M.A.Confidential

6 comments on “LOST – 6a TEMPORADA CAP.5”

1. A mí no me pareció nada flojo. Lo peor que tiene son cosas que ya son inherentes a Perdidos: Les dicen a Jack y Sayid que hay una oscuridad que crece en su interior y el de Claire y se quedan tan tranquilos cuando lo normal sería matar al chino/japo a preguntas, aparece el millonésimo lugar de la isla que no habíamos visto nunca, todos se cruzan de paseíllo por la selva con todo el mundo menos con los que de verdad quieren encontrar (Kate a Claire, Sin a Jun…), Jacob le echa un morro que flipas con lo de que sus caminos son inescrutables (y su escroto incaminable 🙂

   A mi me ha encantado todo lo relacionado con la ralidad paralela. También es verdad que a mí me contestas ya con las referencias otra vez a Alicia en el país de las maravillas que enlazan con anteriores capítulos de Jack (y que sé que al Balcells como buen fan de Matrix seguro que le gustan)
   Lo de la cicatriz de apendicitis me dejó muy escamado. ¿Se acuerda Jack o no? Casi parece como si la realidad paralela tratase de justificarse a sí misma para que no se den cuenta de que estuvieron en la isla…
   Lo de recuperar los cadáveres de Adán y Eva y aclarar que quien quiso que los descubriesen fue el anti-Jacob también estuvo bien.
   Y las coñas de Hurley, y el faro espía…

   Y luego una cosa que nos parece a Nahia y a mí pero que no he sido capaz de encontrar en la lostpedia ni en ningún sitio: el mensaje que escucha Jack en el contestador de su hijo “I’m in Sidney, Australia. Something happened and… I just wanted to hear your voice” ¿No habíamos visto como Jack hacía esa llamada en algún flashback? Yo estoy casi seguro. La primera vez que lo vimos parecía que hablaba con una mujer (probablemente su mujer, con la que cuando murió su padre ya había cortado, de todas formas). Creo que ,de aparecer en algún flashback, debería ser en los del capítulo “White Rabbit” de la primera temporada, pero no lo he encontrado. ¿Alguien lo sabe?

   Eso, que a mí me ha gustado bastante casi todo lo que han enseñado(lo de Claire en plan Rousseau lo que menos, hay que reconocerlo) por no hablar de que una vez más se las han apañado para abrir otro interrogante “Someone’s coming to the island” ¿¿¿Quién???

   Yo voto por Widmore y la madre de Faraday.

   M'agradaM'agrada

   Respon

2. A mi tampoc em va semblar gens fluix, pero vaig trobar molt cutre que Hugo s’hagués d’escriure amb boli les instruccions de Jacob al braç. O sigui, el Jacob se li pot aparèixer quan li dóna la gana per parlar amb ell, però resulta que per això s’ho ha d’apuntar rollo xuleta d’examen perquè si no s’oblidarà? En fi…

   Lo del far en teoria mai vist fins ara va ser una reacció unànime de tots els que estàvem veient el capítol. Home, t’ho pots prendre com una petita concessió (una més) a la sèrie o un pegote dels guionistes que passen de complicar-se més a aquestes altures.

   En tot cas, Jack és un pesat per carregar-se sempre el que no li agrada. Joder, jo acabo de veure allò i intento saber més coses, seguir movent el mirall a veure què passa… doncs no, aquest el trenca i gatillazo al moment d’emoció… Jo també vaig pensar en Widmore com a qui està arribant a l’illa, bàsicament perquè encara no se n’ha parlat gens…

   Lo de la trucada de Jack, a mi també em sona, però no sabria dir exactament com anava. Ah, i queda saber qui és la mare del fill aquest tan raro que té.

   Finalment, molt gran el moment en què Hugo es refereix al xino com a Samurái i a Jacob com a Obi Wan Kenobi.

   M'agradaM'agrada

   Respon

3. Ya, lo de Jack con el espejo también fue unánime. ¡¡¡¡¡Antes de romperlo ponlo en el 108 como decía Jacob por lo menos!!!!! Es como lo de no hacer preguntas a los Otros, nadie se lo cree, nunca reaccionarías así en esa situación, tienes demasiadas ganas de saber qué pasa. Y… he flipado que en la lostpedia se han dado cuenta de que los dos personajes de Alicia por los que preguntaba siempre el hijo de Jack cuando él le leía el cuento de niño son dos gatos… uno blanco y otro negro. Estos guionistas son los más frikis del planeta.

   M'agradaM'agrada

   Respon

4. Pues parlant de Balcells i de Matrix, allá va algo que fa temps que em ronda pel cap (des de la primera conversa a la platja entre el Jacob i el Némesis) :
   ¿no us sona això de dos “éssers superiors” que controlen l’equilibri del món, que manipulen el libre albedrío dels homes, que fan que uns cicles es perpetuin, etc.? El Arquitecto y la Oráculo!!! Vale, ya sé que Reloaded i Revolutions tenen els seus fallos com a pelis, però no em negareu que la base filosòfica és la mateixa! Al final de la trilogia resultava que tot havia sigut un pla de la Oráculo per canviar els cicles que el Arquitecto perpetuava (recordo: Matrix – Sión – Destrucció de Sión – Elegido reinicia Matrix…. Lo qual em recorda a “vienen, pelean, se corrompen, mueren…todo lo que ocurre antes sólo es progreso…”). En aquest cas, Némesis vol canviar el statu-quo. Es el mateix rollet!

   M'agradaM'agrada

   Respon

5. I del capítol, doncs sí, és desesperant això de que els personatges es quedin tan tranquils enlloc de preguntar o interessar-se més pels misteris. Sobretot després de veure que almenys el Jack sí començava a matar a preguntes,en el capítol de la pastilla… Bueno en fi, com bé diu el Breixo, això ja ve de lluny, així que els que hem arribat fins aquí no perdrem la fe ara per això.

   La reacció violenta del Jack al faro, no trobeu que no acaba d’estar ben explicada? Per què reacciona d’aquella manera? El Jack sempre es posa nerviós amb coses relacioandes amb sun pare, i puc entendre que no li agrada sentir-se manipulat pel Jacob o algo així, però tant com per agafar aquell cabreig?

   Quina grima em dóna el fill del Jack! S’han currat massa el càsting, és MASSA semblant al Jack! És un mini-Jack!

   M'agradaM'agrada

   Respon

6. Sí, sí, jo ja dic que la reacció del Jack em sembla desproporcionada. Suposo que has d’entendre-la com a visceral, no sé. En fi, que és un pesat…

   I lo del fill és veritat, no sé si és per la excessiva semblança, però té una d’aquelles cares incòmodes de veure.

   El tema de Matrix tens raó que encaixa bastant bé, però crec que aquest concepte de dualitat (ordre vs desordre) es deu poder aplicar a un munt d’exemples, no? Per cert, que friki lo de Alicia… quan ho he llegit m’he posat a buscar sobre un altre detall de l’episodi i, atenció detall:

   Jack finds sheet music by the composer Frédéric Chopin on David’s desk. The music is Fantaisie-Impromptu in C-Sharp Minor, the piece David performs at his audition.
   * This same piece was played by Faraday in “The Variable.”

   M'agradaM'agrada

   Respon

Deixa un comentari Cancel·la la resposta

Escriu aquí el comentari...

Fill in your details below or click an icon to log in:

Correu electrònic (necessari) (Address never made public)

Nom (necessari)

Lloc web

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out /  Canvia )

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out /  Canvia )

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out /  Canvia )

Cancel·la

S'està connectant a %s

Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris

Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.

Δ

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.