M.A.Confidential

Game of Thrones

Creadors: David Benioff, D. B. Weiss

Intèrprets: Peter Dinklage, Emilia Clarke, Lena Headey, Jack Gleeson, Kit Harington, Michelle Fairley, Sophie Turner, Nikolaj Coster-Waldau.

Gènere: Aventures, fantàstic. USA, 2011. 10 capítols de 55-60 min.

Després d’una 1a temporada amb un resultat més que notable donada la dificultat i ambició d’una adaptació com aquesta, Juego de Tronos encarava el seu segon any amb reptes afegits i un nivell creixent de complexitat. Més personatges, més fronts oberts, més desdoblaments de trames i, en general, una major dimensió de la història. I és aquí on els lectors de les novel·les hem vist complerts, en certa manera, els nostres temors cap a la sèrie. Des del principi, era conscient que l’adaptació comportaria canvis i que era impossible plasmar els centenars de pàgines de cada llibre, però la temporada no només ha grinyolat en aquest sentit, també com a producte televisiu en si. La qüestió no és que s’inventin escenes, diàlegs o fins i tot passatges sencers del llibre, la qüestió és que el producte ha perdut força i ha accentuat les seves mancances.

Per mi, els grans problemes d’aquesta 2a temporada de Juego de Tronos han estat la pèrdua de cohesió narrativa i una alarmant davallada de ritme. El primer factor era previsible per tots els qui ja estàvem familiaritzats amb els llibres (que fan avançar cada una de les diferents trames des del punt de vista d’un personatge en concret) i reconec que era el més complicat de solucionar per la sèrie, però no ha estat ben resolt. Capítols cada cop més fragmentats, trames que quedaven quasi oblidades i dificultat per seguir el fil de tot plegat han fet que la sèrie es tornés caòtica en més d’una ocasió. Pel que fa al ritme, hi ha hagut dos o tres capítols que han estat avorrits, tal com sona; carregats de diàlegs i més diàlegs, centrant l’atenció en aspectes secundaris i deixant l’acció més pròpiament dita en un segon terme. La sensació és que adaptar Choque de Reyes en 10 capítols hauria pogut ser molt més trepidant.

La última lleugera decepció ha arribat en alguns dels moments clau del llibre, sobretot en els últims tres capítols. I aquí és on s’ha tornat a acusar la falta de pressupost de la sèrie. La “Batalla de Aguasnegras” perd tota la dimensió que té al llibre i queda reduïda a una sola platja, a més d’ometre un moment especialment impactant, mentre que l’episodi de Daenerys a la “Casa de los Eternos” acaba sent, a part d’inventat en gran mesura, força descafeïnat i privat de la teòrica espectacularitat visual que tenia al llibre. Això, sense tenir en compte que només hem vist els dracs durant cinc minuts en tota la temporada. Globalment, la trama i el personatge de Daenerys són els que més força han perdut durant aquests deu capítols. Tampoc la part de Jon Snow ha estat particularment brillant, mentre que la de Robb ha quedat totalment estancada.

Encara que ho pugui semblar, no voldria deixar la temporada per terra. Juego de Tronos ha mantingut i ampliat moltes de les seves virtuts, com per exemple la caracterització de personatges i també les grans interpretacions. Tyrion ha tornat a ser la gran estrella y Arya ha anat prenent el carisma que li correspon, i l’aparició de personatges com Stannis, Melisandre, Brienne o Ygritte ha estat força afortunada. D’altra banda, la sèrie ha refermat que prové d’un gran llibre, amb diàlegs fantàstics i personatges brillants, i una història profunda i amb missatges molt més contemporanis del que sembla. L’ambició de poder, el pes de les creences religioses, els interessos, les aliances interessades, les coaccions… de ciència ficció, més aviat poca. El “joc de trons” és més actual que mai.

Així doncs, aquesta segona temporada em deixa amb un regust agredolç. Intento no caure en el “purisme” del lector i avaluar la sèrie de forma independent, però sóc conscient que no puc evitar estar condicionat. No afirmo que la sèrie seria millor si fos més fidel al llibre en algunes decisions, ja que l’adaptació ha de ser un treball realment molt difícil, però sí que crec que l’estructura dels capítols i la tria de les escenes podria ser millor, i podria donar a la sèrie més solidesa i sensació de bloc més uniforme. La tercera temporada és una gran incògnita, ja que Tormenta de Espadas, tercer llibre de la saga, és encara més llarg, més complex i amb més trames que Choque de Reyes. La HBO té una bona papereta sobre la taula, esperem que sàpiguen resoldre-la de la forma més efectiva.