Última ració del menú que vam poder degustar al Festival de Sitges durant nou dies de “non-stop”. I no per ser l’últim és el pitjor, sinó tot el contrari, ja que hi trobem dues de les pel·lícules més destacades del festival (probablement la millor que s’hi ha pogut veure), i també una de les més controvertides. A banda de la col·laboració del Breixo, també la Susana ha volgut aportar-hi el seu granet d’arena, encara que sigui per deixar per terra una de les propostes més fluixes. Ens veiem a Sitges 2017!

Arrival (Denis Villeneuve, 2016)

Serà Arrival la gran pel·lícula de ciència-ficció dels últims anys? Sens dubte té potencial de sobra perquè així sigui, però també és veritat que la seva naturalesa corre el perill de xocar amb les expectatives del gran públic. La nova pel·lícula de Denis Villeneuve, probablement el director més complet de l’actualitat, impressiona per la seva gran elegància visual i la textura amb què construeix l’atmosfera de cada escenari de l’acció, però a la vegada busca una sorprenent introspecció cap dos elements tan propis de la nostra espècie com són el llenguatge i la memòria.

Arrival parteix d’un plantejament de ciència-ficció tan recurrent com la invasió al·lienígena, però el director canadenc demostra que la història no serà usual quan posa de protagonista una experta lingüista que haurà de desxifrar les raons per les quals aquests éssers han arribat a la Terra. Tot i que el film va en contra de molts convencionalismes, Villeneuve sap com tenir-nos expectants i arrapats a la butaca en tot moment, revelant poc a poc el veritable propòsit de la història. A pesar que el tram final té algun detall discutible, i que globalment requereix certa digestió posterior, Arrival està destinada a quedar-se al cap de l’espectador durant una bona temporada. (Martí)

Continue Reading