M.A.Confidential

Ja fa temps que l’Atlántida Film Fest es pot considerar una cita obligada més dins del calendari anual de festivals cinematogràfics. No només la seva oferta és cada vegada més sòlida, completa i coherent, sinó que el seu format online ha demostrat tenir un potencial enorme i és un clar reflex de les noves plataformes de consum cinematogràfic. Aquest any, en la seva sisena edició, el festival creat per Filmin destaca per la definició més clara que mai d’un concepte paraigua, i també per la rabiosa actualitat d’aquest: l’Europa actual. Si el cinema ha de ser un mirall del seu temps, queda clar que l’Atlántida Film Fest s’ha convertit en una autèntica sala de miralls on poder mirar-nos des d’una multitud d’angles diferents. Així ho podrem comprovar del 27 de juny al 27 de juliol.

L’Atlantida Film Fest 2016 acumula un total de 45 pel·lícules i consta de quatre seccions que en realitat són quatre elements clau per a entendre on som: Política, Memòria, Fronteres i Generació. Com és habitual, tots els títols estaran disponibles durant un període limitat per ser vistos via streaming on i quan l’espectador ho vulgui. Davant tanta oferta, val la pena destacar-ne alguns dels títols que hi poden tenir més a dir:

THE HERE AFTER (Magnus Von Horn, 2015)

La mirada freda i implacable dels països del nord d’Europa té sempre un espai reservat en aquest festival. I de forma merescuda, ja que la seva particular visió de la societat sempre resulta impactant. En aquest cas, cal destacar-ne The Here After, un thriller aplaudit a Cannes i Sant Sebastià l’any passat que presenta la dura reincorporació d’un jove de 17 anys després d’haver estat a la presó per l’assassinat de la seva nòvia. Un estudi sobre la dificultat del perdó i la redempció en una societat com l’actual, per molt que el protagonista en si hi posi tot de la seva part.

OBJETIVO: PARÍS (Nicholas Boukhrief, 2016)

Unir la ciutat de París i el terrorisme en un moment com aquest és, naturalment, una acció d’allò més delicada. Si, a sobre, es tracta d’un film sobre la creació d’una cèl·lula jihadista a la capital francesa, és comprensible que l’estrena d’Objetivo: París, prevista per poc després dels atemptats a la revista Charlie Hebdo, fos cancel·lada. Dirigida per Nicholas Boukhrief, aquest thriller d’acció ens posa a la pell d’un periodista d’origen musulmà que aconsegueix infiltrar-se en aquesta cèl·lula, i ens retrata el funcionament intern a l’hora de preparar els seus atacs. Un material sensible, més encara després dels fets del passat més de novembre, però tot i així necessari.

THE CHILDHOOD OF A LEADER (Brady Corbet, 2015)

Amb només 27 anys, el director nord-americà Brady Corbet va rebre el premi a la Millor Opera Prima al passat Festival de Venècia, per tant és obvi centrar la mirada en la pel·lícula culpable d’aquest èxit. The Childhood of a Leader és un drama obscur que narra l’avenir d’una família d’Estats Units que viu a París durant els anys posteriors a la I Guerra Mundial, i que mostra tots aquells condicionants que van acabar desembocant en l’auge del feixisme. Protagonitzada per Robert Pattinson, Bérénice Bejo i Stacy Martin, és sens dubte un dels títols estrella de l’Atlántida Film Fest 2016.

LOS CABALLEROS BLANCOS (Joachim Lafosse, 2015)

Tant en la seva vessant positiva com en la indirectament negativa, l’acció humanitària està tenint un protagonisme cabdal durant els últims mesos, i és per això que una pel·lícula com Los Caballeros Blancos pren una rellevància especial. Aquest drama acompanya una intervenció d’una ONG al Txad per a salvar 300 nens orfes i entregar-los en adopció a pares francesos que ho han sol·licitat, i posa de manifest les dificultats que pot arribar a trobar una operació tan benintencionada com aquesta en un país africà en plena guerra. Joachim Lafosse, va rebre el premi a Millor Director a Sant Sebastià gràcies a aquest film.

LAMPEDUSA IN WINTER (Jakob Brossmann, 2015)

Tot i veure-ho (lamentablement) cada dia als telenotícies de tot el món, el cinema documental és sempre un mitjà molt valuós per a oferir una visió molt més completa i propera dels conflictes actuals. En aquest cas, Lampedusa in Winter, de l’austríac Jacob Brossmann, s’endinsa a la tristament famosa illa italiana per a copsar la crisi de l’arribada de refugiats des de tots els angles possibles. I com és d’esperar, no tot és ajuda i bona disposició, ja que els problemes dels qui arriben per fugir del terror als seus països s’uneixen a la situació dels propis habitants.

BRIDGEND (Jeppe Ronde, 2015)

Entre 2007 i 2012, la població galesa de Bridgend va patir una vuitantena de suicidis comesos per adolescents sense que se’n sabés ben bé el motiu; alguns parlaven d’un moviment a través d’Internet, altres d’un estat general de depressió entre aquesta generació de joves… La pel·lícula homònima del danès Jeppe Ronde recrea els fets a partir de l’arribada d’un nou policia local i la seva filla, i es centra especialment en aquesta per a descobrir la realitat del poble, que mescla intriga, terror i fins i tot un punt de misticisme.

REFUGIO (Marc Brummund, 2015)

A l’Alemanya Occidental dels anys 70, l’educació podia arribar a convertir-se en una autèntica tortura si l’alumne en qüestió presentava actituds rebels o excessivament suspicaces des del punt de vista del sistema. Refugio, del debutant Marc Brummund, així ho demostra acompanyant al jove Wolfgang, que és tancat en un internat on l’aprenentatge és a base de repressió i violència, en unes condicions molt més properes a les d’un camp de concentració d’alta seguretat. Gràcies a la seva valentia i cruesa, el film va imposar-se com a millor guió als Premis de l’Acadèmia Alemanya del Cinema.

MEDITERRANEA (Jonas Carpignano, 2015)

Si a Lampedusa in Winter hi podem trobar la situació a l’illa italiana en forma de documental, a Mediterranea se’ns explica tot el que hi ha abans, aquest cop en forma de ficció. La pel·lícula exposa la travessa de dos amics de Burkina Faso que fugen del seu país amb l’objectiu d’arribar a la costa siciliana i trobar-hi una millor vida. El director italià Jonas Carpignano tira de múltiples escenaris i d’un toc més èpic per a acostar-nos un punt de vista diferent sobre la gran problemàtica que està afrontant l’Europa actual.

Tota la programació de l’Atlántida Film Fest es pot trobar aquí.

A més de tota la seva oferta online durant el mes en què dura el festival, aquest any l’Atlántida Film Fest es trasllada físicament a Palma de Mallorca del 27 de juny al 3 de juliol per a celebrar-hi part de les seves activitats. Concretament, es faran passis d’algunes de les pel·lícules que formen part de l’edició d’enguany, i també hi haurà un cicle de conferències, diferents concerts i trobades professionals.

(post original publicat a Gent Normal)