Els capritxos de la vida, en aquest cas sumats als imprevisibles intervals temporals entre el rodatge d’una pel·lícula i la seva estrena, propicien que més d’un cop seguim veient en pantalla un actor que ja fa mesos que no és entre nosaltres. Tothom recorda el cas de Heath Ledger –El Caballero Oscuro va arribar sis mesos després de la seva mort, i el seu últim treball com a actor, El Imaginario del Doctor Parnassus, quan ja havia passat un any i mig-, i ara està succeint el mateix amb James Gandolfini, mort el juny de 2013. A finals d’any ja el vam poder veure a Sobran las Palabras, i serà aquesta tardor quan arribarà la seva última pel·lícula: The Drop. Marxarà, doncs, amb el que més li escau: un thriller policíac amb tocs mafiosos.
Avanços
Semblava que no arribaria mai. Ara sí, després d’anys de rumors de tota mena i dates d’estrena posposades una i altra vegada, l’esperada seqüela Sin City: A Dame to Kill For ja és una realitat. Caldrà esperar uns quants mesos, però almenys sabem que arribarà, que ja és molt més del que teníem. Agradés més o menys (personalment, em va encantar), no hi ha dubte que Sin City va causar impacte quan es va estrenar -ja fa nou anys!-, sobretot per la seva elegant estètica, que mimetitza per complet el còmic que adapta. Com era evident, la seqüela manté aquest estil visual i torna a estar codirigida per Robert Rodriguez i Frank Miller, autor del còmic en qüestió. La pel·lícula recupera força personatges de la primera part, i centra el seu argument en una història de venjança protagonitzada per Dwight (que canvia d’actor) i una misteriosa dama.
El gènere d’acció amb ciència-ficció i monstres monumentals pel mig pot haver tingut un abans i un després amb l’estrena de Pacific Rim. O potser no, qui sap, però és el primer que em ve al cap després de veure el tràiler definitiu de Godzilla. Sí, és un “remake” d’un “remake”, no pot ser pitjor en aquest sentit, però la sensació és que, igual que Guillermo del Toro ara fa un any, sembla que han entès un cop més la fórmula per fer aquest tipus de pel·lícules. El director és Gareth Edwards, en el que tot just és el seu segon film després de Monsters (2010), i l’argument protagonitzat pel monstre més famós del món ja el coneixem pràcticament tots, tot i que aquest cop s’haurà d’enfrontar a altres criatures, a més dels humans.
Una de les tendències que s’han anat imposant en el món del cinema és l’extensa incapacitat de fer tràilers sense haver d’explicar dues terceres parts de l’argument de la pel·lícula en qüestió. Potser per aquesta raó, celebro de forma especial cada cop que n’apareix un que realment compleix la seva funció: presentar un petit tast del film de forma sorprenent i atractiva, deixar-nos la mel als llavis amb poc més d’un minut, i fins i tot tenir una narrativa pròpia. És per això que cal parlar de Locke, un thriller britànic escrit i dirigit per Steven Knight (guionista de Promesas del Este) sobre el gir radical que experimenta la vida d’un home després d’una simple trucada telefònica mentre torna a casa de treballar.
Seth MacFarlane ha decidit fer el salt cinematogràfic definitiu. El creador de Padre de Familia i American Dad ja va debutar com a director fa un parell d’anys amb Ted, una comèdia gamberra que va funcionar prou bé, però si llavors la seva presència va ser “virtual” a través de la veu de l’ós de peluix protagonista, ara és llença per complet a la piscina i no només dirigeix, sinó que també encapçala el repartiment de Mil Maneras de Morder el Polvo (traducció coberta de glòria de A Million Ways to Die in the West, se n’han deixat 999.000 pel camí). Es tracta d’un western en forma de comèdia ambientat a finals del segle XIX, en un poble d’Arizona on l’índex de mortalitat és especialment elevat, i explica la història d’un granger que ha de posar a prova el seu coratge per guanyar-se el cor d’una misteriosa dona que acaba d’arribar.
Feia temps que no publicava un tràiler, i crec que toca tornar a fer-ho amb la pel·lícula que molt probablement suposarà l’Oscar al millor actor d’aquest any. I també perquè està dirigida pel canadenc Jean-Marc Vallée, que es va fer un nom dins de l’escena cinematogràfica independent gràcies a C.R.A.Z.Y. (2005), una brillant visió de l’adolescència i l’homosexualitat, acompanyada per la millor banda sonora dels anys 60, 70 i 80. Ara, Vallée presenta la pel·lícula que el pot fer gran definitivament: Dallas Buyers Club, una història basada en la vida real de Ron Woodroof, un cowboy de rodeos de Texas a qui diagnostiquen SIDA i li donen tan sols un mes de vida, i que decideix llavors ajudar a la resta de persones que pateixen la malaltia.
Aquesta és una selecció de les pel·lícules més destacades que s’estrenaran en el transcurs de l’any que tot just acabem de començar. El mes previst de cada estrena és el vigent a dia d’avui, però podria haver-hi variacions i els típics balls de dates. Si és així, no m’ho tingueu en compte. Clicant al títol accediu al tràiler o a més informació sobre cada film.
GENER
- El Lobo de Wall Street (Martin Scorsese). Drama policíac sobre corrupció a la borsa, amb Leonardo DiCaprio al capdavant.
- A Propósito de Llewyn Davis (Joel i Ethan Coen). Un viatge per l’escena de la música folk dels 60 a Estats Units de la mà dels Coen.
- Agosto (John Wells). Adaptació de l’obra teatral en què una reunió familiar fa que surtin tots els seus draps bruts, amb un gran repartiment.
- The Grandmaster (Wong Kar-Wai). Biopic sobre el mestre d’arts marcials Ip Man, que va entrenar al mateix Bruce Lee.
- Mandela, del Mito al Hombre (Justin Chadwick). Biopic del líder sud-africà Nelson Mandela, amb Idris Elba ficat a la seva pell
- Nymphomaniac. Parte 2 (Lars von Trier). Segona entrega del provocador assaig sobre el sexe de Lars von Trier.
- La Venus de las Pieles (Roman Polanski). El director polonès torna a adaptar una comèdia teatral, ara ambientada en una audició per una obra.
- La Gran Estafa Americana (David O. Russell). Thriller polític en què un agent de l’FBI investiga el possible delicte d’alguns membres del Congrés.
- Al Encuentro de Mr. Banks (John Lee Hancock). Història de la lluita de Walt Disney perquè P.L. Travers li cedís els drets de Mary Poppins.
Hi ha actors relativament encasillats que un dia decideixen treure’s totes les etiquetes de sobre i fer quelcom diferent, ja sigui per expressar lliurement el que potser fins ara havien reprimit o per posar en pràctica tots els seus anys d’experiència. Si més no, aquest sembla el cas de Ben Stiller, un actor a qui, per sobre de tot, hem vist fer l’imbècil a la pantalla, i que ara ens deixa força sobtats amb un nou projecte com a director i protagonista de caire totalment nou. La Vida Secreta de Walter Mitty ens explica la història d’un home sense massa èxit que constantment imagina fantasies espectaculars i èpiques on ell és com un heroi de pel·lícula, capaç de qualsevol cosa i adorat per tothom. El veritable repte arriba quan tot això ho ha de posar a la pràctica de veritat per salvar la seva feina i la de la seva companya, de qui està enamorat.
Wes Anderson ja s’ha convertit en un d’aquells directors que, probablement sense buscar-ho ell, fa parar màquines a tothom quan treu alguna novetat. Després de la tendra i més que recomanable Moonrise Kingdom, el director texà segueix fidel al seu incomparable estil amb The Grand Budapest Hotel, una nova comèdia ambientada als inicis dels anys 20 del segle passat i centrada en les desventures del seu director, que es veu implicat en un cas d’assassinat. Aquest nou títol no només promet tots els elements que defineixen l’incomparable estil de Wes Anderson, sinó que reafirma de forma sorprenent la seva capacitat d’ajuntar un munt d’estrelles en una mateixa pel·lícula.
El Festival de Toronto (TIFF 2013) acaba de finalitzar i ja ens ha donat, com cada any, un primer avanç fiable del rumb que pot seguir la cursa als Oscars de l’any que ve. Una de les pel·lícules més aplaudides ha estat la nova proposta de Denis Villeneuve, que després de deixar-nos a tots bastant fets pols amb la brutal Incendies, se submergeix de ple ja a Hollywood per presentar Prisioneros, un thriller que promet emocions fortes i carregat de grans actors. La història gira al voltant de la desaparició de dues nenes, un detectiu de policia que no pot acabar d’imputar el màxim sospitós per falta de proves i el pare d’una de les nenes que, portat per la desesperació, decideix prendre’s la justícia per la seva mà.
















