Nomadland

Directora: Chloé Zhao

Intèrprets: Frances McDormand, David Strathairn, Linda May, Charlene Swankie, Bob Wells, Gay DeForest, Patricia Grier.

Gènere: Drama, road movie.

País: USA, 2020. 105 min.

L’any 2011, les conseqüències de la crisi financera afecten de ple un poble de Nevada on gairebé totes les famílies depenien d’una fàbrica de guix que s’ha vist obligada a tancar. Una de les que hi vivia és Fern, que a més s’acaba de quedar viuda, i que decideix començar a viure a la seva furgoneta. Després de treballar en un centre logístic d’Amazon durant la campanya de Nadal, Fern s’instal·la a un campament on coneix diverses persones que també han optat per aquest estil de vida.

“No sóc una sense-llar, sóc una sense-casa”. Pocs minuts després de l’inici de Nomadland, la seva protagonista Fern fa aquesta puntualització davant d’una nena que, innocentment, pregunta a partir d’allò que li ha explicat la seva mare. Bona part de tot allò que ens vol explicar la pel·lícula queda resumit aquí: d’una banda, la consciència de qui viu en primera persona la distinció entre una llar i una casa, i de l’altra, la mirada aliena de qui no entén la vida si no és entre quatre parets i un sostre. A partir d’aquí, la directora Chloé Zhao emprèn un viatge tan geogràfic com vital a través del qual anem descobrint i entenent un estil de vida que, sigui vocacional o obligat per les circumstàncies, sempre acaba adoptant un sentit especial per a tothom qui decideix aventurar-s’hi. Un trajecte on persones i paisatges dialoguen constantment, i on allò més important no és la destinació, ja que, bàsicament, no n’hi ha. Tot plegat, acompanyat d’un ritme i una narrativa que, a priori, podrien allunyar Nomadland del magnetisme cap a l’espectador, però que finalment aconsegueixen una sorprenent connexió emocional.