El Agente Topo

Director: Maite Alberdi

Protagonistes: Sergio Chamy, Rómulo Aitken, Marta Olivares, Berta Ureta, Zoila González, Petronila Abarca, Rubira Olivares.

Gènere: Documental.

País: Xile, 2020. 85 min.

Per tal de dur a terme la investigació d’una clienta que sospita que maltracten la seva mare a la residència d’ancians on viu, una agència xilena de detectius privats comença a fer un càsting entre homes jubilats majors de 80 anys. El seu objectiu és infiltrar-ne un a la residència per tal que faci d’espia, trobi la dona en qüestió i aporti proves de vídeo que corroborin l’acusació de la seva filla. L’escollit és Sergio, de 83 anys i vidu de fa pocs mesos, qui entra disposat a complir la seva missió. No obstant, poc a poc la seva tasca a la residència comença a anar per altres camins.

El punt de partida d’El Agente Topo és, possiblement, un dels inicis més prometedors que s’han pogut escriure mai per a una comèdia. Una clara paròdia de James Bond on l’avançada edat del seu protagonista és del tot incompatible amb el funcionament de tots els artefactes que necessitarà per a dur a terme la seva missió, propiciant així un bon nombre de gags i moments hilarants. De fet, els primers minuts de pel·lícula no fan més que alimentar-ho. La seqüència inicial en què un desesperat detectiu intenta que homes nascuts a la dècada dels 40 del segle passat facin servir correctament la càmera, les notes de veu o les videotrucades d’un smartphone no té preu, sobretot pel seu equilibri entre la riallada i el somriure entranyable. Però no, El Agente Topo no es redueix només a això. Darrere d’aquesta carta de presentació en forma de paròdia del cinema d’espies, es desplega un escenari molt més ampli on entenem que aquest contrast generacional que tan bon moment ens ha fet passar a l’inici té una vessant molt més humana que acaba sent la que importa de veritat.