M.A.Confidential

Quarry

Creadors: Michael D. Fuller i Graham Gordy

Intèrprets: Logan Marshall-Green, Jodi Balfour, Peter Mullan, Nikki Amuka-Bird, Damon Herriman, Edoardo Ballerini, Jamie Hector.

Gènere: Thriller, drama. USA, 2016. 8 capítols de 60-75 min.

La inabastable oferta de sèries disponibles al llarg de l’any pot arribar a atabalar una mica. Són tantes les opcions en comparació amb el temps limitat de què disposem per a veure-les, que sempre hi ha cert dubte de si aquella que hem escollit per a seguir realment haurà valgut la pena. Aquesta tardor, dues de les principals alegries les hem trobat rebuscant entre l’escena més alternativa: dins del gènere de comèdia, Atlanta ha estat la gran sorpresa; com drama, em quedo sens dubte amb Quarry. Pertanyent al canal Cinemax però coproduïda per la HBO, la sèrie es podria emmarcar sense problemes en la nova fornada de thrillers independents nord-americans: pacients, tensos, perfectament treballats i del tot implacables quan cal passar a l’acció. A més de tot això, Quarry presenta una colla de personatges carregats de moralitat dubtosa i castigats per la conjuntura social i econòmica de l’Amèrica dels anys 70, així com una història mastegada poc a poc que mai perd la substància.

No és una sèrie assequible, sobretot pel tempo que segueix la seva història. L’evolució dels capítols no s’estructura a partir de grans conflictes o incògnites a desvetllar, sinó que tot plegat es va gestant de forma progressiva. Res de cliffhangers ni d’esquers fàcils per a atrapar l’espectador, Quarry aposta per una evolució força més lliure, relativament semblant a la que podíem trobar en l’etapa inicial de Breaking Bad. Això es tradueix en episodis que poden arribar a ser força diferents entre sí, i també en un fil argumental al qual no li preocupa deixar algun element o personatge aparcat durant dos o tres capítols per a reprendre’l després. A pesar d’això i d’un ritme que no destaca precisament per ser trepidant, és sorprenent comprovar la quantitat de coses que explica i que passen a cada capítol; no només van creixent els conflictes i la dimensió de la història, sinó que anem aprofundint en la mentalitat del protagonista Mac Conway. No en va, ell és el gran nucli de Quarry.

La figura de Mac simbolitza diverses coses a la vegada: des dels irreparables danys psicològics que la guerra provoca a qualsevol que hi participa, fins la sensació d’aïllament i desconcert que pateix el soldat quan torna a casa. Tot això converteix aquests excombatents en el blanc perfecte de qui és conscient que la seva situació desesperada els portarà a fer el que sigui per a sortir endavant econòmicament. Quarry ens presenta un personatge que es veu empès a prendre decisions força equivocades i moralment reprovables, però a la vegada mostra el seu acorralament i poc a poc ens ajuda a entendre’l. La gran feina de Logan Marshall-Green (en alça després del seu èxit amb The Invitation) també resulta clau per a definir un protagonista que, a banda de sentir-se constantment amenaçat des de fora, viu una lluita perpètua amb si mateix per a tornar a ser qui era abans de marxar a Vietnam.

Quarry també és un retrat concís però incisiu de la societat nord-americana dels anys 70, en aquest cas focalitzada en la ciutat de Memphis. No és una sèrie focalitzada en l’auge del racisme, però la seva incursió en aquest conflicte és d’allò més rellevant. Sobretot, a l’hora de retratar una societat blanca hipòcrita capaç de condemnar amb totes les forces una suposada massacre dels seus soldats a un poblat vietnamita, però després atacar sense pietat un autobús escolar ple de nens de raça negra. D’altra banda, la sèrie també se submergeix a una espècie d’escena underground sorgida per l’augment del negoci de la droga o del joc il·legal. Amb tot, Quarry també sap crear bons secundaris i vestir-los de cert misteri, encara que la seva presència es redueixi a tan sols un capítol, o ni tan sols això. Gràcies a això, i a pesar de comptar únicament amb 8 capítols, la sèrie té temps de fer una extensa repassada a aquesta convulsa etapa de la història contemporània nord-americana.

Al capdavant de la sèrie, cal subratllar el nom de Greg Yaitanes, una figura molt prolífica en l’escena televisiva dels Estats Units (va dirigir capítols de Lost, House, Prison Break o Heroes, entre moltes altres) que a Quarry firma la direcció de tots els episodis i crea un clar estil visual i narratiu. Sense anar més lluny, el capítol pilot és exemplar. La direcció de Yaitanes és d’aquelles capaces de convertir una sèrie en quelcom diferent: pausada i detallista, però que es desfrena per complet quan cal passar a l’acció. La capacitat del director de mostrar-nos les coses sense necessitat d’explicitar-les, com per exemple la relació del protagonista amb la seva piscina com a símbol de la seva reconstrucció vital, és un dels grans valors de Quarry. La veritat és que, globalment, és una sèrie atípica, amb un aire que sembla molt més proper al cinema que no pas al suport televisiu; precisament per això, enmig d’aquesta sobreoferta de sèries, és un exemplar que val la pena degustar.