M.A.Confidential

World War Z

Director: Marc Forster

Intèrprets: Brad Pitt, Mireille Enos, Danielle Kertesz, James Badge Dale, Fana Mokoena, Matthew Fox.

Gènere: Acció, ciència ficció, thriller. USA, 2013. 115 min.

Hi ha pel·lícules que semblen destinades a no fer-se, i que, un cop vist el resultat, potser hagués estat millor que s’hagués complert aquest destí. Guerra Mundial Z ha viscut un període de producció de dos anys fins la seva estrena, amb un rodatge interromput contínuament per culpa de les desavinences entre productors, director i actors, una multitud de reescriptures de guió, diverses escenes rodades a última hora i canvis sistemàtics en el muntatge final. Tot plegat, per acabar sumant més de 200 milions de pressupost i presentar un producte sensiblement diferent del que s’havia contemplat a l’inici. Poca cosa bona podia sortir d’aquí; i així ha estat. Ja ens la poden oferir advertint que els zombis no són la part essencial, que és una pel·lícula de supervivència o que ens l’hem de prendre com un simple entreteniment, perquè el film té mancances per donar i vendre, i només se salva pel bon ritme i per algunes escenes d’acció i de suspens ben resoltes. Res més.

Són els primers minuts de pel·lícula els que es poden considerar més interessants, encara que sigui només pel que he dit, per posar-se una mica les piles i generar certa tensió, però a continuació tot es va desinflant poc a poc. Sense que assoleixi nivells de sopor, Guerra Mundial Z avança de forma tan maldestre i poc destacable que s’acaba seguint més per inèrcia que no pas perquè la història t’atrapi, i sempre des d’una clara distancia respecte el transcendentalisme que pretén comunicar. I una de les pitjors coses que li poden passar a una pel·lícula com aquesta és que l’espectador es senti indiferent, lluny del que passa. És una “guerra mundial” que ens interessa relativament, amb uns personatges que no tenen res d’especial i un missatge moralista final tan descaradament “ianqui” que tira enrere. Tot això, a banda de les constants incongruències i absurditats del guió, que millor no enumerar per no haver d’omplir un altre paràgraf sencer.

L’apartat visual és un altre punt força discutible de la pel·lícula. Aquestes munions de zombis generats per ordinador no s’aguanta per enlloc, no només per una artificialitat que es veu des de tres carrers, sinó també per aquesta velocitat supersònica i una curiosa habilitat per fer de castellers. Tot plegat, molt poc convincent i quasi de broma pels més fans del gènere. En aquest sentit, Guerra Mundial Z no aporta res al cinema de zombis que no haguem vist ja; en realitat, no aporta res al cinema, en general. Marc Forster no és un mal director (Más Extraño que la Ficción, Cometas en el Cielo) i demostra la seva versatilitat en un tipus de pel·lícula que encara no havia dirigit mai, però presenta un producte sense cohesió, construït a base d’una escena darrere una altra i amb una narrativa molt pobra i una evolució bastant previsible. Li falta impacte, risc i, sobretot, unes idees clares que al final no apareixen per enlloc.

Un desgavell com aquest podria quedar compensat, i qui sap si en certa forma perdonat, amb una gran actuació del quasi sempre carismàtic Brad Pitt, però ni l’actor aconsegueix aixecar el conjunt. Personalment, crec que Pitt hauria d’abandonar aquest tipus de papers i centrar-se en altres coses on resulta molt més notable i efectiu a nivell dramàtic (com a Mátalos Suavemente, per exemple); aquí compleix sense més, però podria haver estat ell com qualsevol altre. L’altra qüestió afegida és quan el fan formar parella amb una actriu tan poc compatible amb ell com Mireille Enos, contra qui no tinc res personal -al contrari, a The Killing fa un treball immens-, però que aquí no encaixa gens. La química entre els dos és inexistent, i no hi ha res a fer. Pel que fa als secundaris, comentar les aparicions de coneguts televisius com Matthew Fox (Jack de Lost), tot i que no té ni un trist primer pla, i James Badge Dale (protagonista de Rubicon i The Pacific). La resta, força irrellevant.

Què ens queda, doncs, de Guerra Mundial Z? Molt poca cosa que no sigui en to crític, però, per sobre de tot, una sensació d’indiferència que és pitjor encara. Tot i encarant-la com un simple divertiment, el resultat final és insuficient i mancat de personalitat. Fins i tot la resolució del film resulta desconcertant, tramposa i incompleta, estalviant-se respostes i donant el tema per tancat per la via ràpida. Sí, tot i que pot donar la sensació que Guerra Mundial Z m’ha semblat un complet desastre, cosa que potser no s’allunya tant de la realitat, al mateix temps em resulta una mica massa dur expressar-ho d’aquesta forma. Es nota que és una pel·lícula fruit d’un procés inestable, apedaçada de forma constant i amb les diferents parts enganxades amb cel·lo per acabar completant dues hores més o menys dignes. Com si el propi film hagués passat el seu procés de supervivència, del qual ha sortit viu pels pèls i amb ganes d’oblidar-se’n i passar a una altra cosa. Això farem tots.