Whatever Works
Director: Woody Allen
Intèrprets: Larry David, Evan Rachel Wood, Patricia Clarkson, Ed Begley Jr, Henry Cavill, Michael McKean.
Gènere: Comèdia. USA, 2009. 90 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Boris Yellnikoff, un excèntric i maleducat físic retirat, acaba de deixar la bona vida que portava per aillar-se en un vell pis de Manhattan. Ara, la seva única preocupació és que ningú el molesti i poder fer el que li vingui de gust, i la seva vida social es redueix a les trobades amb els seus dos millors amics en què bàsicament es dedica a criticar-ho tot. Un dia, es troba a la porta de casa seva a Melodie, una jove noia del sud que acaba de marxar de casa i ha arribat a Nova York sense saber on anar. Tot i les reticències de Boris, Melodie s’acaba instal·lant a viure amb ell.
Ara sí, ha tornat Woody Allen. Després d’una llarga sèrie de pel·lícules resoltes amb més o menys encert, però sempre amb el segell del director nord americà, Si La Cosa Funciona va més enllà. Estem davant d’un dels films més personals i introspectius d’Allen dels últims temps, una comèdia que ens remet a les seves millors creacions, com Annie Hall o Manhattan, tot i que no arriba a assolir el mateix nivell. En aquest cas, Allen decideix no aparèixer com actor i converteix Larry David en el seu “alter ego” a la pantalla, creant un personatge tan antipàtic i poc sociable com entranyable i intel·ligent, i amb dues cares clarament diferenciades. Darrere el mal humor i la prepotència de Boris Yellnikoff s’amaga tota una filosofia de vida, una forma de veure la nostra existència que resulta difícil de rebatre. Si La Cosa Funciona no només regala els grans moments còmics i personatges exagerats “made in Woody Allen”, també transmet un dels missatges més decidits i influents que el director ens ha enviat mai.
Un dels aspectes que fan equiparar aquest film a les grans obres del director novaiorquès és el seu alt i evident component autobiogràfic. Tothom sap que la vida personal de Woody Allen sempre ha estat motiu de crítiques des de moltes bandes i per moltes raons, sobretot per les seves relacions sentimentals, i aquesta peli és una clara resposta a tot això. El protagonista, Boris Yellnikoff, conté bona part de la mentalitat d’Allen i la seva vida presenta moltes semblances amb la del director, entre les quals alguna de les més polèmiques. A Si La Cosa Funciona, Allen no només es riu de si mateix, també explica la seva forma de veure les coses i deixa en evidència bona part de la societat, no per justificar-se, sinó per fer-se respectar encara que no ho compartim. El missatge “whatever works” ho diu força clar: allò que funcioni, endavant, i si s’acaba, ja arribarà una altra ocasió.
Com he dit, l’alter ego de Woddy Allen davant la càmera és l’actor i còmic Larry David, que construeix un dels personatges més memorables d’aquest any cinematogràfic. El seu mal humor, la seva intolerància amb la resta, els seus insults continus i la seva gran antipatia i prepotència amaguen una gran sensibilitat i una mentalitat viva i, en el fons, optimista. Tot i no destacar pel seu treball com actor, Larry David aconsegueix construir un personatge que acaba sent estimat i, en certa manera, comprès. Al seu costat, cal destacar la sorprenent actuació d’Evan Rachel Wood, que clava el paper de jove tonteta, ignorant i innocent, però amb una gran influència sobre la resta. Bon paper d’una actriu que ja m’havia sorprès a Thirteen. La tercera gran actuació a destacar és la de Patricia Clarkson, una veterana que segueix en forma i que contribueix a l’humor del film amb una excèntrica mare de la protagonista que fa un important gir a la seva vida.
Un dels aspectes que xoca de Si La Cosa Funciona (i que diria que Woody Allen utilitza per primer cop, si no m’equivoco) és la interlocució directa amb l’espectador. Més clar impossible, doncs, que al director li interessa transmetre el seu missatge a l’espectador de forma directa, per boca del propi Larry David. Aquest recurs no sempre és ben rebut, però aquí m’ha agradat, ja que és una clara senyal de complicitat entre director i protagonista. En el fons, el que veiem és una forma molt personal d’observar i entendre la vida, en què la resta de personatges hi són partíceps sense ser-ne conscients. D’altra banda, l’humor negre i despietat, lluny d’escandalitzar, funciona perfectament, segurament perquè alguns ens hi sentim identificats. La trama, un cop més, no té pèrdua i demostra que Allen segueix desenvolupant-se amb tota facilitat i enginy entre els embolics sentimentals i el creuament de personatges.
Una de les altres virtuts del film és que no resulta alliçonador. No ens imposa la seva forma de veure les coses, ens la suggereix. I, realment, la gran qualitat de Si La Cosa Funciona és fer-te sortir del cine amb un somriure a la boca, no pels seus genials diàlegs carregats d’humor amb mala baba (que també), sinó pel seu missatge final, el que resumeix aquesta filosofia de vida que Woody Allen ens vol fer arribar. D’acord que el que passa al film pot ser massa paradigmàtic, ja que en el fons és una representació (i reconeguda com a tal), però l’espectador n’extreu la mirada més positiva i pensa si pot aplicar-la a la seva vida. Es pot decidir fer-ho o no, però el que no es pot fer és criticar algú perquè ho faci. I segurament Woody Allen és un dels més adequats per demanar-ho.
M'agrada S'està carregant...
Martí
M.A.Confidential 