M.A.Confidential

EL CONGRESO

Posted by Martí on 6 de Setembre de 2014

Posted in: Cine - 2013. Tagged: Animació, ari folman, ciència ficció, Danny Huston, drama, futurista, Harvey Keitel, paranoia, Paul Giamatti, Robin Wright, The Congress. 5 comentaris

The Congress

Director: Ari Folman

Intèrprets: Robin Wright, Harvey Keitel, Paul Giamatti, Danny Huston, Kodi Smit-McPhee, Sami Gayle

Gènere: Ciència-ficció, drama, animació. Israel, 2013. 120 min.

Castigada per les males decisions al llarg de la seva carrera com a actriu i centrada en cuidar els seus dos fills, el més petit d’ells amb seriosos problemes auditius, Robin Wright es troba amb una última oferta per part d’una gran superproductora com a única opció per poder seguir protagonitzant films en el futur: capturar digitalment la seva imatge completa i fer-la servir per aparèixer en pantalla enlloc d’ella. Anys després, és convidada a un congrés futurista on descobreix els veritables efectes dels avanços de la tecnologia i la societat.

Quan la dècada dels 20 començava a treure el cap, naixia el que popularment es coneix com “star-system”, una normativa de funcionament a Hollywood que va marcar l’inici d’un enfoc eminentment comercial del cinema. En aquest context, els grans actors esdevenien un producte, ja que eren la clau que determinava o no l’èxit d’una pel·lícula, i per tant el seu benefici econòmic. De forma més o menys semblant, Hollywood ha seguit funcionant així fins a l’actualitat, i segurament no en som prou conscients. És per això que el director israelià Ari Folman ha decidit il·lustrar-nos-ho amb un estil profundament personal a El Congreso, un prodigi visual i narratiu en què la crítica ferotge i irònica als alts estaments de Hollywood es mescla amb un tractament visual carregat d’imaginació i psicodèlia, tot plegat amagant un futur que no és precisament esperançador.

LUCY

Posted by Martí on 29 d'Agost de 2014

Posted in: Cine - 2014. Tagged: acció, Amr Waked, Choi Min-sik, ciència ficció, Luc Besson, Lucy, morgan freeman, Scarlett Johansson. Deixa un comentari

Lucy

Director: Luc Besson

Intèrprets: Scarlett Johansson, Morgan Freeman, Choi Min-sik, Amr Waked, Yvonne Gradelet, Jan Oliver Schroeder

Gènere: Ciència-ficció, acció. França, 2014. 90 min.

En plena ciutat de Taipei, Lucy és empesa per un amic a fer l’entrega d’un misteriós maletí a un perillós cap mafiós del país. Dins, s’hi amaga una de les drogues més potents que s’han creat mai, i Lucy és obligada a transportar-la a Europa fent de mula, és a dir, amb un paquet dins del seu estómac. No obstant, abans de marxar, un incident provoca que el paquet de droga s’obri i s’escampi pel seu organisme, ocasionant-li una reacció que fins ara mai ningú havia experimentat.

És difícil no relacionar el nom de Luc Besson amb el cinema d’acció més efectiu de la dècada dels 90 i també d’aquest inici de segle. Des de Nikita (1990), León: El Profesional (1994) o El Quinto Elemento (1997), escrites i dirigides per ell, fins a les sagues Transporter (2002) i Taken (2008), on és responsable dels respectius guions, el cineasta francès ha imposat un segell propi marcat per un estil directe i expeditiu, sense massa floritures narratives i amb protagonistes de gran carisma. Sorprèn, doncs, que ell mateix hagi gestat una despropòsit de la talla de Lucy, un film molt més proper a la ciència ficció on el deliri progressiu de la seva grandiloqüència visual i les elucubracions metafísiques al voltant de la trama arruïnen un plantejament que no era exempt de potencial. Resultat: aquella quota d’absurditat sempre present les pel·lícules d’acció aquí assoleix nivells exagerats, i a més pretenen que t’ho prenguis seriosament.

LOCKE

Posted by Martí on 26 d'Agost de 2014

Posted in: Cine - 2013. Tagged: Andrew Scott, drama, Locke, Olivia Colman, Ruth Wilson, Steven Knight, thriller, Tom Hardy. 1 comentari

Locke

Director: Steven Knight

Intèrprets: Tom Hardy (veus: Olivia Colman, Ruth Wilson, Andrew Scott)

Gènere: Drama, thriller. Gran Bretanya, 2013. 85 min.

Ivan Locke és el supervisor d’una important empresa de construcció i també un feliç pare de família, però la seva vida és a punt de canviar un dia quan surt de treballar i agafa el seu cotxe per tornar a casa. D’una banda, una trucada telefònica li comunica un fet que fa trontollar de cop la seva estabilitat familiar, i de l’altra, una nova trucada l’alerta d’alguns imprevistos en una important operació que la seva empresa ha de dur a terme l’endemà.

Qualsevol petit experiment o aposta arriscada en el cinema contemporani ha de ser, a priori, ben rebut, però al mateix temps hem de saber jutjar-lo sense que aquest atreviment previ ens porti a ser condescendents. La carta de presentació de Locke és una de les més concises que podem trobar: un home, un telèfon i l’interior d’un cotxe. Res més. Per endavant, poc més d’una hora i vint. És possible desenvolupar una bona pel·lícula així? La resposta depèn de dos factors clau: la potència del guió i l’habilitat del director per sorprendre amb possibles variables dins aquest espai tan reduït. En aquest cas, guionista i director són la mateixa persona, Steven Knight, i la seva tasca de materialitzar amb èxit aquests dos factors clau resulta globalment fallida. Ni la història té la força necessària per mantenir viu l’interès de principi a fi, ni la direcció sap escapar-se de la monotonia del seu repertori visual, a pesar d’un gran treball de Tom Hardy.

BORGMAN

Posted by Martí on 24 d'Agost de 2014

Posted in: Cine - 2013, Sitges 2013. Tagged: Alex van Warmerdam, Borgman, Hadewych Minis, intriga, Jan Bijvoet, Jeroen Perceval, paranoia, sitges 2013, thriller. 1 comentari

Borgman

Director: Alex van Warmerdam

Intèrprets: Jan Bijvoet, Hadewych Minis, Jeroen Perceval, Tom Dewispelaere, Sara Hjort Ditlevsen

Gènere: Intriga, thriller. Holanda, 2013. 110 min.

Després d’aconseguir escapar del seu amagatall al mig del bosc, on el perseguien tres homes armats, Camiel Borgman arriba a casa d’una família de classe alta per demanar si el deixen banyar-se. Després d’un enfrontament amb el marit, que el rebutja de males maneres, decideix amagar-se a la caseta del jardiner, fins que la dona el troba i l’acull, sense que el marit se n’adoni. Poc a poc, Camiel comença a involucrar-se a la vida de la família, sense que aquesta sigui conscient de fins a quin punt pot arribar a condicionar les coses.

Tot i autodefinir-se com un certamen centrat en el cinema fantàstic i de terror, el Festival de Sitges mai no ha dubtat a l’hora de premiar qualsevol proposta amb ànima transgressora, sigui del gènere que sigui. En realitat, només cal repassar els últims tres títols guanyadors per tenir-ne una absoluta certesa: l’acció desaforada i gamberra de Red State (2011), el surrealisme inexplicable i pretensiós de Holy Motors (2012) i la intriga desconcertant i suggeridora de Borgman. Deixant de banda l’adequació o no del premi rebut, la veritat és que és aquesta última la que més riquesa i magnetisme aporta, de la mà d’un Alex van Warmerdam que ja és tot un director de culte a Holanda, però força desconegut a la resta d’Europa. L’únic que puc assegurar d’ell és que és un cineasta amb ganes de fer treballar l’espectador, ja que aquí ens presenta una història enigmàtica i força difícil de categoritzar, però a la vegada estimulant i carregada de mala baba.

GUARDIANES DE LA GALAXIA

Posted by Martí on 17 d'Agost de 2014

Posted in: Cine - 2014. Tagged: aventures, Benicio del Toro, bradley cooper, còmic, Chris Pratt, ciència ficció, Dave Bautista, Guardians of the Galaxy, James Gunn, lee pace, Marvel, Vin Diesel, Zoe Saldana. 10 comentaris

Guardians of the Galaxy

Director: James Gunn

Intèrprets: Chris Pratt, Zoe Saldana, Dave Bautista, Bradley Cooper, Vin Diesel, Lee Pace, Benicio del Toro, Michael Rooker, Karen Gillan, Glenn Close, John C. Reilly, Djimon Hounsou

Gènere: Ciencia-ficció, aventures, comèdia. USA, 2014. 120 min.

En una de les seves missions clandestines arreu de la galàxia, el fugitiu Peter Quill roba un orbe sense saber que és una de les peces més cobejades pel malvat Ronan, que aspira a dominar l’univers gràcies al poder que aquesta conté. És per això que Ronan envia Gamora a recuperar l’orbe al planeta Xandar, on Quill intenta vendre’l, però en plena disputa s’hi afegeixen Rocket i Groot, dos peculiars caça-recompenses modificats genèticament, que també volen treure’n profit. Cap d’ells sap, però, el veritable poder que conté aquesta peça.

L’univers Marvel mai s’ha caracteritzat per portar els seus còmics de forma especialment lloable a la gran pantalla. Deixant de banda la saga X-Men, el primer Iron Man, els dos primers Spider-Man de Sam Raimi i Los Vengadores, les seves produccions han semblat tallades per un mateix patró de qualitat mitja amb què els films es visionaven amb la mateixa rapidesa que s’oblidaven. La bona resposta generalitzada del públic i l’amplíssima magnitud de personatges i històries que pot oferir la franquícia ha portat a una producció en massa que ha acabat esgotant la fórmula, que encara va quedar més empetitida quan Christopher Nolan va reformular la saga Batman per DC Comics. Ara, però, els amics de Marvel semblen haver trobat el rumb correcte de la mà de la seva nova joia, Los Guardianes de la Galaxia, que es corona com el gran “blockbuster” d’aquest estiu gràcies a un ritme trepidant, uns personatges sorprenents i un gran sentit de l’humor.

LAS VIDAS DE GRACE

Posted by Martí on 12 d'Agost de 2014

Posted in: Cine - 2013. Tagged: Brie Larson, Destin Cretton, drama, John Gallagher Jr., Kaitlyn Dever, Rami Malek, Short Term 12, Stephanie Beatriz, Sundance. Deixa un comentari

Short Term 12

Director: Destin Cretton

Intèrprets: Brie Larson, John Gallagher Jr., Kaitlyn Dever, Stephanie Beatriz, Rami Malek, Alex Calloway

Gènere: Drama. USA, 2013. 95 min.

Grace és la jove coordinadora del centre d’acollida per a adolescents “Short Term 12”, on una vintena de nois i noies conviuen per intentar superar els seus respectius conflictes familiars i socials. Tot i la motivació amb què afronta la seva difícil tasca, Grace també té dificultats a nivell personal, sobretot centrades en un passat que la turmenta, i que poc a poc va sortint a la llum des que comença a parlar amb Jayden, una problemàtica noia que acaba d’arribar al centre.

Amb vora trenta anys d’història, els festivals de Sundace i South by Southwest s’han erigit com la meca del cinema independent nord-americà, i fins i tot es podria dir que ha creat una espècie de subgènere propi. Són pel·lícules que es passegen arreu del món lluint amb gran orgull el seu pas per aquests famosos esdeveniments, i que reivindiquen la seva condició “indie” potenciant l’estètica, el realisme i l’atreviment a l’hora d’explicar històries. Òbviament, qualsevol enfoc original o transgressor de qualsevol mena sempre és necessari, però quan ho és de veritat; quan les intencions queden al descobert o es dediquen a vestir amb cert gust un contingut mancat de força, aquest segell “indie” es torna trampós. És exactament el que passa a Las Vidas de Grace, un drama vencedor a South by Southwest i aclamat de forma quasi unànime, però que amaga darrera un estil cuidat i preciosista una història recorrent, tòpica i que s’emociona més a si mateixa que a l’espectador.

OMAR

Posted by Martí on 4 d'Agost de 2014

Posted in: Cine - 2013. Tagged: Adam Bakri, drama, Hany Abu-Assad, israel, Leem Lubani, Omar, Palestina, thriller, Waleed Zuaiter. 1 comentari

Omar

Director: Hany Abu-Assad

Intèrprets: Adam Bakri, Leem Lubani, Eyad Hourani, Samer Bisharat, Waleed Zuaiter

Gènere: Drama, thriller. Palestina, 2013. 95 min.

Omar és un jove palestí que treballa en un forn de pa, i a la vegada participa a la resistència contra l’ocupació israeliana dins d’una banda organitzada. No obstant, la majoria de vegades que escala de forma clandestina el mur que divideix el seu territori és per visitar Nadia, la noia amb qui fa temps que es veu en secret i a qui vol demanar matrimoni. Els problemes arriben quan Omar es veu implicat en la mort d’un soldat israelià.

Ara que el conflicte araboisraelià torna a ocupar les portades de tots els informatius, i aquest cop amb una cruesa especialment dura i trista, resulta força significatiu que hagi arribat a les nostres pantalles una pel·lícula com Omar. Es tracta d’una producció rodada a finals de 2012, quan la intensitat dels atacs era força menor a la que estem vivint ara, però precisament posa de manifest que aquest conflicte porta anys i anys afectant de forma seriosa a tots els habitants d’aquelles regions. En aquest cas, el director palestí Hany Abu-Assad no s’endinsa en la vessant més fanàtica de la lluita, com ja va fer a la colpidora i més que recomanable Paradise Now (2005), sinó que aborda les dificultats i temors constants que pateix la població palestina en el que hauria de ser el seu dia a dia habitual, a més d’explicar alguns dels moviments a l’ombra que tenen lloc de forma constant. Històries que no surten a les notícies, però que també poden ferir de mort.

MAD MAX: FURY ROAD – Tràiler

Posted by Martí on 30 de Juliol de 2014

Posted in: Avanços, Cine - 2014. Tagged: acció, apocalipsi, Charlize Theron, George Miller, Mad Max, Nicholas Hoult, Tom Hardy, tràiler, Zoë Kravitz. 1 comentari

Reprendre una saga mítica dels anys 80 que en principi havia quedat tancada és, d’entrada, una mala idea. Que ho preguntin a Indiana Jones o a Star Wars sense anar més lluny. Però davant l’escenari inevitable d’haver-ho de fer, tot el que sigui conservar l’essència dels films originals sempre resulta crucial, ja que el públic no vol veure una reinterpretació, sinó una continuació -encara que sigui actualitzada- dels elements que ho van fer gran. Això és el que semblen estar fent bé els responsables de Mad Max: Fury Road, la quarta entrega de la franquícia, que arribarà exactament 30 anys després de la tercera part i ho farà amb una estètica molt fidel a la d’aquella època i el mateix director, George Miller. Òbviament, la història seguirà a Max, un fugitiu que busca restablir un cert ordre en un món apocalíptic dominat pel caos i la lluita per la supervivència.

EL AMANECER DEL PLANETA DE LOS SIMIOS

Posted by Martí on 28 de Juliol de 2014

Posted in: Cine - 2014. Tagged: acció, Andy Serkis, ciència ficció, Dawn of the Planet of the Apes, futurista, Gary Oldman, Jason Clarke, Matt Reeves, seqüela. 8 comentaris

Dawn of the Planet of the Apes

Director: Matt Reeves

Intèrprets: Andy Serkis, Jason Clarke, Gary Oldman, Keri Russell, Toby Kebbell, Kodi Smit-McPhee

Gènere: Ciència-ficció, acció. USA, 2014. 130 min.

Després que l’anomenada “grip dels simis” s’hagi estès per tot el món, la població humana del planeta Terra queda pràcticament extingida i són precisament els simis els qui s’han convertit en la raça dominant. Gràcies a l’educació rebuda de petit, Cèsar contribueix a fer evolucionar de forma impressionant la seva comunitat, la qual només veu amenaçat el seu benestar per un grup d’humans supervivents, que es veuen obligats a endinsar-se al seu territori a la recerca de fonts d’energia.

A vegades, Hollywood aconsegueix fer-nos creure que està aprenent la lliçó a l’hora de concebre les seves produccions més milionàries i grandiloqüents, i que està entenent que el públic vol quelcom més que dues hores de pirotècnia pensada per acumular zeros en xifres de recaptació. No es pot dir que sigui a nivell generalitzat, encara, però sí que en trobem cada vegada més exemples i més rellevants. Sense anar més lluny, Pacific Rim fa un any o X-Men: Días del Futuro Pasado fa un parell de mesos han estat dos entreteniments d’acció i ciència-ficció que, a banda de la seva espectacularitat visual, han sabut fer gal·la d’una intenció narrativa cuidada. Ara cal sumar-hi l’esperada El Amanecer del Planeta de los Simios, que tan sols necessita els seus deu primers minuts per a convèncer-nos que no tirarà pel dret i que la seva proposta buscarà una personalitat pròpia des del primer moment.

NIGHTCRAWLER – Tràiler

Posted by Martí on 24 de Juliol de 2014

Posted in: Avanços, Cine - 2014. Tagged: Bill Paxton, Dan Gilroy, jake gyllenhaal, Nightcrawler, policíac, Rene Russo, thriller, tràiler. 1 comentari

Costa molt, cada vegada més, trobar un tràiler concebut com una peça narrativa en sí, amb un estil i un sentit propi, i que enlloc de resumir la pel·lícula com fan gairebé tots sigui capaç de suggerir a través del seu muntatge. Per això, aparicions com la de Nightcrawler són especialment celebrades. Es tracta del debut com a director de Dan Gilroy, guionista d’El Legado de Bourne o The Fall, entre altres, que aposta per un thriller policíac de caràcter obscur i que desprèn un estil força personal. La història segueix a un periodista freelance que s’endinsa a la vida nocturna de Los Ángeles per dur a terme la seva feina amb mètodes no massa legals ni moralment acceptables, però aconseguint així materials atractius per als mitjans de comunicació. De moment, el plantejament ja enganxa.