
Sunshine Cleaning
Director: Christinne Jeffs
Intèrprets: Amy Adams, Emily Blunt, Alan Arkin, Jason Spevack, Steve Zahn, Clifton Collins Jr.
Gènere: Comèdia, drama. USA, 2008. 90 min.

Rose Lorkowski és una mare soltera que treballa netejant cases, una feina de la qual està més que farta. D’altra banda, a la seva germana Norah l’acaben d’acomiadar del local on treballava fent de cambrera. Les dues decideixen començar a treballar netejant escenes de crims, una feina no gaire agraïda però molt ben remunerada, que Rose va conèixer a través de Mac, el seu nòvio de la universitat, amb qui encara es veu d’amagat. Els principis són difícils, però poc a poc van convertint-se en expertes en la matèria.
Era una mica agosarat presentar-se amb l’etiqueta “Dels creadors de Little Miss Sunshine” i a sobre incloure la paraula “sunshine” al títol de la pel·lícula, ja que aquell film de 2006 va ser una de les grans sensacions dels últims anys. Així doncs, donar a entendre que ens trobaríem amb un producte semblant suposava posar el llistó força alt. Com era d’esperar, Sunshine Cleaning no aconsegueix acostar-se a aquest llistó. Estem davant d’una comèdia simpàtica, fresca i amb tocs de cert enginy, però bastant ingènua i sense consistència, i a vegades excessivament a prop dels tòpics i conflictes que pots veure a qualsevol telefilm un cap de setmana per la tarda. Globalment, es troba a faltar una mica més de mala llet i de risc, ja que el plantejament inicial podria donar força joc en aquest sentit.
La història de la mare soltera amb una feina no gaire complaent i un fill conflictiu ja l’hem vist un munt de vegades, però és cert que el film de seguida aconsegueix que simpatitzem amb ells, gràcies, sobretot, a les particularitats del nen. Els personatges estan ben definits, també els seus objectius, però la pel·lícula es queda a mig camí en pràcticament totes les trames i conflictes que obre i sempre acaba caient en el recurs de buscar la part agradable en tot. Per això els moments més dramàtics no acaben de quallar i, tot i que hi ha algun final agredolç, no té prou força per lliurar-se de la certa ensucrada general que acaba experimentant Sunshine Cleaning. Personalment, em quedo amb la peculiar i inquietant història que protagonitza Norah amb la filla d’una dona que acaba de morir i a qui acaben de netejar la casa, tot i que a vegades no encaixa molt amb la resta.

Un dels punts forts de Sunshine Cleaning són les actuacions, destacant clarament a Amy Adams, actriu que es va donar a conèixer pel seu gran paper secundari a La Duda, on va ser capaç de competir amb Meryl Streep i va rebre una nominació a l’Oscar. Adams, tot i tenir una d’aquelles cares angelicals que semblen reservades a papers de “nena bonica”, desenvolupa un personatge molt més humil i amb més força del que sembla (la mateixa fórmula que a La Duda, més o menys). A més a més, demostra bones maneres en clau més humorística. Al seu costat, Emily Blunt interpreta un personatge més obscur i rebel de forma correcta i poc més. Pel que fa a Alan Arkin, repeteix una mica el seu paper a Little Miss Sunshine, però amb menys protagonisme. Finalment, cal destacar el nen Jason Spevack, que es converteix en una de les grans atraccions de la peli i que, per mi, està desaprofitat i tot.
El principal problema d’aquesta pel·lícula és que els conflictes o contratemps que han d’afrontar les protagonistes no són suficientment importants, o, si més no, estan tractats com si no ho fossin, perquè la seva resolució sempre resulta relativament fàcil i sense conseqüències. El guió no s’arrisca gens, no s’atreveix a posar les coses realment difícils als personatges i tendeix a suavitzar-ho tot, i aquesta tònica es manté fins el final. Per això, Sunshine Cleaning es digereix sense cap mena de complicació i resulta tan amable a l’espectador, la qual cosa l’acaba convertint en un film massa poc emocional. S’acaba i has passat una bona estona, però mancada d’intensitat suficient per poder extreure res de la pel·lícula. Està molt bé fer comèdies d’aquest tipus, però no cal donar-li tot tallat i mastegat a l’espectador.
Així doncs, sembla que “els creadors de Little Miss Sunshine” s’han estovat una mica entre una pel·lícula i l’altra, ja que, si pretenien un producte semblant, han quedat força lluny d’assolir-ho. No és una mala comèdia, té tocs humorístics força ben pensats i amb alguna dosi de surrealisme, però acaba resultant simplement correcta. Una bona opció per aquells moments en què busquem un entreteniment simple i sense massa pretensions. La seva durada, amb prou feines hora i mitja, també ajuda en aquest sentit. En tot cas, esperava una mica més de qualitat a Sunshine Cleaning.
41.387917
2.169919
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...