M.A.Confidential

Min Lilla Syster

Directora: Sanna Lenken

Intèrprets: Rebecka Josephson, Amy Diamond, Annika Hallin, Henrik Norlén, Maxim Mehmet, Hugo Wijk, Emelie Strömberg.

Gènere: Drama. Suècia, 2015. 100 min.

Fer-se gran és una experiència fantàstica, però carregada de complexitat, degut sobretot a la creixent quantitat de condicionants que comencen a afectar la nostra visió de les coses, i sobretot de nosaltres mateixos. És per això que, davant una situació problemàtica, o fins i tot crítica, sovint és una mirada infantil la que ens pot oferir un punt de vista més clarivident, humà i desproveït d’influències de qualsevol mena. I és aquesta mirada la que defineix una pel·lícula com Mi Perfecta Hermana, que basa la seva fortalesa no tant en el contingut que presenta, sinó en els ulls a través dels quals ens convida a presenciar-ho. Per això el tractament d’un trastorn alimentari com l’anorèxia pren aquí un caire diferent, lluny de introspeccions ultradramàtiques o de posicionaments per a buscar culpables; fins i tot es converteix pràcticament en un factor secundari. Aquí, el veritable focus de la història és el camí cap a la maduresa i a la progressiva pèrdua d’innocència.

La pel·lícula deixa clar des d’un primer moment que el seu centre d’atenció recau en el personatge de Stella. Amb ella compartim la intimitat, ja sigui en la seva vessant més infantil com en la preadolescent, i és ella qui ens regala les mirades més sentides. Interpretada per una sorprenent Rebecka Josephson, qui debuta amb aquest film, la joveníssima protagonista marca completament el to de Mi Perfecta Hermana (el propi títol ja està posat des del seu punt de vista) gràcies a l’evolució que li confereix la directora Sanna Lenken, la qual demostra saber d’allò més bé de què parla en tot moment. Ja des del primer pla, Stella se’ns presenta com una nena diferent, introvertida i atreta per coses i detalls que segurament la resta de nens i nenes no contemplarien, però el que més la distingeix és la versatilitat del seu comportament: encara innocent, simple i lúdic, com pertoca per la seva edat, però a la vegada amb mostres d’una clara consciència quan les coses es posen serioses.

A banda de la magnífica caracterització de la seva protagonista central, Lenken desgrana amb molta precisió els diferents elements que acaben construint la trama de Mi Perfecta Hermana. L’estreta relació entre les dues germanes, la influència del poc temps que els pares els dediquen, la vida a l’institut… tot flueix amb una gran honestedat, i tot acaba veient-se afectat quan es presenta el gran conflicte dramàtic de la pel·lícula. Tot i la sacsejada que això suposa per al conjunt, la directora mai perd la seva fidelitat a Stella com a subjecte del relat, i el més interessant és que trasllada la seva mirada a l’espectador. És aquí on es percep aquesta naturalesa més pura i directa de la mirada infantil, que no jutja ni busca causes o pretexts, sinó que actua per instint i amb determinació, a la vegada que va coneixent de forma dolorosa en què consisteix la vida que té per davant. I és aquest exercici el veritable valor de Mi Perfecta Hermana.

Tot i que no escatima dramatisme ni gravetat a l’hora d’encarar un problema tan important com és l’anorèxia i mostrar les conseqüències que provoca, tant a la persona que el pateix com al seu entorn més proper, Mi Perfecta Hermana manté en tot moment una sensibilitat i tendresa especials gràcies a la seva protagonista. Tot i que alguns dels elements inductors de la situació queden relativament explicitats (els pares de les dues germanes no en surten massa ben parats), Sanna Lenken no busca castigar ningú ni tampoc donar cap lliçó, simplement demostrar com la mentalitat infantil pot tenir a vegades la millor solució o reacció davant un moment crucial com aquest. Si bé l’argument té un avanç un pèl forçat en alguna ocasió i el punt de vista fa que es trobi a faltar un grau més d’aprofundiment en el personatge de Katja, el film es mostra bastant sòlid en tot moment a l’hora de desenvolupar la seva proposta un tant inusual.

No trobarem a Mi Perfecta Hermana una gran reflexió sobre l’anorèxia i els seus causants -tampoc sembla que li pertoqui fer-ho, vista la premissa que segueix-, però sí que ens sorprendrem amb una aproximació molt personal als factors que poden influir en el període de maduresa d’una nena especial com Stella. Tot i que la seva trama principal gira al voltant de la seva vivència respecte aquest problema de la seva germana, segurament el que millor subratlla la identitat de la pel·lícula són les escenes en què està sola o les que comparteix amb els companys de la seva edat, on ens recorda que, a pesar de tot, segueix sent una nena que tot just està descobrint el món que l’envolta, i també el seu món interior. Uns móns que a partir d’ara quedaran marcats pels fets que ha hagut de viure, però que probablement la faran ser més forta quan la vida la torni a posar a prova.