Qui ens ho havia de dir que arribaria un dia en què una pel·lícula dirigida per Ben Affleck seria rebuda com una de les estrenes més esperades de l’any. Però si és així, és perquè l’home s’ho ha guanyat a pols. La colpidora Adiós Pequeña, Adiós (2007) ja va sorprendre tothom i va evidenciar que Affleck es sabia el que es feia, i The Town (2010), tot i ser inferior, va confirmar les seves bones maneres darrere la càmera. Ara, Affleck presenta la seva tercera pel·lícula, Argo, basada en uns fets reals de 1979, quan l’ambaixada americana d’Iran va ser l’escenari d’un segrest massiu. La història explica com sis dels hostatges van aconseguir escapar i refugiar-se a casa de l’ambaixador canadenc, i el curiós pla que es va crear per a poder rescatar-los abans que ho fessin els revolucionaris iranians.
Avanços
A falta de dos mesos i mig per la seva estrena, arriba el tercer i definitiu tràiler de El Caballero Oscuro: La Leyenda Renace, sens dubte el millor dels que hem vist fins ara. Un tràiler que dóna força més protagonisme als personatges secundaris, especialment Catwoman i Bane, que no pas al propi Batman, i que regala un munt d’imatges espectaculars i diàlegs nous que desvetllen algunes pistes sobre l’argument. Tot el tràiler desprèn el suspens i intensitat a què ens té acostumats Christopher Nolan, i confirma que podem estar davant d’una seqüel·la a l’altura de la fantàstica El Caballero Oscuro.
A mida que avança l’any, el panorama cinematogràfic va animant-se cada cop més i augmenta la sensació que podem estar davant d’un 2012 d’allò més atractiu a nivell d’estrenes. L’últim en trucar a la porta és l’australià John Hillcoat (La Proposición, La Carretera), que arriba disposat a consolidar-se com un dels cineastes més importants del moment amb Lawless, una història de gàngsters i contrabandistes ambientada a l’època de la Gran Depressió i la Llei Seca a Estats Units. Una història més o menys contemporània a Boardwalk Empire, que fa un retrat basat en fets reals sobre la lluita pel control del mercat negre del whisky amb tres germans com a protagonistes.
David Cronenberg torna a posar-se les piles. Després de l’etapa de sobrietat en què havia entrat amb els seves últimes tres pel·lícules (Una Historia de Violencia, Promesas del Este i Un Método Peligroso), el director canadenc recupera la seva vessant més visceral i emocional en la que promet ser una pel·lícula amb una forta personalitat i també controvèrsia. Adaptant la novel·la homònima de Don DeLillo, Cosmopolis explica la història d’un jove i brillant “broker” de Nova York que ha de creuar Manhattan per acudir a la barberia del seu pare a tallar-se els cabells. En aquest trajecte, la seva vida canvia per complet i es veu immers en una sèrie de fets en què la realitat i la paranoia semblen mesclar-se.
Sembla que Oliver Stone s’ha deixat de tonteries i està disposat a fer-nos gaudir de nou. Després d’una dècada vagant pel panorama cinematogràfic amb despropòsits com World Trade Center o Alejandro Magno i controvertits documentals com Comandante i South of the Border, el director recupera el seu esperit dels 90 i adapta Savages, un dels “best sellers” de més èxit de Don Winslow, per presentar-nos un thriller ambientat en el món del tràfic de drogues a la frontera entre Estats Units i Mèxic. La història, carregada de trames i personatges, arrenca amb el segrest de la nòvia d’uns cultivadors de marihuana, que s’enfronten a un perillós càrtel mexicà per recuperar-la. Colors pujats, estètica “videoclipera” i que corri la sang!
Fidel a la seva cita anual, Woody Allen presenta la seva nova comèdia i estrena capital europea. Aquest cop, Roma és la protagonista de la col·lecció de postals que inclouen totes les pel·lícules del director novaiorquès en la seva particular gira europea i, com no podia ser d’altra forma, també el nom de la ciutat forma part del títol: To Rome With Love. Després de la petita joia de Midnight in Paris, Allen recupera el seu típic format de comèdia coral en què presenta quatre històries paral·leles que probablement s’acabaran trobant, molt a l’estil de Conocerás al Hombre de Tus Sueños. Per ara, el tràiler no promet massa, però sí que hi ha una gran novetat a celebrar, i és que el director torna a posar-se davant la càmera, sis anys després.
Torna un dels grans provocadors del cinema actual. Després de posar-se a la pell d’un reporter de Kazakhstan a Borat i d’un amanerat periodista de moda a Brüno, el camaleònic Sacha Baron Cohen es transforma ara en el General Aladeen, un dictador àrab que és convidat a Estats Units perquè ofereixi un discurs a les Nacions Unides. El Dictador arriba amb el mateix propòsit que les seves antecessores: afrontar amb un humor aparentment fàcil i simple, però de missatge profundament irònic, els aspectes més espinosos de la societat nord-americana. En aquest cas, és força evident per on aniran els trets.
Cada any, l’entorn mediàtic cinematogràfic ve marcat per tres o quatre títols que estan destinats a rebentar taquilles a nivell mundial i acumular protagonisme a tots els mitjans de comunicació. Indubtablement, un d’ells és Prometheus, el nou projecte de ciència-ficció de Ridley Scott, del qual ja fa mesos que es parla i que ara mateix centra tota l’atenció gràcies a l’aparició del seu primer tràiler de llarga durada. El film explica la història d’uns exploradors que busquen els orígens de la vida al planeta Terra i que durant la seva missió es topen amb uns convidats que no esperaven trobar. Tot i els rumors que es tractava d’una preqüela d’Alien, el propi Ridley Scott ho ha desmentit; en tot cas, les reminiscències són força clares.
Pot ser que estigui en hores baixes, pot ser que s’hagi autoencasellat, però s’ha de reconèixer que Tim Burton ens ha descol·locat una mica a tots amb l’esperat tràiler de la seva nova pel·lícula, Dark Shadows. I és que el títol no pot ser més enganyós veient el color i to humorístic que desprenen les primeres imatges del film, que ens presenta la història d’un vampir que, després de rebre un encanteri d’una bruixa i quedar sepultat viu durant més de 200 anys, es troba de nou a casa seva i es veu obligat a adaptar-se a la vida dels anys 70. Una comèdia de terror que no abandona l’estil gòtic tan particular de Burton, però que té un toc autoparòdic que pot ser interessant.
Després de força temps relativament apartat de la primera línia cinematogràfica, el director brasiler Walter Salles, aclamat per pel·lícules com Estación Central de Brasil (1998) i Diarios de Motocicleta (2005), torna amb una de les obres cridades a marcar l’escena independent d’aquest any. On the Road és l’adaptació a la gran pantalla de la novel·la homònima de l’influent escriptor Jack Kerouac, que explica la història de tres joves que emprenen un viatge sense destí fix per Estats Units. Les peripècies amb els diferents personatges amb què es troben i també l’evolució de la relació entre ells marca un trajecte que retrata l’Amèrica dels anys 40. Una autèntica “road movie” que ha estat produïda per Francis Ford Coppola, poca broma.
















