M.A.Confidential

DOS BUENOS TIPOS

Posted by Martí on 15 de Juny de 2016

Posted in: Cine - 2016. Tagged: acció, anys 70, comèdia, humor negre, Kim Basinger, Matt Bomer, policíac, russell crowe, Ryan Gosling, Shane Black, The Nice Guys, Yvonne Zima. 2 comentaris

The Nice Guys

Director: Shane Black

Intèrprets: Ryan Gosling, Russell Crowe, Matt Bomer, Kim Basinger, Yvonne Zima, Keith David, Margaret Qualley

Gènere: Comèdia, policíac, acció. USA, 2016. 115 min.

A finals dels anys 70, a Los Ángeles, la misteriosa mort d’una actriu estrella de la indústria del porno i la desaparició d’una altra noia fa que els camins del detectiu privat Holland March i el mercenari Jackson Healy es trobin per casualitat. Tot i les seves desavinences inicials, les circumstàncies d’aquest complicat cas fan que junts comencin la recerca de la noia desapareguda. Un camí on descobreixen implicacions i trames molt més grans de les que es pensaven.

Una tipologia psicodèlica per a la lletra, colors ataronjats, una bona melodia “funky”, camises de dubtós gust estètic, prominents ulleres de sol tipus aviador i un genuí Chevrolet per a moure’s per la ciutat. D’entrada, tots els elements que conformen qualsevol pel·lícula ambientada als anys 70 semblen posar-ho especialment fàcil per a cridar la nostra atenció, però és evident que l’èxit no queda garantit si la història, els personatges i el to no hi estan en consonància i fan la seva indispensable aportació. A Dos Buenos Tipos, el director Shane Black empaqueta tots aquests factors amb l’enginy i l’eficàcia necessaris per fer-los encaixar tots i així construir una “buddy movie” carregada de carisma, ironia i humor negre. Tot un encert que no només manté un admirable nivell de diversió de principi a fi, sinó que, com qui no vol la cosa, també amaga una qüestió de fons força susceptible de ser traslladada als nostres dies.

TRES RECUERDOS DE MI JUVENTUD

Posted by Martí on 10 de Juny de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: adolescència, Arnaud Desplechin, drama, Lou Roy-Lecollinet, Mathieu Amalric, Quentin Dolmaire, romàntic, Trois Souvenirs de ma Jeunesse. Deixa un comentari

Trois Souvenirs de Ma Jeunesse

Director: Arnaud Desplechin

Intèrprets: Quentin Dolmaire, Lou Roy-Lecollinet, Mathieu Amalric, Pierre Andrau, Lily Taïeb, Raphaël Cohen, Clémence Le Gall.

Gènere: Drama, romàntic. França, 2015. 120 min.

Després de diversos anys a l’estranger degut a les seves recerques com a antropòleg, Paul Dédalus es prepara per tornar a la seva França natal. Quan arriba a París, però, és detingut per la duplicitat que s’ha detectat al seu passaport, segons la qual hi ha un altra persona amb la seva mateixa identitat. És llavors quan Paul comença a recordar tres moments que van marcar el seu passat: la tortuosa vida amb el seu pare després de la mort de la mare, un accidentat viatge a Moscou -on explica l’origen del problema amb el seu passaport- i, finalment, la seva intensa història d’amor amb la jove Esther.

Tot fa pensar que el director Arnaud Desplechin va tenir una adolescència complicada en l’apartat amorós, i que encara n’arrossega les doloroses seqüeles al seu interior. No es pot extreure cap altra conclusió que aquesta després de veure la forma tan implicada i personal amb què el director francès presenta Tres Recuerdos de Mi Juventud i acompanya el seu protagonista Paul en el còctel emotiu que suposa recordar els anys clau de la seva vida. Amb un estil força eclèctic, sempre acompanyant el to corresponent de cada fragment de la història, Desplechin desenvolupa un drama que es mostra singular i versàtil fins que arriba al seu veritable nucli narratiu: un primer amor que converteix la seva innocent espurna inicial en una càrrega emocional cada cop més pesada, complexa i també determinant per a la vida que vindrà després.

ATLÁNTIDA FILM FEST 2016 – Prèvia

Posted by Martí on 7 de Juny de 2016

Posted in: General. Tagged: Atlantida Film Fest, cinema independent, filmin, Lampedusa in Winter, Los Caballeros Blancos, Objetivo París, The Childhood of a Leader, The Here After. Deixa un comentari

Ja fa temps que l’Atlántida Film Fest es pot considerar una cita obligada més dins del calendari anual de festivals cinematogràfics. No només la seva oferta és cada vegada més sòlida, completa i coherent, sinó que el seu format online ha demostrat tenir un potencial enorme i és un clar reflex de les noves plataformes de consum cinematogràfic. Aquest any, en la seva sisena edició, el festival creat per Filmin destaca per la definició més clara que mai d’un concepte paraigua, i també per la rabiosa actualitat d’aquest: l’Europa actual. Si el cinema ha de ser un mirall del seu temps, queda clar que l’Atlántida Film Fest s’ha convertit en una autèntica sala de miralls on poder mirar-nos des d’una multitud d’angles diferents. Així ho podrem comprovar del 27 de juny al 27 de juliol.

THE GIRLFRIEND EXPERIENCE – 1a temporada

Posted by Martí on 31 de Mai de 2016

Posted in: Sèries TV. Tagged: Amy Seimetz, drama, Kate Lyn Sheil, Lodge Kerrigan, Mary Lynn Rajskub, Paul Sparks, prostitució, Riley Keough, sèrie, Starz, The Girlfriend Experience, thriller. Deixa un comentari

The Girlfriend Experience

Directors: Amy Seimetz, Lodge Kerrigan

Intèrprets: Riley Keough, Paul Sparks, Mary Lynn Rajskub, Kate Lyn Sheil, Briony Glassco, Sugith Varughese, Michael Therriault, Kate Hewlett, Jenny Raven, Shaun Benson, Alexandra Castillo.

Gènere: Drama, thriller. USA, 2016. 13 capítols de 25-30 min.

Veient que la seva situació econòmica comença a ser precària, l’estudiant de dret Christine Reade decideix iniciar-se en el món de la prostitució de luxe, seguint l’exemple d’una amiga seva que li acaba de confessar que porta anys fent-ho. Per a començar, Christine contacta amb una espècie de representant que li crea el perfil i li selecciona els clients, de mode que aquests s’adeqüin a allò que la noia els pot oferir. A la vegada, Christine entra a fer unes pràctiques internes a una reputada firma d’advocats, feina que haurà de compaginar amb les classes a la universitat i també amb la seva nova dedicació.

“Els diners no donen la felicitat, però procuren una sensació tan semblant, que es necessita un autèntic especialista per a verificar-ne la diferencia”. No és la frase més enginyosa, ni la més provocadora, ni la més corrosiva que ha sortit de la ment de Woody Allen, i probablement per això no resulta massa coneguda, però sí que es pot considerar una de les més sinceres per part del genial director novaiorquès. A la vegada, també funciona com un molt bon resum de tot allò que envolta The Girlfriend Experience, una nova sèrie de la cadena privada nord-americana Starz que pren com a base la pel·lícula homònima, i no massa reeixida, de Steven Soderbergh. Amb un inusual format de capítols d’entre 25 i 30 minuts, el producte busca fer un retrat de la seva jove protagonista i a la vegada extreure una visió més àmplia de les altes esferes socials d’una gran ciutat com Chicago, i tot i que el resultat no sempre és igual de satisfactori, genera un magnetisme força particular.

LA BRUJA

Posted by Martí on 28 de Mai de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: Anya Taylor-Joy, drama, Harvey Scrimshaw, Kate Dickie, Ralph Ineson, religió, Robert Eggers, segle XVII, terror, The Witch. Deixa un comentari

The Witch

Director: Robert Eggers

Intèrprets: Anya Taylor-Joy, Ralph Ineson, Kate Dickie, Harvey Scrimshaw, Lucas Dawson, Ellie Grainger, Julian Richings

Gènere: Drama, terror. USA, 2015. 90 min.

L’any 1630, a l’estat nord-americà de Nova Anglaterra, una família ultrapuritana que havia emigrat des de les illes britàniques es veu obligada a marxar de la seva comunitat després que diverses acusacions recaiguessin sobre ells. Després d’un parell de dies de viatge, s’instal·len a unes terres properes a un bosc frondós i al cap de poc la mare dóna a llum al cinquè fill de la família. Les coses es comencen a tórcer quan el bebè desapareix durant un passeig amb la seva germana gran Thomasin, i just després un altre dels germans sembla ser víctima d’una possessió. Vist això, els pares acusen Thomasin de ser una bruixa enviada pel diable.

L’ús de la religió com a efecte atemoridor segueix sent un fet ben vigent en l’actualitat. Per als qui segueixen unes creences determinades i una conducta concreta en una comunitat, l’amenaça de l’acció demoníaca és un bon mètode per a aconseguir que la gent segueixi el camí establert, o fins i tot perquè acabi perdent la pròpia raó en els seus actes. Al segle XVII, en ple domini del protestantisme més extrem, patir els efectes de tot això era especialment més fotut; tant, que fins i tot s’acostava a una autèntica pel·lícula de terror. I és aquí on apareix La Bruja, que posa el seu focus en aquesta tortura, sobretot la psicològica, que es podia arribar a generar al voltant d’una persona considerada còmplice del diable en una societat com aquella. La pel·lícula, magistralment ambientada i dirigida amb un enorme talent pel debutant Robert Eggers, juga a traslladar-nos tot aquest fanatisme i fatalisme d’un mode tan incòmode com intens, i deixa l’espectador més desgastat del que es pensa en sortir de la sala.

X-MEN: APOCALIPSIS

Posted by Martí on 24 de Mai de 2016

Posted in: Cine - 2016. Tagged: acció, Bryan Singer, còmic, ciència ficció, Evan Peters, Hugh Jackman, James McAvoy, Jennifer Lawrence, Marvel, michael fassbender, Nicholas Hoult, Olivia Munn, Oscar Isaac, Rose Byrne, Sophie Turner, X-Men: Apocalypse. Deixa un comentari

X-Men: Apocalypse

Director: Bryan Singer

Intèrprets: James McAvoy, Michael Fassbender, Jennifer Lawrence, Nicholas Hoult, Oscar Isaac, Rose Byrne, Evan Peters, Sophie Turner, Tye Sheridan, Josh Helman, Kodi Smit-McPhee, Lucas Till, Alexandra Shipp, Olivia Munn, Hugh Jackman

Gènere: Acció, ciència-ficció, còmic. USA, 2016. 145 min.

Després de milers d’anys adormit sota les runes de l’antiga Egipte, el mutant Apocalipsis, el més poderós que ha existit mai, desperta i comença una missió per a destruir tot el planeta i repoblar-lo de nou. Per a aconseguir-ho, comença a reclutar altres mutants perquè l’ajudin, però la seva existència també és percebuda pels X-Men. Tot i que alguns d’ells portaven un temps camuflats i portant una vida més o menys normal, el professor Charles Xavier aconsegueix reunir-los i també afegir-hi alguns dels joves alumnes del seu centre per a combatre aquest nou enemic.

Tot i ser una autèntica pionera en el que avui coneixem com a universos cinematogràfics basats en els còmics de superherois (va arrencar l’any 2000), es podria dir que la saga X-Men sempre ha menjat a part; centrada en si mateixa i procurant donar un sentit i una continuïtat als seus personatges. Aquesta condició va ser clarament beneficiosa durant els primers compassos de la franquícia, però ha anat capgirant poc a poc el seu efecte coincidint amb l’esclat del gènere, i ha acabat posant de manifest les dificultats de Marvel per a encaixar-la dins l’univers que ha anat desenvolupant. X-Men: Apocalipsis és el viu testimoni d’aquesta situació: no només ha quedat eclipsada pels diferents títols de l’univers “Vengadores” (tots els esforços de Marvel s’han dirigit a Civil War), sinó que ha demostrat ser una pel·lícula feta amb escassa cura narrativa i unes armes que bàsicament busquen un aclaparament visual per, si més no, vestir amb espectacularitat el resultat final.

AHORA SÍ, ANTES NO

Posted by Martí on 20 de Mai de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: Ahora sí Antes no, Corea del Sud, drama, Hong Sang-Soo, Jeong Jae-yeong, Kim Min-hee, Right Now Wrong Then, romàntic. Deixa un comentari

Ji-geum-eun-mat-go-geu-ddae-neun-teul-li-da

Director: Hong Sang-Soo

Intèrprets: Jeong Jae-yeong, Kim Min-hee, Yoon Yeo-jeong, Gi Ju-bong, Choi Hwa-Jeong.

Gènere: Drama. Corea del Sud, 2015. 120 min.

Un popular director de cinema coreà visita una localitat propera a Seül per a presentar una projecció de la seva última pel·lícula i participar en una posterior xerrada. Donat que arriba un dia abans, decideix visitar un temple prop del seu hotel, i és allà on comença a parlar amb una noia que li explica que és pintora. A partir d’aquí, la conversa avança progressivament de mode que els dos es van coneixent cada vegada més.

El ‘boy meets girl’ és probablement la més bàsica i recorrent de totes les situacions que propicien l’arrencada d’una història de ficció. I a vegades la sensació és que, a aquestes altures, tot el que pugui venir després segurament ja s’haurà vist en algun lloc o altre amb anterioritat. Ara bé, quina és la capacitat de canvi que pot tenir una mateixa història si introdueix lleugeres diferències en detalls de més o menys rellevància? Fins a quin punt pot canviar la percepció dels personatges, de la seva relació, o fins i tot de la lliçó que aquesta història ens pot transmetre? A Ahora sí, Antes no, el director coreà Hong Sang-soo ens convida a posar en pràctica aquest exercici narratiu de forma tan aparentment senzilla com, al capdavall, reveladora i intensa. Un exercici que no està pensat per trobar una resolució concreta a aquestes preguntes, sinó per a fer-nos entrar en consciència, precisament, de la infinitat d’aquestes possibilitats; per molt convencional i poc vistosa que pugui ser la història en qüestió.

TRUMBO

Posted by Martí on 16 de Mai de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: anys 40, biografia, Bryan Cranston, Dalton Trumbo, Diane Lane, drama, elle fanning, Helen Mirren, hollywood, Jay Roach, John Goodman, Louis C.K., michael stuhlbarg, Trumbo. Deixa un comentari

Trumbo

Director: Jay Roach

Intèrprets: Bryan Cranston, Diane Lane, Helen Mirren, John Goodman, Elle Fanning, Louis C.K., Michael Stuhlbarg, David James Elliott

Gènere: Drama. USA, 2015. 120 min.

Als anys 40, Dalton Trumbo s’ha convertit en el guionista més ben pagat de Hollywood gràcies a la seva inigualable capacitat d’escriure pel·lícules exitoses i guanyadores. No obstant, tot canvia quan a Estats Units comença el moviment de la “caça de bruixes” i Trumbo és inclòs a la llista negra degut a la seva ideologia comunista i les seves pràctiques suposadament antiamericanes. Ell i altres guionistes i figures de la indústria de Hollywood miren de defensar-se davant la justícia, però la maquinària a la qual s’enfronten és massa poderosa i populista.

Des de l’eclosió de l’anomenat “star system”, poc després de finalitzar la 1a Guerra Mundial, el poder que la indústria de Hollywood pot arribar a exercir vers la societat nord-americana no ha deixat de posar-se en pràctica de forma continuada. Tot i que el concepte s’associa originàriament al cinema com a font d’alegria, emmirallament o il·lusió, el pes social i polític de tota aquesta maquinària també s’ha evidenciat de forma força més obscura, i és el període de la “caça de bruixes” el que millor ho exemplifica. Ja sigui per vergonya o per mala consciència, poques vegades el propi Hollywood ho ha volgut plasmar en les seves pel·lícules, però amb l’arribada de Trumbo, no hi ha dubte que, si més no aquest nom i el dels seus companys de l’època, mereixien que la seva història fos reivindicada amb cara i ulls. Es tracta d’un biopic que té més valor pel seu context que no pas per la potència individual del personatge, i que compensa certa manca d’estil amb un to agredolç que acaba funcionant.

CAPITÁN AMÉRICA: CIVIL WAR

Posted by Martí on 10 de Mai de 2016

Posted in: Cine - 2016. Tagged: Anthony Mackie, Anthony Russo, Capitán America Civil War, còmic, Chris Evans, daniel brühl, Elizabeth Olsen, Frank Grillo, Joe Russo, Marvel, Paul Rudd, robert downey jr, Scarlett Johansson, Sebastian Stan, Tom Holland. Deixa un comentari

Captain America: Civil War

Directors: Anthony i Joe Russo

Intèrprets: Chris Evans, Robert Downey Jr., Scarlett Johansson, Sebastian Stan, Anthony Mackie, Don Cheadle, Jeremy Renner, Chadwick Boseman, Paul Bettany, Elizabeth Olsen, Paul Rudd, Emily VanCamp, Tom Holland, Daniel Brühl, Frank Grillo, William Hurt, Martin Freeman, Marisa Tomei

Gènere: Acció, còmic, fantàstic. USA, 2016. 145 min.

En un enfrontament a Nigèria contra un grup terrorista liderat per Crossbones, els Vengadores aconsegueixen el seu objectiu, però causen un gran nombre de danys col·laterals i víctimes civils. Això, sumat al precedent de Sokovia, fa que augmentin les pressions a nivell polític per a instaurar un nou tractat que exigeixi més responsabilitats i no permeti al grup de superheroïs actuar sense el permís dels mandataris internacionals. Aquesta situació provoca una divisió d’opinions entre els Vengadores que fa perillar el futur del grup.

Definitivament, la marca “Avengers” (o “Vengadores”) i tot allò que l’envolta s’ha consolidat com la gallina dels ous d’or per a aquesta entitat cada cop més i més poderosa anomenada Univers Cinematogràfic de Marvel. No només conté els personatges nuclears de la franquícia, sinó que manifesta ser l’escenari en què més còmodes es senten els responsables de fer evolucionar narrativament aquest gegantesc hàbitat de superherois de tota mena. A Capitán América: Civil War, aquests trets assoleix el nivell més elevat fins ara, però el que se’n pot extreure no és necessàriament positiu en tots els sentits. Si bé estem davant d’una magnífica pel·lícula d’aventures amb un equilibri quasi perfecte en el seu ritme, el seu to i el seu repartiment de quotes de protagonisme, també assistim a una mostra més evident que mai que Marvel té serioses dificultats per a atrevir-se a sortir d’aquesta bombolla on es troba tan còmode; i que necessita afrontar-ho si no vol que comenci a passar-li factura.

D’A 2016 – Crónica (part II)

Posted by Martí on 5 de Mai de 2016

Posted in: General. Tagged: Ahora sí Antes no, Ana Katz, Chevalier, Cinema d'Autor, Corneliu Poromboiu, D'A, El Tesoro, festival, Hong Sang-Soo, Marco Bellocchio, Sangue del Mio Sangue. Deixa un comentari

Amb el Festival D’A 2016 ja acabat, completem les cròniques dels títols que hi hem pogut veure, amb alguns dels títols més interessants d’aquesta edició segons un servidor, com són els de Hong Sang-Soo o Marco Bellocchio, a més d’un parell de comèdies molt “sui generis” però també intel·ligents. Així, doncs, deu dies i una dotzena de pel·lícules després, toca quedar-nos esperant ja l’edició 2017 del D’A, que tornarà a celebrar-se entre finals d’abril i principis de maig. Si tot va bé, allà hi tornarem a ser!