Borat: Cultural Learnings of America for Make Benefit Glorious Nation of Kazakhstan
Director: Larry Charles
Intèrprets: Sacha Baron Cohen, Ken Davitian.
Gènere: Comèdia, fals documental. USA, 2006. 85 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Borat Sagdiyev és un reporter de la televisió de Kazahstán q decideix anar a rodar un documental als Estats Units, segons ell “la nació més meravellosa de la terra”, acompanyat del seu productor. Un cop allà, decideix aprendre l’estil de vida, el tipus d’humor, els costums i en general els elements més quotidiants de la societat nordamericana. Tot plegat, serà difícil d’assimilar tenint en compte el país d’on prové, radicalment diferent i amb unes pautes de comportament q no tenen res a veure amb les d’Amèrica.Aquesta és una peli realment molt difícil de recomanar, pq tant pot fer descollonar-se de riure com fer entrar ganes de marxar del cine. Suposo q depèn de com et prenguis tot allò q va fent el protagonista i si li acabes trobant algun sentit. Personalment, he de reconèixer q a mi m’ha fet riure, i amb ganes. És sens dubte una de les pelis més irreverents i políticament incorrectes q s’han fet últimament, i és raonable pensar q no deixa de ser una autèntica xorrada, pero té moments absolutament genials i incomparables. S’ha de reconèixer que deixar en evidència als americans pot no tenir gaire dificultat, pq a vegades ells solets ja ho fan, però fer-ho de la forma en q ho fa aquesta peli és algo admirable.
El protagonista sap perfectament cap a on apuntar cada vegada, segons la situació en q es troba i la gent amb qui la comparteix, i aconsegueix en tot moment fer aflorar les reaccions q esperava i, d’aquesta forma, donar la seva mirada crítica sobre el q està passant. Això sí, com en tota peli d’aquest tipus, és difícil saber fins a quin punt els fets estan preparats o distorsionats, però per part dels americans sí q resulta força creïble. El resultat de tot plegat és q no se salva ningú, cap raça, cap ideologia, cap col·lectiu, res. Riure’s dels altres al mateix temps q et rius de tu mateix, aquest seria un bon eslògan per a Borat.
Així com hi ha diverses escenes en q és impossible aguantar el riure, també haig de dir q en d’altres vaig trobar q els fets arribaven a perdre completament el control i traspassaven uns límits q potser no feia falta i q li resten credibilitat a la peli. També crec q abusa massa de l’humor escatològic. Tot i això, resulta clau l’actitud amb q es veu aquesta peli per acceptar-la i disfrutar-la o rebutjar-la completament. Si ens guiem simplement pel q veiem, sí q sembla un tio fent exageradament el gilipolles durant 1h30 sense cap mena de sentit, però si intentem entendre el q d veritat ens vol fer veure, llavors t’adones de l’enginy i les reaccions brillants del protagonista.
Si després de veure la peli es repassa mentalment tot el q hem vist, podem comprovar si ha estat el personatge de Borat qui feia el ridícul o, en canvi, era tota la resta.
Martí
Retroenllaç: BRÜNO: Sacha Baron Cohen la torna a armar « maconfidential