Portait de la Jeune Fille en Feu
Directora: Céline Sciamma
Intèrprets: Adèle Haenel, Noémie Merlant, Luàna Bajrami, Valeria Golino, Cécile Morel.
Gènere: Drama. França, 2019. 115 min.
Després d’un agitat trajecte per mar, Marianne arriba a una gran casa senyorial situada a la costa de la Bretanya francesa. Allà, conviurà durant uns quants dies amb una mare i la seva filla Héloise amb l’objectiu de complir el seu principal encàrrec: pintar un retrat d’Héloise sense que aquesta se n’adoni, de mode que es pugui concretar el seu casament amb un home de Milà, al qual ella s’oposa. Al principi, la relació entre les dues és distant, marcada pel propòsit que Marianne ha d’ocultar, però a poca a poc creix la confiança.
Durant els primers segons de Retrato de una Mujer en Llamas, sobre una pantalla en blanc, els crèdits inicials es van alternant amb diferents traços sobtats d’un pinzell que dibuixa els primers perfils d’alguna cosa. Pot semblar obvi, però el paral·lelisme del quadre que comença a pintar-se amb la pel·lícula que es desenvoluparà a partir de llavors té tot el sentit del món. De fet, la història, en forma de gran flashback, arrenca de veritat quan és la pròpia protagonista qui diu en veu alta el títol del film, que a la vegada ho és del quadre que li fa rememorar tot plegat. Tot molt explícit, però molt subtil al mateix temps, i que serveix per a començar a definir Retrato de una Mujer en Llamas com una intensa història protagonitzada per l’amor i també per l’art i la seva capacitat d’immortalitzar-lo. En definitiva, i per sobre de tot, una història sobre el record.
Martí
