M.A.Confidential

The LEGO Batman Movie

Director: Chris McKay

Veus originals: Will Arnett, Michael Cera, Ralph Fiennes, Zach Galifianakis, Rosario Dawson, Jenny Slate, Channing Tatum, Eddie Izzard.

Gènere: Animació, comèdia, acció. USA, 2017. 105 min.

Per als qui fa 25 anys ens passàvem les tardes combinant i encaixant petites peces de plàstic de forma innocent i despreocupada, fa certa impressió comprovar com allò que simplement era un joc s’ha acabat convertint en un univers cultural i d’entreteniment capaç d’abraçar qualsevol producte per a fer-se’l seu. Però Lego no només ha aconseguit això, sinó que s’ha convertit en l’entorn que millor sap reinterpretar el consum pop de nova generació. Ja ens van deixar amb la boca oberta fa un parell d’anys amb La LEGO Película, i ara no afluixen ni un pèl quan situen el focus en el que possiblement ja era el millor personatge d’aquella. Batman: La LEGO Película és un tot un festival d’acció, humor i creativitat al servei del cinema de superheroïs, i també una mirada a la figura de Batman que resulta molt més lúcida i encertada del que sembla a primera vista.

Un cop s’apaguen els llums del cinema, és recomanable no parpellejar massa, ja que la proporció d’acció, gags i referències per minut a Batman: La LEGO Película és de bojos. Encara no ha aparegut ni un logo dels crèdits inicials que ja han començat a riure’s d’ells mateixos. Els primers minuts són d’un ritme elèctric, amb una cadena d’escenes d’acció que es combinen amb diàlegs brillants i que, de pas, serveixen per a anar introduint una infinitat de personatges coneguts. És una sobreexposició gairebé impossible de percebre sense perdre’n algun detall o altre, però suposa una impressionant carta de presentació per a Batman: La LEGO Película. I d’aquí en endavant tampoc és que el ritme afluixi gaire, ja que el film condensa en 100 minuts el que molts altres eixamplarien a més de dues hores, i no deixa que el seu efecte perdi força en cap moment.

Si hi ha un superheroi que comporta introspecció i reflexions sobre la seva existència, aquest és Batman, i per molt que Batman: La LEGO Película sigui essencialment una paròdia, els seus trams relativament més seriosos en aquest aspecte no tenen res a desmerèixer. Després del remolí inicial, no és menys brillant la presentació que el director Chris McKay fa del personatge quan arriba per primer cop a la batcova, encara que òbviament sempre s’inclogui el to satíric que caracteritza la pel·lícula. Però sí, Batman: La LEGO Película aconsegueix dotar aquest petit ninot a base de blocs de plàstic d’una ànima especial, i resulta que el retrat que fa de la seva soledat, la seva tossuderia o la seva negació de la realitat davant els traumes que arrossega no té res de frívol. Així, i sense adonar-nos-en, ens trobem desenvolupant una empatia cap a ell, i també cap a algun dels altres personatges.

Tot això fa que realment ens prenguem Batman: La LEGO Película com una gran aventura de superheroïs. Perquè en el fons, és una pel·lícula que ens parla dels superheroïs. Recordeu el diàleg entre Batman i Joker a la comissaria en un dels moments àlgids d’El Caballero Oscuro? Doncs aquí trobem una gran ampliació i reinterpretació del que s’hi diu. La primera trobada entre els dos personatges -aquí en format Lego, clar- ja remet clarament a aquell moment, tot i que en aquest cas li doni un aire pseudoromàntic força ridícul. És evident que aquest duel interior clar-obscur sempre associat a Batman ja l’hem vist mil cops, però sense la dramatització que sol acompanyar-lo, ens trasllada a una pel·lícula força diferent de les que havíem vist fins ara. Amb això, Batman: La LEGO Película no es dedica simplement a aprofitar l’estela de l’èxit de la seva predecessora, sinó que busca un espai propi; i l’acaba trobant.

Aquestes diferències comporten una reducció de l’element que més es troba a faltar respecte La LEGO Película: l’explosió de la creativitat. És cert que Batman: La LEGO Película mescla referències de tota mena al llarg de la història, però en certa mesura evita sortir-se dels dissenys establerts i deixa de banda l’oda a l’originalitat que ens va quedar com a sabor de boca fa un parell d’anys. Tot i que resulta coherent, perd aquesta característica tan pròpia de Lego. L’altre gran llast de la pel·lícula és sens dubte el doblatge que ens han fet empassar a la força: veus com la de José Coronado en el paper d’Alfred o J.A. Bayona com a Superman són com una puntada que et fa fora de la pel·lícula de cop. Són dos detalls, però, que no priven Batman: La LEGO Película d’oferir un entreteniment enorme, completament apte pels més petits, però sobretot enfocat a la complicitat dels que ja som una mica més grans. Que passi la següent.