Potser l’any 2017 no serà recordat per deixar-nos un botí especialment generós de grandioses pel·lícules, però sí que es pot dir que la “classe mitja-alta” ha compensat de sobra el balanç final. De nou, diversos títols per a tots els gustos i amb ambicions de tota mena han anat omplint els diferents espais de la cartellera fins a formar un menú complet i de nivell certament alt. Potser per això, aquest any ha estat especialment complicat descartar alguns dels títols d’aquest 2017 (els apunto al final del post), així com establir l’ordre definitiu. Segurament, si tornés a fer la llista d’aquí una setmana, les podria disposar de forma diferent. Més enllà de les posicions, totes són pel·lícules que val la pena recordar, o recuperar si encara no s’han vist. Recordo el criteri de la selecció: pel·lícules estrenades a les nostres sales de cinema entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2017. Comencem el TOP20 per la meitat baixa:
No sé decir adiós
All posts tagged No sé decir adiós
No Sé Decir Adiós
Director: Lino Escalera
Intèrprets: Nathalie Poza, Juan Diego, Lola Dueñas, Pau Durà, Miki Esparbé, César Bandera, Noa Fontanals, Marc Martínez.
Gènere: Drama. Espanya, 2017. 95 min.
Enmig d’una classe, José Luis, un veterà professor d’autoescola, pateix un violent atac de tos que acaba amb sang al seu mocador. La seva filla Blanca decideix ingressar-lo a un hospital a Almería perquè li facin proves, i avisa la seva germana Carla, que des de fa uns anys viu i treballa a Barcelona. Quan es troben amb el doctor, reben les pitjors notícies possibles: al seu pare li queda poc temps de vida. Temporalment, la Carla es queda a viure a casa de la seva germana, però ella no està massa d’acord amb la situació.
Sovint es diu que la veritable personalitat de cadascú aflora davant les notícies desgraciades; sobretot aquelles que s’escapen del nostre control i eviten qualsevol possibilitat de ser revertides. Acceptar-ho, enfrontar-s’hi, resignar-se, negar l’evidència… més enllà de la reacció, el que no hi ha dubte és que ningú sap ben bé quina serà la seva fins que no ho viu de forma directa. Sota aquesta premissa, i amb un clar avanç de les seves intencions en el propi títol, No Sé Decir Adiós ofereix una mirada propera i honesta a una temàtica delicada a més no poder, i en surt airosa gràcies al profund respecte amb què el director Lino Escalera aborda cada una de les situacions. La veracitat que desprèn de principi a fi i l’espectacular nivell que presenta el trio protagonista hi posen la resta d’ingredients per a poder parlar de No Sé Decir Adiós com un dels títols espanyols a subratllar aquest any.









