Després de repassar les primeres 10 pel·lícules de la part baixa de la llista del millor de 2015, ara presento les que per mi han estat les obres més destacades d’aquest any. Des d’exemplars de l’animació més artesanal, passant per algunes fantàstiques propostes de cinema independent, europeu i asiàtic, fins a grans produccions i desplegaments visuals. Si heu acabat l’any sense veure-les, esteu avisats. Crec que la llista ha quedat prou completa i variada per a encabir qualsevol tipus d’espectador. Així doncs, aquestes són les 10 millors pel·lícules de 2016 a M.A.Confidential:
The Invitation
All posts tagged The Invitation
The Invitation
Directora: Karyn Kusama
Intèrprets: Logan Marshall-Green, Michiel Huisman, Tammy Blanchard, John Carroll Lynch, Mike Doyle, Emayatzy Corinealdi, Karl Yune
Gènere: Thriller, intriga. USA, 2015. 90 min.
Dos anys després de desaparèixer sobtadament quan mirava de superar la mort del fill que tenien en comú, Eden convida el seu exmarit Will a un sopar de retrobada amb d’altres amics. El sopar no resulta especialment còmode per a Will, no només perquè no sabia res d’Eden en tot aquest temps, sinó perquè, a més, té lloc a la mateixa casa on els dos vivien quan va passar la tragèdia. Quan arriben al sopar, tot sembla transcórrer amb certa cordialitat, però Will de seguida comença a fixar-se en alguns detalls que el fan sospitar que alguna cosa passa.La distància que hi ha entre la sospita i la certesa pot ser molt punyetera, i a vegades molt traïdora. També pot convertir-se en una arma molt efectiva a l’hora de construir un bon thriller cinematogràfic si se sap gestionar amb la dosificació correcta i també amb un punt de mala llet, i és exactament això el que ha fet la directora novaiorquesa Karyn Kusama a La Invitación, flamant i merescudíssima guanyadora del passat Festival de Sitges 2015. Amb una trama lineal relativament simple i una acció ambientada pràcticament en un sol espai durant la seva hora i mitja, la pel·lícula absorbeix l’espectador en una atmosfera que augmenta la seva incomoditat de forma continua des del primer minut, alimentant la seva suspicàcia a base de pistes i senyes que no sempre resulten tan clares o inconfusibles com semblen. Un joc d’intriga que ens obliga a mantenir els ulls ben oberts en tot moment, i que sap treure profit amb molt enginy a cada una de les situacions que presenta.
Segon fascicle del balanç d’aquesta edició del Festival de Sitges, que inclou, entre altres, la flamant i merescuda guanyadora a Millor Pel·lícula. També s’hi troben algunes de les decepcions d’aquest any, però atenció sobretot als títols de “classe mitja”, que en aquest cas mereixen una especial atenció. Un cop més, el Breixo hi fa les seves aportacions.










