A vegades un no s’adona de tot el bon cinema que ha vist durant tot un any fins que no arriba el moment d’escollir-ne les millors pel·lícules. És cert que el 2016 ha estat força decebedor a nivell de blockbusters, però el cinema independent de gènere, europeu, asiàtic i d’animació s’ha encarregat d’elevar el llistó de qualitat. Fins i tot les produccions espanyoles han experimentat una gran millora durant aquesta tardor. De nou, ha estat complicat deixar segons quina pel·lícula fora de la llista, ja que possiblement mereixeria ser-hi (les cito al final). En tot cas, la selecció de les millors de 2016 torna a ser completa i variada. Recordo el criteri: pel·lícules estrenades a les sales espanyoles durant l’any 2016. Comencem per la meitat baixa de la llista!
Ahora sí Antes no
All posts tagged Ahora sí Antes no
Ji-geum-eun-mat-go-geu-ddae-neun-teul-li-da
Director: Hong Sang-Soo
Intèrprets: Jeong Jae-yeong, Kim Min-hee, Yoon Yeo-jeong, Gi Ju-bong, Choi Hwa-Jeong.
Gènere: Drama. Corea del Sud, 2015. 120 min.
Un popular director de cinema coreà visita una localitat propera a Seül per a presentar una projecció de la seva última pel·lícula i participar en una posterior xerrada. Donat que arriba un dia abans, decideix visitar un temple prop del seu hotel, i és allà on comença a parlar amb una noia que li explica que és pintora. A partir d’aquí, la conversa avança progressivament de mode que els dos es van coneixent cada vegada més.El ‘boy meets girl’ és probablement la més bàsica i recorrent de totes les situacions que propicien l’arrencada d’una història de ficció. I a vegades la sensació és que, a aquestes altures, tot el que pugui venir després segurament ja s’haurà vist en algun lloc o altre amb anterioritat. Ara bé, quina és la capacitat de canvi que pot tenir una mateixa història si introdueix lleugeres diferències en detalls de més o menys rellevància? Fins a quin punt pot canviar la percepció dels personatges, de la seva relació, o fins i tot de la lliçó que aquesta història ens pot transmetre? A Ahora sí, Antes no, el director coreà Hong Sang-soo ens convida a posar en pràctica aquest exercici narratiu de forma tan aparentment senzilla com, al capdavall, reveladora i intensa. Un exercici que no està pensat per trobar una resolució concreta a aquestes preguntes, sinó per a fer-nos entrar en consciència, precisament, de la infinitat d’aquestes possibilitats; per molt convencional i poc vistosa que pugui ser la història en qüestió.
Amb el Festival D’A 2016 ja acabat, completem les cròniques dels títols que hi hem pogut veure, amb alguns dels títols més interessants d’aquesta edició segons un servidor, com són els de Hong Sang-Soo o Marco Bellocchio, a més d’un parell de comèdies molt “sui generis” però també intel·ligents. Així, doncs, deu dies i una dotzena de pel·lícules després, toca quedar-nos esperant ja l’edició 2017 del D’A, que tornarà a celebrar-se entre finals d’abril i principis de maig. Si tot va bé, allà hi tornarem a ser!










