy Bobb, Keisha Castle-Hughes, Lynn Collins, Brian F. O’Byrne, Elizabeth Reaser, Mark Duplass.

Gènere: Policíac, drama, thriller. USA, 2017. 8 capítols de 42 min.

L’any 1995, l’FBI recorre a l’agent James Fitzgerald, expert en lingüística, per a mirar de tancar un cas que arrossega des de fa gairebé vint anys. Es tracta del misteriós “Unabomber”, un terrorista que ja ha enviat una quinzena de cartes bomba a diversos destinataris civils, amb especial incidència als sectors universitari i de l’aviació, amb un resultat de tres morts i més de 20 ferits. Ara, però, l’aparició d’un manifest en què l’atacant exposa la seva filosofia de vida contrària a la societat industrial i la revolució tecnològica, pot introduir noves pistes.

Entre 1978 i 1995, Estats Units va viure sota l’amenaça de Ted Kaczynski, un misteriós terrorista que va enviar una quinzena de cartes bomba a diversos destinataris civils, amb especial incidència als sectors universitari i de l’aviació. El resultat: tres morts i més de 20 ferits. L’FBI era incapaç d’identificar cap sospitós prou sòlid, però tot va canviar quan l’atacant, batejat com a “Unabomber”, va decidir publicar un manifest en què exposava la seva filosofia de vida contrària la societat industrial i la revolució tecnològica. Ara, Discovery Channel ha recuperat aquesta història a través de la mini-sèrie Manhunt: Unabomber, la qual suposa una notable incursió d’aquesta cadena en la producció de ficció televisiva. A banda de comptar amb dos noms de primera línia com Sam Worthington i Paul Bettany per a encapçalar el repartiment, Manhunt: Unabomber confia la direcció a Greg Yaitanes, a qui cal tenir molt en compte després de ser també el responsable de Quarry, una de les grans sèries de 2016.

Continue Reading

FELIZ DÍA DE TU MUERTE

Posted by Martí on 13 de Novembre de 2017
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , , . Deixa un comentari

Happy Death Day

Director: Christopher Landon

Intèrprets: Jessica Rothe, Israel Broussard, Ruby Modine, Rachel Matthews, Charles Aitken, Jason Bayle, Phi Vu.

Gènere: Terror, comèdia. USA, 2017. 95 min.

Tree és una jove universitària que comença el dia del seu aniversari amb mal peu: es desperta a l’habitació d’un noi que no coneix, arriba tard a les classes i mira d’evitar les trucades del seu pare, amb qui no es porta massa bé. Però el pitjor de tot encara ha d’arribar, ja que la noia acabarà la seva particular celebració sent víctima d’un misteriós assassí emmascarat. Just després, però, Tree torna a despertar-se a la mateixa habitació i comença a notar que tot es repeteix exactament de la mateixa manera. 

A aquest ritme, la fórmula narrativa d’Atrapado en el Tiempo gairebé es podrà començar a considerar un subgènere més. En la última dècada, ja en són uns quants els títols que han traslladat al seus respectius terrenys aquesta estructura basada en el loop temporal: des de Código Fuente o Al Filo del Mañana en l’apartat de la ciència ficció, passant pel thriller coreà A Day i fins a la recent The Final Girls, que ho utilitzava per a parodiar els tòpics de les pel·lícules de terror. En la mateixa òrbita que aquesta última, i amb elements relativament similars, apareix ara Feliz Día de tu Muerte, una divertida proposta en forma de slasher que sap jugar amb enginy les seves cartes. Sota una mirada estricta, la pel·lícula es podria considerar ben bé una estupidesa, però mostra prou enginy i autoconsciència per a imposar la seva vessant més divertida.

Continue Reading

MINDHUNTER – 1a temporada

Posted by Martí on 9 de Novembre de 2017
Posted in: Sèries TV. Tagged: , , , , , , , , , , , , , . 2 comentaris

Mindhunter

Creadors: Joe Penhall i David Fincher

Intèrprets: Jonathan Groff, Holt McCallany, Anna Torv, Cotter Smith, Hannah Gross, Cameron Britton, Alex Morf, Stacey Roca, Joe Tuttle.

Gènere: Thriller, policíac, drama. USA, 2017. 10 capítols de 40-55 min.

A finals dels anys 70, el jove agent de l’FBI Holden Ford comença a mostrar interès per la psicologia criminal com a eina per a mirar de detectar i aturar possibles assassins en sèrie. Seguint uns procediments insòlits fins el moment, i acompanyat per l’incrèdul agent Bill Tench, Ford demana poder conversar amb alguns assassins ja empresonats per a poder saber una mica millor com es van convertir en el que són. L’FBI no veu gens clara aquesta tasca, però li dóna unes setmanes de marge per a aconseguir resultats.

La relació de David Fincher amb els assassins en sèrie és relativament breu, però del tot significativa. Ja sigui construint una obra mestra del gènere com Seven (1995) o regirant-ne els cànons amb un títol tan subversiu com Zodiac (2007), el director sempre ha posat un especial èmfasi en l’apartat psicològic dels seus criminals: quina és la font del seu comportament i com funciona la lògica individual que porta a actuar una i altra vegada. Ara, l’aparició de Mindhunter es pot entendre com una aplicació d’aquest mateix enfocament, però sobre els propis ciments del gènere. Una espècie de tesi en què Fincher explora l’origen, ja no tant dels assassins en sèrie, sinó dels encarregats d’enfrontar-s’hi. Durant aquesta temporada inicial de Mindhunter, els crims o les investigacions federals no són el més important, sinó l’aprenentatge que els agents protagonistes i els espectadors fem alhora. Aquest és el veritable valor de la sèrie.

Continue Reading

A GHOST STORY

Posted by Martí on 5 de Novembre de 2017
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , . 1 comentari

A Ghost Story

Director: David Lowery

Intèrprets: Rooney Mara, Casey Affleck, Rob Zabrecky, Will Oldham, Liz Franke, Sonia Acevedo.

Gènere: Drama, fantàstic. USA, 2017. 150 min.

Una jove parella d’enamorats viu tranquil·lament en una casa a Texas. Una nit, la seva calma es veu interrompuda per un estrany soroll que prové del piano, on ell, compositor musical, s’inspira per a treure alguna de les seves produccions, però no li donen més importància. Tot canvia el dia en què un accident de cotxe just davant de casa seva acaba sobtadament amb la vida de l’home.

Una de les frases comodí que més es pot escoltar en enterraments o altres situacions tràgiques és la de “no som res”, a vegades inclús complementada amb un “estem aquí de pas” per a acabar d’arrodonir el tòpic. El seu ús es sol atribuir a un intent de sortejar un moment incòmode en què és complicat saber què dir, però si ens ho prenem de forma una mica més seriosa i reflexiva, fins i tot en pot sortir una pel·lícula. I una de bastant bona. A Ghost Story requereix un pèl de paciència i assimilació inicials, ja que està completament entregada a una visió i unes intencions molt personals i específiques del seu director, David Lowery, però a mida que avança es converteix en un viatge cada vegada més estimulant. També va prenent cada cop més coherència com a conjunt, ja que cada escena, per molt que a priori semblés capritxosa, acaba aportant un detall o una idea valuosa. A Ghost Story és una d’aquelles rareses que queden gravades.

Continue Reading

LA GRAN ENFERMEDAD DEL AMOR

Posted by Martí on 3 de Novembre de 2017
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , . Deixa un comentari

The Big Sick

Director: Michael Showalter

Intèrprets: Kumail Nanjiani, Zoe Kazan, Holly Hunter, Ray Romano, Linda Emond, Vella Lovell, Bo Burnham.

Gènere: Comèdia, drama. USA, 2017. 115 min.

Kumail és un jove d’origen pakistanès que es dedica a fer monòlegs en un conegut bar de Chicago. Després d’una de les seves actuacions, coneix Emily, amb qui comença una relació amorosa que poc a poc es va intensificant. No obstant, donades les estrictes tradicions que segueix la seva família, Kumail no pot explicar la situació als seus pares, que cada dos per tres li intenten concertar un matrimoni amb una noia pakistanesa. Aquesta circumstància es converteix en un obstacle que posa en perill la relació entre Kumail i Emily.

Des de l’aparició de pel·lícules com 500 Días Juntos, alabada i odiada a parts iguals, la comèdia romàntica indie nord-americana ha mirat de trobar un espai propi per a històries agredolces que no ho concedeixin tot a l’espectador. Una mena de nivell intermedi entre el gamberrisme irreverent de Judd Apatow i la ingenuïtat de les comèdies feel good on tot acaba bé. La Gran Enfermedad del Amor aspira clarament a ocupar aquesta posició amb una proposta àgil i propera, però que introdueix un context sorprenentment tràgic durant bona part del seu camí. I és aquí on es torna irregular. Quan mostra el seva vessant més còmica, el film resulta efectiu, sense necessitat de buscar la riallada fàcil. Ara bé, quan La Gran Enfermedad del Amor decideix caminar fent equilibris sobre aquesta corda que separa el drama i la comèdia, cau en un conflicte de tonalitats que la desestabilitza en més d’una ocasió.

Continue Reading

FESTIVAL DE SITGES 2017 – Crònica (part V)

Posted by Martí on 1 de Novembre de 2017
Posted in: Sitges 2017. Tagged: , , , , , , . Deixa un comentari

Dues setmanes després, acabem la cobertura del Festival de Sitges 2017 amb la última entrega de crítiques exprés per part del Breixo i un servidor. De nou, repassem la que es podria considerar com “classe mitja” d’aquesta edició, i que en alguns casos ha passat una mica sense pena ni glòria. En total, completem un total de 35 pel·lícules comentades del que ha estat el 50è aniversari del festival, i quedem ja esperant l’edició de l’any que ve. Hi tornarem!

A Special Lady (Lee An-Gyu, 2017)

Un dels mals que presenten certs thrillers coreans és la tendència a farcir la seva història de personatges i subtrames que poc a poc es van entrellaçant, però que al final acaben fent anar de bòlit l’espectador. A Special Lady és un d’aquests casos. El film de debut de Lee An-Gyu es presenta com un relat obscur de corrupció, xantatge i influències de tota mena entre polítics, empresaris i càrrecs del poder judicial. Enmig de tot això, el focus es situa teòricament en una dona d’actitud implacable, però que de cop veu afegida una especial implicació personal que la condiciona. I dic “teòricament” perquè fins ben bé la meitat del film no es desenvolupa el personatge amb una mínima força o, si més no, mostrant aquells trets que expliquen el títol d’A Special Lady per a la pel·lícula.

Lee An-Gyu dóna sempre un toc d’elegància a tot el que passa, cuidant escenaris i atmosferes a l’estil Michael Mann. Les ombres projectades i les tonalitats fredes omplen la pantalla i ens distancien emocionalment d’uns personatges que no tenen cap mena de dignitat. Potser per això, precisament, costa fer aquest exercici d’empatia amb la protagonista que proposa A Special Lady. D’entrada, no hi ha massa raó per la qual ens hauria d’importar més que la resta, tot i que és veritat que al tram final és la única que mostra unes prioritats una mica més humanes. Potser la vaig enganxar en un mal moment, però el cert és que A Special Lady ho posa massa difícil per a implicar-nos en la seva història. (Martí)

Continue Reading

FESTIVAL DE SITGES 2017 – Crònica (part IV)

Posted by Martí on 30 d'Octubre de 2017
Posted in: Sitges 2017. Tagged: , , , , , , , . Deixa un comentari

El Breixo torna a col·laborar en aquesta quarta (i penúltima) part de la macrocrònica del Festival de Sitges 2017. Gèneres i tipologies per donar i vendre: des d’un slasher repetitiu en clau d’humor, passant per un dels títols d’autor que més ha sorprès en aquesta edició del festival. Això sí, també ens quedem a gust a l’hora de criticar algunes de les pel·lícules menys convincents, perquè no sigui dit allò que “al públic de Sitges us agrada tot”.

The Ritual (David Bruckner, 2017)

En un Sitges escaso de propuestas de terror puro, The Ritual supuso un agradable reencuentro con una variante bastante clásica del género. Planteada casi como una Bruja de Blair en la que de verdad podemos ver qué está pasando sin marearnos por culpa de los movimientos de cámara, la película juega muy bien sus cartas aprovechando el escenario del bosque para crear un terror atmosférico y contenido; puntuado, eso sí, con momentos de locura, e incluso gore, repartidos a intervalos regulares (quizás demasiado regulares, hasta el punto de que uno puede predecir el punto exacto en el que llegarán).

La verdadera fuerza de la propuesta reside, sin embargo, en la decisión de unir este terror más clásico con el desarrollo de los conflictos que se dan en un grupo de viejos amigos marcados por la tragedia, al estilo de Reencuentro o Los Amigos de Peter. Lástima que al llegar al tercer acto, The Ritual parezca sabotearse a sí misma y deje en segundo plano a los personajes, su conflicto y el trauma del protagonista, para empezar a introducir elementos ajenos que casi no se desarrollan y ni siquiera tenemos tiempo a asimilar. El arco del grupo de amigos y sobre todo el de su protagonista se quedan sin cerrar en un clímax confuso que parece sacado de otra narrativa bastante menos interesante que la que teníamos entre manos. (Breixo)

Continue Reading

FESTIVAL DE SITGES 2017 – Crònica (part III)

Posted by Martí on 26 d'Octubre de 2017
Posted in: Sitges 2017. Tagged: , , , , , , , , . 1 comentari

Tercera ració de ressenyes del Festival de Sitges, demostrant de nou que la “classe mitja” ha donat molt bons fruïts: des de l’animació més rocambolesca fins una de les seqüeles “casolanes” més esperades pel públic assidu al festival. A l’altre costat, algunes de les decepcions que ens ha deixat aquesta edició, sobretot en el cas d’una de les grans superproduccions asiàtiques d’aquest any.

The Killing of a Sacred Deer (Yorgos Lanthimos, 2017)

Confrontar una pel·lícula de Yorgos Lanthimos mai ha estat una tasca fàcil, i The Killing of a Sacred Deer en cap moment es postula com a excepció. Al contrari, possiblement és la que expressa el seu missatge de la forma menys explícita, i la que acaba resultant més contundent en el seu desenllaç. Enfocada en un prestigiós cirurgià empès a prendre una terrible decisió per culpa d’un antic pacient a qui va perdre, la història porta Lanthimos a explorar de nou l’obscuritat i l’egoïsme del ser humà, però amb una aparent parsimònia que acaba sent el que realment esgarrifa. Apropant-se un pèl al cinema de Haneke, The Killing of a Sacred Deer juga amb la nostra implicació emocional respecte el que veiem, i sap perfectament que ens deixarà amb un bon turment mental.

The Killing of a Sacred Deer presenta dues meitats força marcades: la primera, inquietant i misteriosa, dóna pas al veritable fet inductor, i a partir d’aquí ens adonem de l’aberració que amaga la història. Lanthimos planteja una pel·lícula de personatges gairebé robotitzats, mancats d’emocions o empatia, i incapaços de veure més enllà dels seus propis interessos; inclús quan és la seva pròpia família la que està en joc. No ens aplana el camí quant a ritme, dinàmica o apartat sonor (la BSO no ens deixa tranquils), però The Killing of a Sacred Deer genera un estrany magnetisme. La pel·lícula deixa exposada una enorme baixesa moral i un descoratjador retrat de l’autoprotecció davant els errors. I de pas, també ens regala un dels personatges més pertorbadors dels últims anys.

Continue Reading