The Hurt Locker

Directora: Kathryn Bigelow

Intèrprets: Jeremy Renner, Anthony Mackie, Brian Greaghty, Guy Pierce, Ralph Fiennes, Evangeline Lilly.

Gènere: Bèl·lic, acció, drama. USA, 2008. 125 min.

El cinema bèl·lic em genera un magnetisme especial, sobretot el que retrata els conflictes actuals i aconsegueix fer-ho d’una forma singular i rigorosa. Crec que és un dels gèneres on l’elevada probabilitat de caure en la repetició, en la imatge ja vista, propicia que la visió del director i el missatge que s’amaga darrere prenguin més valor que mai. Recordo que tres pel·lícules vistes en els últims anys, com Redacted, La Batalla de Hadiza i Jarhead destacaven per aquests elements, però també per la seva significativa càrrega política. Amb En Tierra Hostil trobem un cas completament diferent. Dir que està basada en fets reals no significa un gran element distintiu (totes ho solen estar), però el seu plantejament, estructura i intencionalitat resulten força insòlits.

En Tierra Hostil ens situa en un context que no pot ser més actual i candent, la guerra d’Iraq, per tant ens presenta uns fets que no només han passat fa molt poc temps, sinó que possiblement segueixen passant, encara que amb uns altres protagonistes. El retrat que fa Kathryn Bigelow de la situació al país no pretén condemnar, ni justificar, sinó acostar-se a la realitat del grup d’especialistes que més vegades es juga el coll, dia rere dia. El resultat són dues hores carregades d’emoció, adrenalina i tensió, sempre prioritzant allò més sensorial i oblidant-se de discursos polítics de cap tipus. No obstant, la visió de Bigelow no és superficial, ja que s’endinsa en la mentalitat del tipus de persones que són capaces de dedicar-se a una missió tan perillosa com aquesta. I és aquí on el personatge del sargent James es converteix en el seu perfecte aliat.

Jeremy Renner, que acaba de ser nominat (un pèl exageradament) a l’Oscar per aquest paper, encarna un home que sembla no donar cap valor a la vida, per qui el concepte “precaució” és completament desconegut. En resum, la persona idònia per dedicar-se a desactivar bombes, que es dedica completament a fer la seva feina i no entendria la seva existència sense allò. El sergent James no es pregunta el sentit del que fa, no es preocupa del rerefons o de qui en té la culpa, simplement actua. És l’anti-heroi perfecte per l’anti-exemple de pel·lícula bèl·lica que és En Tierra Hostil, i l’aliat perfecte de Bigelow en les seves intencions. Tot i ser un film rodat des del punt de vista de l’exèrcit americà, no trobem discursos patriotes i tampoc es demonitza el bàndol contrari. És el dia a dia d’aquests artificiers l’únic que centra l’acció.

La trama pràcticament no existeix com a tal. Tot i aparèixer un compte enrere de dies restants per tornar a casa d’aquest cos d’especialistes, el film es dedica a enllaçar diferents missions seves sense massa cohesió, simplement per il·lustrar en què consisteix la seva feina. És aquí on Bigelow fa gala d’una direcció brillant, tan minuciosa com els moviments del seu protagonista i amb un sentit del suspens que t’atrapa per complet i no et deixa respirar fins que no ha passat el perill. Aquesta estructura, que no s’escapa de caure una mica en la repetició, no sempre resulta equilibrada, ja que l’atractiu que presenta cada una de les escenes fluctua bastant. D’altra banda, tot i guardar-se un bon plat fort pel final, diria que el film comença amb una intensitat bestial que després li juga en contra en veure’s obligada a baixar el ritme en la part central.

No obstant, m’agrada molt com Bigelow tanca En Tierra Hostil, fent el retrat perfecte del protagonista en un diàleg “domèstic” que, tot i no percebre-ho en un primer moment, és tan brutal com revelador. És llavors quan entenem tot el que acabem de veure, quan comprovem que hi ha persones fetes per dedicar-se a allò que millor saben fer, i que no saben viure d’una altra manera. Bigelow remata així una pel·lícula valenta, polèmica per la més que probable, i injusta, acusació de no mullar-se o de banalitzar sobre un conflicte tan seriós. Aquest és l’objectiu d’altres pelis, no de En Tierra Hostil. Un producte notable i molt reconegut, amb diversos premis aconseguits i un curiós duel entre Kathryn Bigelow i James Cameron (ex-parella) als Oscars que tothom dóna per servit.