Jeremy Saulnier

All posts tagged Jeremy Saulnier

GREEN ROOM

Posted by Martí on 18 de Juny de 2016
Posted in: Cine - 2015. Tagged: , , , , , , . Deixa un comentari

Green Room

Director: Jeremy Saulnier

Intèrprets: Patrick Stewart, Anton Yelchin, Imogen Poots, Alia Shawkat, Mark Webber, Taylor Tunes, Joe Cole, Brent Werzner, Callum Turner, David W. Thompson, Macon Blair

Gènere: Thriller, terror. USA, 2015. 95 min.


“The Ain’t Rights” són una jove banda de música punk que viatgen per Estats Units amb la seva furgoneta i fan actuacions allà on els contracten. Un dia, un contacte de la banda els gestiona la participació en una sèrie de concerts que es fan en un local aïllat al mig d’un bosc, però un cop la banda arriba al lloc, comencen a detectar que l’ambient no és exactament acollidor. Quan els joves són testimonis d’uns fets que no haurien d’haver presenciat, tot es desencadena i el local es converteix en una autèntica trampa de la qual hauran d’escapar.   

Amb la seva segona pel·lícula, la remarcable Blue Ruin, Jeremy Saulnier va situar-se en primera línia de la nova fornada de directors nord-americans. A partir de llavors, la temptació de deixar-se endur per les grans majors de Hollywood va ser evident, però la decisió de Saulnier de mantenir-se en l’escena independent no ha pogut ser més encertada. Amb l’arribada de Green Room, el director fa una transició del blau al verd que al mateix temps suposa l’amplificació i enduriment d’algunes traces ja presents al seu film de 2013, com són el control de la tensió i la cruesa a l’hora de retratar la violència. Aquests dos elements conformen una part essencial de la identitat de Green Room, que dedica tots els seus esforços en submergir-nos a l’acorralament del seu grup de protagonistes, per després acompanyar-los en la seva desesperada missió de supervivència. Un enfocament del qual Jeremy Saulnier poques vegades es desvia.

Continue Reading

FESTIVAL DE SITGES 2015 – Crònica (part IV)

Posted by Martí on 24 d'Octubre de 2015
Posted in: Sitges 2015. Tagged: , , , , , , , , , . Deixa un comentari

I amb aquesta quarta part, marcada sobretot per certa irregularitat dels últims dies de la programació, completem l’extensa crònica del Festival de Sitges 2015. Globalment, aquesta trentena de propostes repassades demostren que a Sitges, més enllà del component “friki” sempre present, s’hi pot trobar cinema de qualitat molt notable. Això sí, hi ha certa sensació que el cinema de gènere potser s’està quedant un pèl enrere. De nou, agrair al Breixo la seva col·laboració. Ara, només ens queda començar el compte enrere per a l’edició de l’any que ve, que sempre es veu molt llunyana en un principi, però que acaba arribant molt més ràpid del que esperem.

Continue Reading

BLUE RUIN

Posted by Martí on 2 de Desembre de 2014
Posted in: Cine - 2013. Tagged: , , , , , , , , . Deixa un comentari

Blue Ruin

Blue Ruin

Director: Jeremy Saulnier

Intèrprets: Macon Blair, Eve Plumb, Devin Ratray, Amy Hargreaves, Kevin Kolack, David W. Thompson

Gènere: Thriller, drama. USA, 2013. 90 min.

8stars

Dwight, un jove vagabund que viu a Delaware en un vell i rovellat Pontiac de color blau, es passa la vida recollint ampolles per la platja, regirant els contenidors per buscar menjar i colant-se a les cases dels altres per a poder banyar-se de tant. Un dia, rep la notícia que l’assassí dels seus pares és a punt de sortir de la presó i, enfurismat, decideix tornar al seu poble natal, a l’estat de Virginia, per a intentar curar velles ferides que encara no s’han tancat.

Tot i que a vegades es diu de forma força gratuïta, la recurrent expressió “la venjança és un plat que es serveix fred” té un sentit important, ja que fa referència al procés d’espera i reflexió que s’acostuma a prendre algú quan vol venjar-se de la forma més dura i efectiva possible; a la necessitat de calmar un probable excés d’impulsivitat o fogositat que porti a cometre errors. És precisament aquesta frase la que es pot considerar l’epicentre perfecte del thriller independent Blue Ruin, ja sigui fent-hi referència directa o enfocant-la des de diferents vessants. El jove director Jeremy Saulnier presenta aquí la que és tot just la seva segona pel·lícula darrere la càmera, i ho fa amb una poderosa posada en escena i una història que té la simplicitat i la contundència com a principals armes. Una nova demostració que l’escena independent nord-americana amaga grans talents, especialment en aquest tipus de gèneres.

Continue Reading