M.A.Confidential

Happy Death Day

Director: Christopher Landon

Intèrprets: Jessica Rothe, Israel Broussard, Ruby Modine, Rachel Matthews, Charles Aitken, Jason Bayle, Phi Vu.

Gènere: Terror, comèdia. USA, 2017. 95 min.

Tree és una jove universitària que comença el dia del seu aniversari amb mal peu: es desperta a l’habitació d’un noi que no coneix, arriba tard a les classes i mira d’evitar les trucades del seu pare, amb qui no es porta massa bé. Però el pitjor de tot encara ha d’arribar, ja que la noia acabarà la seva particular celebració sent víctima d’un misteriós assassí emmascarat. Just després, però, Tree torna a despertar-se a la mateixa habitació i comença a notar que tot es repeteix exactament de la mateixa manera. 

A aquest ritme, la fórmula narrativa d’Atrapado en el Tiempo gairebé es podrà començar a considerar un subgènere més. En la última dècada, ja en són uns quants els títols que han traslladat al seus respectius terrenys aquesta estructura basada en el loop temporal: des de Código Fuente o Al Filo del Mañana en l’apartat de la ciència ficció, passant pel thriller coreà A Day i fins a la recent The Final Girls, que ho utilitzava per a parodiar els tòpics de les pel·lícules de terror. En la mateixa òrbita que aquesta última, i amb elements relativament similars, apareix ara Feliz Día de tu Muerte, una divertida proposta en forma de slasher que sap jugar amb enginy les seves cartes. Sota una mirada estricta, la pel·lícula es podria considerar ben bé una estupidesa, però mostra prou enginy i autoconsciència per a imposar la seva vessant més divertida.

Feliz Día de tu Muerte confia el seu èxit a la complicitat amb l’espectador, el qual ja coneix de sobra els convencionalismes del gènere slasher amb què juga la pel·lícula. Una scream queen ressacosa com a protagonista, un campus universitari nord-americà amb tots els tòpics haguts i per a haver, una germandat femenina pel mig i, òbviament, un assassí a qui mai podem veure la cara. La pel·lícula fixa el seu objectiu en desvelar la identitat d’aquest botxí, ja que és el fet que permetrà que Tree segueixi viva i deixi de repetir el mateix dia, però la veritat és que el que es gaudeix més a Feliz Día de tu Muerte és el recorregut. La trama, no ens enganyem, és merament funcional: Christopher Landon es dedica bàsicament a fer anar la seva protagonista d’una banda a l’altra, conscient que, al final del dia, en un moment o altre, haurà de lluitar per a sobreviure. Això sí, sap col·locar els girs i efectes pertinents en el moment adequat per a mantenir la nostra curiositat.

Feliz Día de tu Muerte busca que la missió de Tree sigui conjunta amb l’espectador, mirant de trobar aquella pista o aquell moment que pot canviar-ho tot. I la pel·lícula és sabedora que molt malament ho hauria de fer per a no sortir-se’n amb un mínim d’èxit. Les picades d’ullet són constants i força efectives, i el component còmic va creixent a mida que ho fa també la desesperació de la protagonista. A més, aquesta va guanyant carisma, tot i que a priori no té cap mena de qualitat especial. Bona part de culpa la té Jessica Rothe, que es carrega el film sobre les espatlles i aconsegueix que el personatge resulti cada vegada més proper, cosa que suposa un mèrit particular tenint en compte que ha de protagonitzar les mateixes escenes una i altra vegada. Això sí, també és cert que l’intent de Feliz Día de tu Muerte d’anar més enllà amb el personatge –com això que els canvis que faci al llarg del dia no només l’han de salvar, sinó que la faran millor persona– no acaba de convèncer del tot.

No ens enganyem, són diverses les concessions que cal fer a una pel·lícula com aquesta. A banda dels diversos trucs convenients en què es recolza durant el trajecte, el propi gir final per a conduir-nos a la resolució de la història resulta bastant inversemblant i forçat. Ara bé, a la vegada Feliz Día de tu Muerte sap escapar de la comèdia vulgar i es manté a un nivell mig més que acceptable. No només els gags i referències tenen prou efectivitat, sinó que fins i tot les escenes de terror estan plantejades amb criteri i aconsegueixen unes dosis de tensió que qualsevol slasher “seriós” firmaria sense pensar-s’ho. La pel·lícula, doncs, compleix amb el seu objectiu principal i proporciona diversió assegurada a tot aquell qui se la prengui amb la lleugeresa que pertoca. Potser per això, i tot i saber que no excel·leix en cap aspecte, Feliz Día de tu Muerte és un d’aquells films que és difícil no recomanar.