M.A.Confidential

THE NIGHT OF

Posted by Martí on 12 de Setembre de 2016

Posted in: Sèries TV. Tagged: Amara Karan, Bill Camp, drama, HBO, Jeannie Berlin, john turturro, Michael K. Williams, Peyman Moaadi, policíac, Poorna Jagannathan, Riz Ahmed, sèrie, Steven Zaillian, The Night Of. Deixa un comentari

The Night Of

Creador: Steven Zaillian

Intèrprets: Riz Ahmed, John Turturro, Bill Camp, Poorna Jagannathan, Peyman Moaadi, Jeannie Berlin, Amara Karan, Michael K. Williams, Paul Sparks.

Gènere: Drama, policíac. USA, 2016. 8 capítols de 55-90 min.

Una nit en què un amic el deixa tirat a l’hora d’anar a una festa al centre de Nova York, el jove Nasir Khan decideix agafar el taxi del seu pare per arribar-hi ell mateix. Pel camí, però, es perd i veu com una noia anomenada Andrea puja al cotxe pensant-se que és un taxi de veritat. Com que s’hi sent atret, Nasir decideix passar unes hores amb ella fins que arriben al seu apartament i es deixen portar per l’alcohol i les drogues fins que acaben al llit. De cop, Nasir es desperta assegut a la taula de la cuina; no sap què ha passat, però és a punt de descobrir que aquella nit capgirarà la seva vida.

El capítol pilot de The Night Of deixa amb una sensació estranya a tot aquell qui aborda una sèrie de la HBO conscient que hi trobarà un extra, algun element que el separi de la resta d’ofertes similars. La relativa lleugeresa i facilitat amb què es planteja la història, que podria pertànyer perfectament a qualsevol sèrie policíaca procedimental, és la principal causa d’aquesta reacció. No obstant, estem davant d’una obra que es pot dividir clarament en dues parts: d’una banda el primer capítol i de l’altra els set següents. I és en aquest desenvolupament posterior on The Night Of posa en marxa la seva maquinària per a mostrar totes les imperfeccions, els matisos i els condicionants que envolten l’actual sistema judicial nord-americà. Tot i que no assoleix el mateix èxit en tots els seus objectius, la sèrie reuneix un gran nombre d’atractius que la solidifiquen i l’enriqueixen al llarg del seu curt camí, convertint-la en un notable exponent dins del seu gènere i donant-li la distinció que s’espera d’ella.

KUBO Y LAS DOS CUERDAS MÁGICAS

Posted by Martí on 9 de Setembre de 2016

Posted in: Animació, Cine - 2016. Tagged: Animació, Art Parkinson, aventures, Charlize Theron, fantàstic, japó, Kubo and the Two Strings, Laika Animation, Matthew McConaughey, ralph fiennes, Rooney Mara, stop-motion, Travis Knight. Deixa un comentari

Kubo and the Two Strings

Director: Travis Knight

Veus originals: Art Parkinson, Charlize Theron, Matthew McConaughey, Ralph Fiennes, Rooney Mara, George Takei, Brenda Vaccaro.

Gènere: Animació, fantàstic, aventures. USA, 2016. 100 min.

En un poblet de Japó, el petit Kubo viu tranquil·lament dalt d’un penya-segat cuidant la seva mare, que ha quedat trastornada després que el seu propi pare hagués intentat matar-los. Per guanyar-se la vida, Kubo fa espectacles amb papers al bell mig del poble, on explica una i altra vegada les proeses d’un samurai que ha de derrotar un gran enemic. No obstant, Kubo ha de procurar tornar abans que el sol es pongui, ja que la foscor farà avivar uns fantasmes del passat que el portaran a una dura lluita per a sobreviure.

Per molt que haguem elogiat repetidament que certs personatges animats creats per ordinador semblin mostrar una veritable ànima, no hi ha dubte que quan hi ha un component palpable entremig aquest efecte pren una dimensió especial. No és el mateix observar rostres i cossos dissenyats a base de moviments de ratolí o llapis òptic, que apropar-se a figures sorgides de les pròpies mans dels seus creadors. És per aquest motiu que estudis com Aardman o Laika segueixen sent tan valuosos dins del gènere d’animació, perquè són capaços d’oferir-nos de tant en tant aquestes petites rareses tan necessàries. La més recent és Kubo y las Dos Cuerdas Mágicas, que suposa un ambiciós salt en el si de Laika Animation donada la seva combinació de tècniques visuals i també les característiques de la seva història. I és que les seves múltiples referències culturals i temàtiques contenen un missatge molt més adult i complex del que estem acostumats a veure.

STAR TREK: MÁS ALLÁ

Posted by Martí on 4 de Setembre de 2016

Posted in: Cine - 2016. Tagged: Anton Yelchin, aventures, Chris Pine, ciència ficció, Idris Elba, John Cho, Justin Lin, Karl Urban, seqüela, Simon Pegg, Sofia Boutella, Star Trek Beyond, Zachary Quinto, Zoe Saldana. Deixa un comentari

Star Trek Beyond

Director: Justin Lin

Intèrprets: Chris Pine, Zachary Quinto, Zoe Saldana, Karl Urban, Simon Pegg, Anton Yelchin, John Cho, Idris Elba, Sofia Boutella, Joseph Gatt, Deep Roy

Gènere: Ciència-ficció, aventures. USA, 2016. 120 min.

Després de tornar d’una missió més complicada del que semblava on intentaven arreglar les relacions entre dues espècies, el capità Kirk i la seva tripulació afronten diversos canvis que poden canviar el futur del grup. No obstant, abans que es materialitzi res, els arriba una missió inesperada en què la nau Enterprise haurà de creuar una nebulosa desconeguda per a intentar trobar una nau perduda més enllà. A pesar que el viatge no sembla presentar massa perill, les coses es compliquen molt més del que Kirk i companyia esperaven per culpa d’un nou i poderós enemic.

Arribava a les sales sense generar cap mena d’expectativa i del tot eclipsada per la resta de “blockbusters” estiuencs, però Star Trek: Más Allà ha resultat ser la gran tapada enmig d’aquest decebedor estiu cinematogràfic. Beneficiada per aquesta relativa indiferència prèvia en l’espectador i també per l’escàs èxit de la resta de títols, a la tercera entrega de la renovada saga li surt sorprenentment bé la seva aposta de moderar l’ambició i oferir purament una aventura espacial; una d’aquelles que han definit l’univers de Star Trek des de les seves arrels. Escrita per Simon Pegg i Doug Jung, Star Trek: Más Allá executa amb un gran sentit del ritme i un atractiu sentit estètic el que es podria considerar perfectament com una versió ampliada i adaptada al segle XXI d’un capítol de la sèrie original. I sí, l’efecte que provoca és molt més positiu del que aquesta descripció podria fer pensar.

PREACHER – 1a temporada

Posted by Martí on 30 d'Agost de 2016

Posted in: Sèries TV. Tagged: còmic, DC, Dominic Cooper, Elizabeth Perkins, Evan Goldberg, fantàstic, Jackie Earle Haley, Joseph Gilgun, Lucy Griffiths, Preacher, Ruth Negga, sèrie, Seth Rogen, vampirs, W. Earl Brown, western. Deixa un comentari

Preacher

Creadors: Garth Ennis, Seth Rogen, Evan Goldberg

Intèrprets: Dominic Cooper, Joseph Gilgun, Elizabeth Perkins, W. Earl Brown, Ruth Negga, Lucy Griffiths, Tom Brooke, Anatol Yusef, Ian Colletti, Jackie Earle Haley, Graham McTavish.

Gènere: Drama, western, fantàstic. USA, 2016. 10 capítols de 45-60 min.

A la localitat d’Annville, perduda enmig de Texas, el solitari i misteriós predicador Jesse Custer està pensant en abandonar la seva tasca al capdavant de l’església del poble, ja que no es sent útil per a la seva comunitat. A més a més, rep la visita de la seva excompanya Tulip, que el sedueix per a recuperar la seva anterior vida fora de la llei, i té una baralla amb un dels habitants del poble. No obstant, quan Jesse demana un senyal diví per a decidir què fer, una estranya entitat s’apodera del seu cos i li propicia una nova motivació per a continuar sent el predicador d’Annville.

És difícil no notar un lleuger desencís -fins i tot inquietud, en alguns casos- en algun moment o altre de la primera temporada de Preacher. La nova sèrie del canal AMC (Mad Men, Breaking Bad), basada en el còmic homònim llançat l’any 1995, no és d’aquelles que aplani el camí perquè l’espectador quedi fidelitzat durant els seus primers capítols i decideixi dedicar-hi part del seu consum “serièfil”, sinó que requereix certa paciència durant aquesta primera presa de contacte. A pesar de la seva potent ambientació com a western contemporani, de la seva peculiar mescla amb el gènere fantàstic i de l’evident i instantani carisma de diversos dels seus personatges, ha de passar bona part de la temporada per a poder explicar amb un mínim convenciment quina és la trama troncal de la sèrie i quina és la direcció cap a la qual es dirigeix. Però la perseverança val la pena, ja que poques novetats televisives de 2016 igualaran Preacher en extravagància i en atractiu formal.

CAZAFANTASMAS

Posted by Martí on 27 d'Agost de 2016

Posted in: Cine - 2016. Tagged: bill murray, Cazafantasmas, Chris Hemsworth, comèdia, Dan Aykroyd, fantàstic, Ghostbusters, Kate McKinnon, Kristen Wiig, Leslie Jones, Melissa McCarthy, Paul Feig, remake, Sigourney Weaver. Deixa un comentari

Ghostbusters

Director: Paul Feig

Intèrprets: Melissa McCarthy, Kristen Wiig, Leslie Jones, Kate McKinnon, Chris Hemsworth, Andy Garcia, Michael Kenneth Williams, Bill Murray, Dan Aykroyd, Sigourney Weaver.

Gènere: Fantàstic, comèdia. USA, 2015. 115 min.

Després de descobrir que la seva companya de recerca Abby Yates ha rellançat el llibre que van publicar juntes sobre fenomens paranormals, l’enginyera física Erin Gilbert va a trobar-se amb ella per a exigir-li que retiri el llibre, ja que se’n sent avergonyida. A canvi de fer-ho, Yates li demana que les ajudi en una investigació en una antiga casa-museu on estan passant coses estranyes. Allà, Gilbert descobreix que les teories que van estudiar en el seu llibre poden ser certes, de mode que s’uneix a Yates i la seva ajudant Holtzmann per a trobar una forma de combatre la creixent aparició d’aquests esperits.

Actualment, la vida d’una pel·lícula pot donar tal número de voltes abans de la seva estrena, que el mínim que se’n pot esperar és que el seu visionat canviï o almenys regiri alguna cosa. Ja sigui en un sentit o en un altre, però que es produeixi un abans i un després mínimament rellevant que expliqui tot el rebombori previ. És per això que, un cop exposats al resultat final de Cazafantasmas, la qüestió que se’ns planteja és si realment era necessari passar per totes les polèmiques prèvies per després acabar trobant-nos amb això. La resposta és clara: de cap manera. Tot i que superficialment suposa un entreteniment prou digne, el film és tan inofensiu quant a ambició i tan deutor de la seva font original, que tota la polseguera que ens hem hagut d’empassar els últims mesos quedarà com una gran pèrdua de temps. Un cop més, doncs, cal recuperar aquella frase tan gastada que sol acompanyar l’estrena d’un “remake” sonat: no feia falta.

MASCOTAS

Posted by Martí on 25 d'Agost de 2016

Posted in: Animació, Cine - 2016. Tagged: Animació, aventures, Chris Renaud, comèdia, Eric Stonestreet, Jenny Slate, Kevin Hart, Louis C.K., Mascotas, The Secret Life of Pets, Yarrow Cheney. Deixa un comentari

The Secret Life of Pets

Directors: Chris Renaud, Yarrow Cheney

Veus originals: Louis C.K., Eric Stonestreet, Kevin Hart, Jenny Slate, Ellie Kemper, Albert Brooks, Lake Bell, Dana Carvey, Steve Coogan.

Gènere: Animació, aventures, comèdia. USA, 2016. 90 min.

En un edifici de Nova York, diversos animals de companyia tenen la seva pròpia vida un cop els seus respectius amos els deixen sols a casa. Entre ells, Max és un gos que viu absolutament feliç amb la seva propietària Katie, però la seva condició de mascota preferida és a punt de canviar degut a l’arribada de Duke, un altre gos amb qui haurà de compartir la casa a partir d’ara. Les diferències entre els dos es fan evidents de seguida, però les ganes de fastiguejar-se l’un a l’altre acaben amb els dos perduts en un carrer de la ciutat i afrontant l’amenaça de la brigada canina.

Hem arribat a un punt en què és complicat que una pel·lícula d’animació no s’assembli a una altra ja vista anteriorment, sobretot perquè la repetició de fórmules, temàtiques i recursos és cada vegada més evident en tots aquells títols que busquen un públic massiu. En el cas de Mascotas, aquesta situació resulta especialment clara, ja que el producte conté un bon nombre de conceptes ja coneguts, però d’altra banda el film sap trobar el seu rumb particular per a acabar imposant una personalitat pròpia. El seu èxit es sustenta sobretot en la construcció dels personatges, que es caracteritza per mantenir en major mesura la seva condició animal i no humanitzar-los del tot com fa Zootrópolis, i també en la consecució d’un ritme endiablat que pràcticament no deixa que l’acció decaigui en cap moment. Sense inventar res en cap moment, la pel·lícula sap tocar totes les tecles necessàries per a tenir l’espectador ficat en el seu particular univers durant hora i mitja.

STRANGER THINGS – 1a temporada

Posted by Martí on 16 d'Agost de 2016

Posted in: Sèries TV. Tagged: anys 80, aventures, Caleb McLaughlin, ciència ficció, David Harbour, Finn Wolfhard, Gaten Matarazzo, Matt Duffer, Matthew Modine, Millie Bobby Brown, Natalia Dyer, Netflix, Ross Duffer, sèrie, Stranger Things, terror, Winona Ryder. Deixa un comentari

Stranger Things

Creadors: Matt Duffer i Ross Duffer

Intèrprets: Winona Ryder, David Harbour, Finn Wolfhard, Millie Bobby Brown, Gaten Matarazzo, Caleb McLaughlin, Natalia Dyer, Charlie Heaton, Matthew Modine, Noah Schnapp, Cara Buono, Joe Keery.

Gènere: Ciència-ficció, aventures, terror. USA, 2016. 8 capítols de 40-55 min.

Després d’una de les seves habituals partides maratonianes a un joc de rol, Mike, Dustin, Lucas i Will s’acomiaden fins l’endemà i els tres últims agafen les seves bicicletes per tornar a casa. Aquella nit, però, Will no arriba a casa, ja que després d’endinsar-se al bosc atret per alguna cosa estranya, desapareix de forma misteriosa. A partir de l’endemà, els seus amics, la seva família i la policia local de Hawkins, la localitat on tenen lloc els fets, comencen a investigar on és Will. D’altra banda, coincidint amb la desaparició, apareix a la zona una nena sola i totalment desorientada.

Durant la última dècada, la nostàlgia s’ha convertit en una arma comercial imparable, però no infal·lible. Productors, guionistes i programadors del món de l’entreteniment saben que tot allò que ens traslladi momentàniament a la nostra infància o adolescència és un esquer difícil d’esquivar, però a la vegada l’enorme augment de l’oferta també ha propiciat un increment de l’exigència. Ja no s’hi val qualsevol cosa per a convèncer un espectador que veu com la seva nostàlgia és apel·lada una i altra vegada, i a partir d’aquest estiu la dificultat encara serà més elevada, ja que l’aparició de Stranger Things marca suposa el súmmum en aquest tipus de productes, i també un més que probable punt i a part. Conscientment fabricada a partir de desenes de referents cinematogràfics, la sèrie de Netflix aconsegueix empaquetar una història amb tots els al·licients nostàlgics necessaris per fer-nos viatjar 30 anys enrere, però també amb una ànima pròpia i un encomiable sentit de l’aventura i el misteri.

ATLÁNTIDA FILM FEST 2016 – 3a crònica

Posted by Martí on 14 d'Agost de 2016

Posted in: General. Tagged: Atlantida Film Fest, Berserker, Chevalier, filmin, Mediterranea, Pablo Hernando, Thank You for Bombing. Deixa un comentari

Última (i un pèl tardana) entrega de crítiques de l’Atlántida Film Fest 2016, que va tenir lloc el passat mes de juliol a Filmin. En aquest cas, propostes que no passen de correctes, però també una de les sorpreses positives del certamen en forma de títol independent espanyol. Aquí les comento.

JASON BOURNE

Posted by Martí on 13 d'Agost de 2016

Posted in: Cine - 2016. Tagged: acció, Alicia Vikander, Jason Bourne, Julia Stiles, matt damon, paul greengrass, Riz Ahmed, seqüela, thriller, Tommy Lee Jones, vincent cassel. Deixa un comentari

Jason Bourne

Director: Paul Greengrass

Intèrprets: Matt Damon, Alicia Vikander, Julia Stiles, Tommy Lee Jones, Vincent Cassel, Ato Essandoh, Riz Ahmed.

Gènere: Acció, thriller. USA, 2016. 120 min.

Dotze anys després del seu retrobament amb el cap del programa secret que li va donar la seva nova identitat, Jason Bourne reprèn la missió personal de conèixer més coses del seu veritable passat quan l’exagent Nicky Parsons l’informa que ha robat informació confidencial de la CIA. Els dos acorden trobar-se en secret a Atenes, aprofitant els aldarulls provocats per la profunda crisi que viu el país, però la CIA, que compta amb la nova figura d’una experta en operacions cibernètiques, els rastreja i hi envia un mercenari per a eliminar-los.

“You know his name” és la frase amb què Jason Bourne s’ha presentat en societat des de la seva primera imatge promocional. La declaració d’intencions era, doncs, bastant inequívoca: a aquestes alçades el públic no necessitava massa cosa més que la cara de Matt Damon i el nom del personatge per a saber a què s’enfrontava. La decisió de titular el film directament amb el nom propi, sense “mites”, ni “ultimàtums” al davant, així ho corroborava. I el cert és que ningú els podrà acusar d’haver-nos enganyat, ja que el film ofereix tot allò que ha caracteritzat la saga Bourne des dels seus inicis, l’any 2002, i més concretament quan ha estat Paul Greengrass qui s’ha posat darrere la càmera. Ara bé, caldria preguntar-se si la repetició de la fórmula era la millor decisió per a decidir reprendre una saga que havia quedat brillantment tancada el 2008 amb El Ultimátum de Bourne -l’spin off d’El Legado de Bourne ja ni el compto-, perquè al capdavall l’aportació d’aquesta quarta entrega no es especialment destacada.

ESCUADRÓN SUICIDA

Posted by Martí on 7 d'Agost de 2016

Posted in: Cine - 2016. Tagged: acció, ben affleck, Cara Delevingne, còmic, ciència ficció, David Ayer, DC comics, Jai Courtney, jared leto, Joel Kinnaman, Margot Robbie, Suicide Squad, Viola Davis, will smith. Deixa un comentari

Suicide Squad

Director: David Ayer

Intèrprets: Will Smith, Jared Leto, Margot Robbie, Jai Courtney, Joel Kinnaman, Viola Davis, Cara Delevingne, Adewale Akinnuoye-Agbaje, Adam Beach, Jay Hernandez, Karen Fukuhara, Scott Eastwood, Ben Affleck.

Gènere: Fantàstic, acció, còmic. USA, 2016. 120 min.

Davant una amenaça alienígena a la Terra, el govern dels Estats Units rep una proposta de la seva agència secreta ARGUS, capitanejada per Amanda Waller, per a reclutar un esquadró força controvertit. Es tracta de reunir alguns dels criminals més perillosos del món, alguns d’ells amb forces sobrenaturals, i obligar-los a actuar junts a favor dels interessos nacionals. Tot i les reticències inicials, l’estratègia de donar-los la culpa a ells si les coses surten malament fa que el programa tiri endavant. Comandats pel Capità Rick Flag, el grup format per Deadshot, Harley Quinn, Diablo, Boomerang o Killer Croc, entre altres, es preparen per a combatre una nova força que amenaça tot el planeta.

El primer tràiler d’Escuadrón Suicida va aparèixer fa més d’un any, a mitjans de juliol de 2015. Des de llavors, la incessant campanya de promoció no només ha aconseguit que no ens traguéssim les seves imatges del cap, sinó que, inevitablement, tots ens anéssim formant una imatge mental de la pel·lícula que ens acabaríem trobant el dia de la seva estrena. L’estratègia és bona per a arrossegar tothom als cinemes (després de totes les expectatives generades, qui serà capaç de no anar-la a veure?), però es pot convertir en un tret al propi peu del film si la promesa no es compleix. El problema d’Escuadrón Suicida no recau només en què no ofereix el gamberrisme, la rebel·lia o la bogeria de què presumia abans de la seva arribada, sinó que, a l’hora de la veritat, és incapaç de mostrar uns veritables trets diferencials pels quals la pel·lícula aposti de forma decidida, per molt que quedi clarament identificada dins l’obscuritat habitual de l’univers DC.