THELMA

Posted by Martí on 22 de Març de 2018
Posted in: Cine - 2017, Cine - Estrena. Tagged: , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Thelma

Director: Joachim Trier

Intèrprets: Eili Harboe, Kaya Wilkins, Ellen Dorrit Petersen, Henrik Rafaelsen, Grethe Eltervag.

Gènere: Thriller, drama, fantàstic. Noruega, 2017. 115 min.

Després de viure sempre en una casa aïllada vora un llac i sota una estricta vigilància i educació religiosa per part dels seus pares, Thelma arriba a Oslo per a començar els seus estudis universitaris. Un dia, a la biblioteca de la facultat, se li asseu al costat Anja, una noia amb qui comparteix la carrera de biologia. Al cap de poc, un ocell s’estavella contra el vidre de l’edifici, mentre Thelma cau a terra amb convulsions a tot el cos. A mida que creix l’amistat entre les dues noies, els successos estranys comencen a fer-se més habituals. 

Un dels títols que sens dubte van marcar l’edició de 2016 del Festival de Sitges va ser Crudo, una de les propostes més arriscades i personals que hi han passat darrerament. L’òpera prima de la francesa Julie Ducournau relatava la truculenta entrada a la universitat d’una noia que acabaria descobrint la seva naturalesa caníbal, tot i els intents de la seva família per a evitar-ho. Aquest passat 2017, el festival atorgava el Gran Premi del Jurat i el guardó a millor guió a Thelma, una pel·lícula que la rememora de forma inevitable, ja que planteja una trama i un missatge coincidents en molts aspectes, tot i que amb un estil força diferent. En aquest cas, El director Joachim Trier i el guionista Eskil Vogt, artífexs de les notables Oslo, 31 de agosto o Blind, recorren a la fredor i elegància nòrdiques per a descriure un coming-of-age una mica més contingut, però que juga amb gran efectivitat amb els gèneres fantàstic i de terror.

Continue Reading

Anuncis

LA MUERTE DE STALIN

Posted by Martí on 19 de Març de 2018
Posted in: Cine - 2017, Cine - Estrena. Tagged: , , , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

The Death of Stalin

Director: Armando Iannucci

Intèrprets: Steve Buscemi, Simon Russell Beale, Jeffrey Tambor, Michael Palin, Andrea Riseborough, Dermot Crowley, Jason Isaacs, Rupert Friend, Olga Kurylenko, Paddy Considine.

Gènere: Comèdia. Regne Unit, 2017. 105 min.

L’any 1953, Jozef Stalin sol·licita la gravació d’un concert a Ràdio Moscou per a escoltar-lo en privat. Al cap de poca estona, cau desplomat per culpa d’un vessament cerebral, el qual li acaba provocant la mort al cap d’unes quantes hores. A partir d’aquí, els principals ministres del govern soviètic i alguns homes de confiança de Stalin creen un comitè per a tirar el país endavant, però en realitat inicien una ferotge disputa per a convertir-se en el nou Cap d’Estat de la Unió Soviètica.

L’absurditat ha estat sempre una propietat força lligada al poder, i especialment a la classe política. Aquesta combinació de conviccions, interessos, ambicions i egocentrismes, condicionada per la inevitable necessitat de quedar bé de portes enfora, és un caldo de cultiu per a situacions esperpèntiques de tota mena. I si hi ha algú que ho ha sabut explotar amb la mala llet més elegant del món, aquests són sens dubte els britànics. L’últim gran exponent n’és Armando Iannucci, que a La Muerte de Stalin torna a demostrar la seva capacitat de ridiculitzar les altes esferes governamentals, com ja feia a la brillant In the Loop o les sèries The Thick of It i Veep. Sense escatimar cap gravetat en alguns dels fets que relata, el director escocès reconstrueix tota l’esquizofrènia política posterior a la mort del dictador rus, i converteix La Muerte de Stalin en un divertidíssim assortiment de diàlegs infantils i situacions absurdes.

Continue Reading

TODO EL DINERO DEL MUNDO

Posted by Martí on 14 de Març de 2018
Posted in: Cine - 2017, Cine - Estrena. Tagged: , , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

All the Money in the World

Director: Ridley Scott

Intèrprets: Michelle Williams, Mark Wahlberg, Christopher Plummer, Romain Duris, Charlie Plummer, Timothy Hutton, Charlie Shotwell.

Gènere: Drama, thriller. USA, 2017. 130 min.

L’any 1973, el jove de 16 anys John Paul Getty III és segrestat a Roma per la màfia calabresa. Els desorbitats 17 milions d’euros que demanen pel seu alliberament s’expliquen perquè el seu avi és Jean Paul Getty, un magnat del sector petrolier considerat l’home més ric d’aquella època. La mare del jove, que s’acaba de divorciar i té la custodia del seu fill, acudeix a Jean Paul perquè l’ajudi a pagar el rescat, però aquest ho rebutja, al·legant que això promouria el segrest de la resta dels seus néts.

El concepte “pel·lícula de segrests” remet fàcilment a Antena 3 un diumenge a la tarda, i tenint en compte la història que ens explica, la sensació és que Todo el Dinero del Mundo s’hi hauria pogut acostar de forma perillosa. Però ha arribat Ridley Scott i ha aconseguit treure’n una pel·lícula que, sense ser particularment memorable, es mostra prou solvent i atractiva per a mantenir el nostre interès actiu de principi a fi. Més enllà de la recuperació d’uns fets reals que molts amb prou feines coneixíem, Todo el Dinero del Mundo sap trobar els seus mínims trets definitoris. Gràcies al dinamisme del muntatge i a l’experiència de Scott quan arriben les escenes clau, el film transcorre evitant alts i baixos gaire acusats en el camí. Això sí, tampoc és que s’esforci per a sortir-se massa d’una certa zona de confort on els riscos són els justos.

Continue Reading

GORRIÓN ROJO

Posted by Martí on 9 de Març de 2018
Posted in: Cine - 2018, Cine - Estrena. Tagged: , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Red Sparrow

Director: Francis Lawrence

Intèrprets: Jennifer Lawrence, Joel Edgerton, Jeremy Irons, Charlotte Rampling, Mary-Louise Parker, Matthias Schoenaerts, Joely Richardson, Nicole O’Neill.

Gènere: Thriller, intriga. USA, 2018. 140 min.

Dominika Egorova és la popular ballarina principal del teatre Bolshoi de Moscou, però una jugada bruta del seu company d’escenari l’obliga a retirar-se del ballet. Un cop recuperada, es veu exposada a perdre les ajudes que necessita pel seu pis i per les cures de la seva mare malalta, cosa que aprofita el seu cosí Vanya per a oferir-li l’opció de convertir-se en una espia d’elit al servei del govern rus. Dominika no veu altra sortida que accedir.

Des de l’aparició de la saga Bourne (que ja està sent estirada de forma excessiva), el gènere d’espies no va sobrat de títols realment sòlids i, en la mesura possible, disposats a trencar les fórmules conservadores dels grans estudis. Gorrión Rojo destaca, sobretot, en aquest segon aspecte. Amb una història que presenta els seus alts i baixos, i les evidents trampes narratives que s’hi podien esperar, la pel·lícula no s’arruga a l’hora de donar passos extra i dur els seus personatges a situacions límit. Tot i que no sempre aconsegueixi l’efecte sorpresa que busca, Gorrión Rojo deixa ben clar que no està per mitges tintes, i mostra absoluta convicció respecte la protagonista i la seva història. Llàstima que l’excés de metratge (140 minuts ben bons) alenteixi una mica el seu ritme i deixi la sensació que alguna de les voltes que fa potser no era del tot necessària.

Continue Reading

BLACK PANTHER

Posted by Martí on 5 de Març de 2018
Posted in: Cine - 2018, Cine - Estrena. Tagged: , , , , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Black Panther

Director: Ryan Coogler

Intèrprets: Chadwick Boseman, Michael B. Jordan, Lupita Nyong’o, Danai Gurira, Letitia Wright, Martin Freeman, Forest Whitaker, Andy Serkis, Daniel Kaluuya, Angela Bassett.

Gènere: Acció, ciència-ficció, còmic. USA, 2018. 135 min.

Gràcies a la riquesa en Vibranium, una font d’energia inesgotable i amb propietats extraordinàries, el poble de Wakanda ha evolucionat durant segles oculta del món. El seu rei és la figura del Black Panther, que passa de pares a fills. Després de la mort del rei T’Chaka, el seu fill T’Challa aspira a establir-se com a nou rei, però es troba amb l’oposició del seu cosí Erik, que reclama el tron de Wakanda i pretén comerciar amb Vibranium arreu del món.

Ja fa temps que Marvel s’ha instal·lat en una posició que li va com anell al dit. Són conscients (i amb raó) que ningú més sap parir un blockbuster darrere l’altre amb un mínim garantit de qualitat, i que això els fa comptar amb un crèdit preestablert per part de la gran massa d’espectadors. A la vegada, compten amb una maquinària de marketing amb una gran intel·ligència i habilitat a l’hora de vestir cada producte com si fos completament únic. Black Panther n’és l’últim exponent: reuneix i cuina amb solvència tots els ingredients que requereix un títol de superherois, però al mateix temps passa molt de puntetes per tot allò que, en teoria, li havia de donar un significat especial. Com a introducció de nous escenaris, tecnologies i personatges, Black Panther sap enlluernar i crear un interès propi. Ara bé, com a suposada defensora de segons quines causes, no passa el tall.

Continue Reading

YO, TONYA

Posted by Martí on 1 de Març de 2018
Posted in: Cine - 2017, Cine - Estrena. Tagged: , , , , , , , . Deixa un comentari

I, Tonya

Director: Craig Gillespie

Intèrprets: Margot Robbie, Sebastian Stan, Allison Janney, Caitlin Carver, Julianne Nicholson, Paul Walter Hauser, Bobby Cannavale.

Gènere: Biopic, comèdia. USA, 2017. 115 min.

Des que guanya la seva primera competició amb només 4 anys, Tonya Harding està destinada a convertir-se en una estrella del patinatge artístic sobre gel. Però a pesar de la seva tècnica inigualable, Tonya ha de fer front a un gran obstacle que l’impedeix arribar al cim: la seva vida personal. El control tirànic de la seva mare, un nòvio que la maltracta i en general la imatge poc exemplar que dóna a l’exterior faran que Tonya necessiti un extra per a arribar a ser la número u.

Trencar amb els motlles clàssics del biopic sempre és un repte difícil per a tota pel·lícula d’aquesta condició. Per molt diferent que sigui el personatge en qüestió o el director darrere la càmera, costa sortir-se realment dels espais comuns presents a qualsevol retrat biogràfic. En el cas de Yo, Tonya, no es pot dir que arribi a trencar del tot aquestes pautes de gènere, però sí que busca diferenciar-se mitjançant un to clarament còmic i un tractament formal més versàtil. El de Tonya Harding és un personatge que, només pel seu historial familiar, ja presenta un enorme potencial dramàtic, però Craig Gillespie evita retratar-la exclusivament com una pobra víctima del seu entorn. Yo, Tonya juga de forma irònica amb el sensacionalisme que va condicionar l’opinió pública de la patinadora, i tampoc dubta en ridiculitzar alguns personatges o situacions que realment conviden a fer-ho.

Continue Reading

LADY BIRD

Posted by Martí on 27 de febrer de 2018
Posted in: Cine - 2017, Cine - Estrena. Tagged: , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Lady Bird

Directora: Greta Gerwig

Intèrprets: Saoirse Ronan, Laurie Metcalf, Lucas Hedges, John Karna, Beanie Feldstein, Tracy Letts, Timothée Chalamet, Danielle Macdonald.

Gènere: Drama, comèdia. USA, 2017. 95 min.

Christine McPherson és una noia de 17 anys que cursa el seu últim any d’institut als suburbis de Sacramento. Sota el sobrenom de “Lady Bird”, que ella mateixa s’autoadjudica i recorda constantment, Christine té grans aspiracions artístiques, i sap que per a complir-les ha d’anar a una universitat de Nova York, a l’altra punta del país. Els seus pares, però, no ho veuen gens clar; especialment la seva mare, amb qui Christine manté una relació molt tibant.

Després de convertir-se en una actriu icònica del cinema independent nord-americà de la última dècada, sobretot de la mà del director Noah Baumbach (Greenberg, Frances Ha, Mistress America), Greta Gerwig ha començat de forma prometedora la seva incursió a la direcció. Amb un marcat sabor autobiogràfic, Lady Bird ofereix un retrat de l’adolescència que, en certa manera, ens fa sentir una mica adolescents. Des de la llibertat d’una novícia que encara no sap ben bé el que fa (i tampoc se’n preocupa massa), però amb un control i criteri narratius propis d’algú amb més experiència, Gerwig es treu de la màniga una pel·lícula notable. Sense estar destinada a agradar a tothom, Lady Bird proposa una mirada concreta i actua sempre en coherència amb ella, i denota una gran complicitat entre directora i protagonista, una Saorsie Ronan que tot i estar un pèl grandeta per a anar a l’institut, treu el millor d’un personatge que dóna molt de joc.

Continue Reading