Exit Through The Gift Shop

Director: Banksy

Intèrprets: Thierry Guetta, Banksy, Shepard Fairey, Space Invader.

Gènere: Documental, comèdia. USA, 2010. 85 min.

Banksy és un dels personatges més admirats i misteriosos que existeixen actualment en el món de l’art alternatiu o “underground”, més concretament en el conegut com “street art”, aquell que s’aprofita de tot el mobiliari urbà per exhibir les seves creacions. En la modernitat, aquesta especialitat va molt més enllà dels graffitis, ja que també es fa ús d’altres materials com plantilles, pósters o adhesius. Com que, tot i ser inofensiva, es tracta d’una modalitat artística il·legal, la gran majoria d’artistes es mantenen en l’anonimat, i aquest és el cas de Banksy, qui mai ha fet pública la seva cara (i el film no és una excepció, com es pot comprovar). És per aquest misteri que rodeja el personatge que Exit Through The Gift Shop ha aixecat tanta expectació entre els ambients més alternatius i “indies” de tot el món, i el resultat és un (fals?) documental realment sorprenent i divertit, i que compta amb un rerefons carregat d’ironia i mala llet.

Abans que res, cal deixar molt clar que Exit Through The Gift Shop no és un film sobre Banksy, tot i que el podem veure en acció en un parell d’ocasions, sinó sobre la figura de Thierry Guetta, que acaba sent el personatge que realment té una evolució clara al llarg de tota la pel·lícula. Banksy actua com a còmplice d’aquesta història, i ho fa, amb gran astúcia, tant davant com darrere la càmera. I dic això per recuperar aquest dubte expressat abans sobre si el producte que estem veient és real o no, ja que és una incògnita que planeja constantment sobre l’espectador. Sigui com sigui, Banksy construeix un retrat extraordinàriament realista sobre el concepte d’art contemporani i la figura de l’artista com a fenomen social. Un retrat que amaga una forta reflexió crítica sobre la cultura “pop”, posant en dubte el valor i la validesa de tot allò que avui dia podem considerar com a art.

Resulta complicat definir si Exit Through The Gift Shop és un muntatge orquestrat de principi a fi o només de forma parcial, però, en el fons, això respon precisament al missatge de la pel·lícula, a aquesta capacitat que el gran públic té per deixar-se portar per la corrent sense saber ni tan sols si el que va a veure és autèntic o li estan prenent el pèl. Des de la seva posició d’artista rebel i alternatiu, però sense oblidar que ell també se n’ha beneficiat, Banksy ataca directament al concepte d’art com a negoci, a l’enaltiment d’un artista sense saber qui és, a les modes i a la falta de criteri. I ho fa amb un gran sentit de l’humor, molt irònic i subtil (propi de la seva condició britànica), deixant que l’espectador es vagi adonant que la successió de fets que està veient es converteix en un complet despropòsit. Això sí, el director mai s’involucra directament en el que passa durant la segona meitat del film, sinó que va movent els fils a distància.

El film es divideix en dues parts força marcades. Durant la primera hora, de la mà de les filmacions domèstiques de Thierry Guetta, il·lustra el moviment del “street art”, centrant-se sobretot a Londres i Los Àngeles i presentant-ne els màxims exponents i algunes de les seves creacions més emblemàtiques. La última mitja hora pren un camí totalment diferent i es centra en mostrar tot el que Banksy vol transmetre’ns des de sota de la seva caputxa sobre l’art modern. El més curiós és que el film fins i tot sembla pretendre convèncer a l’espectador que el que està veient és tot real i que no hi ha de buscar res més, però tot respon a l’estratègia de Banksy per fer-nos reflexionar sobre el que veiem. En el fons, Banksy acaba donant a entendre que, tot i que el que fa ell està considerat il·legal, potser caldria plantejar-se si pagar una fortuna per un quadre d’un tio a qui han convertit en suposat artista de la nit al dia no resulta igual de reprovable.

En tot cas, sembla que, al final, el propi Banksy s’acaba rient del món on ell pertany, plantejant-se si la seva popularitat està realment justificada. Una prova més que Exit Through The Gift Shop (el propi títol té un immens significat) és un joc de miralls en què els reflexos amaguen moltes coses darrere. L’espectador que surti havent-se cregut de dalt a baix tot el que ha vist, exemplificarà a la perfecció allò que el film vol posar en evidència. I és que aquella frase tan recorrent de “això també ho sé fer jo i no sóc cap artista” que molts tenim davant l’art contemporani potser no és tan lleugera com sembla. Potser sí que, amb una mica de morro i els recursos necessaris, qualsevol persona mínimament creativa pot convertir-se en el nou “hype” de l’art modern en qüestió de setmanes i obrir una exposició on acudeixin mil·lers de persones, les quals, possiblement, sortiran passant per la botiga de regals.