Game of Thrones
Creadors: David Benioff, D. B. Weiss
Intèrprets: Sean Bean, Mark Addy, Peter Dinklage, Emilia Clarke, Lena Headey, Jack Gleeson, Kit Harington, Michelle Fairley.
Gènere: Aventures, fantàstic. USA, 2011. 10 capítols de 55-60 min.
En un món antic, set regnes formen part del territori anomenat Ponent i lluiten per fer-se amb el poder absolut. Les famílies Stark, que controla la regió nord, Baratheon, amb presència a l’est, i Lannister, a l’oest, són les més poderoses. Sota el regnat de Robert Baratheon, casat amb Cersei Lannister, la misteriosa mort de la “Mà del Rei” (el seu home de confiança) porta Robert a demanar a Ned Stark que el substitueixi i vagi amb ell a Desembarco del Rey, la capital de tot el territori. La presència de les tres famílies juntes a la ciutat farà que comenci a créixer la tensió, mentre en unes altres terres, Daenerys Targaryen, qui també aspira al tron, comença la seva croada per reunir un exèrcit i recuperar l’hegemonia de la seva família.L’ambició de la cadena HBO no té límits. Responsable de gran part de les millors sèries de televisió dels últims vint anys, la cadena privada americana ha afrontat una de les adaptacions literàries més complicades que hi pot haver actualment. Vaig descobrir el projecte televisiu sense tenir cap coneixença de l’exitosa saga literària en què es basa (“Canción de Hielo y Fuego”, de George R.R. Martin), però després d’empassar-me els dos primers volums i part del tercer abans de la seva estrena, vaig comprendre l’enorme dificultat que implicava traslladar tot aquest món a uns escassos deu capítols de 60 minuts. I el resultat ha estat realment satisfactori, tot i la gran dificultat que comporta veure Juego de Tronos havent llegit el llibre, concretament el primer, el qual dóna nom a la sèrie. A pesar dels encerts i desencerts a nivell d’adaptació, i l’obligada retallada de contingut per adaptar-ho al format televisiu, HBO ha tornat a parir una gran sèrie.
La sèrie comença dubitativa degut a les clares mancances i sobretot canvis en l’adaptació que presenta l’episodi pilot, cosa que va fer posar el crit al cel a més d’un lector, però poc a poc va remuntant el vol i, a mida que els personatges van guanyant protagonisme, sap plasmar amb molta fidelitat molts dels punts forts de la novel·la. Juego de Tronos ha de prescindir de molts diàlegs i resoldre incògnites abans d’hora, però, per molt que no ho preferim així, no hi ha dubte que el format televisiu requereix un ritme narratiu i un enfoc de la història molt diferents als d’un llibre de més de 800 pàgines. La part central de la temporada, probablement la més complicada a nivell de guió, és d’un nivell molt alt i aconsegueix que els qui ja coneixem els fets els puguem reviure amb la mateixa emoció. Globalment, els capítols passen amb una facilitat increïble, la mateixa amb què devores un capítol darrere l’altre quan llegeixes la novel·la.
A nivell argumental, Juego de Tronos s’alimenta de l’impecable estil de George R.R. Martin, capaç de trencar qualsevol norma narrativa i prendre decisions que deixen l’espectador completament descol·locat i que fan un gir de 180º a tota la situació. Tot i que la sèrie no respecta l’estructura dels llibres, que fan evolucionar les diferents trames a través del punt de vista d’un personatge en concret cada vegada, sap donar a cada nom la dimensió i el carisma que li pertoca. A Juego de Tronos, cada subtilesa o rerefons de cada diàleg o conversa té un gran valor i defineix a la perfecció cada personatge, si més no els més rellevants. El retrat de la filosofia de vida de cada família, els comptes pendents que totes elles arrosseguen del passat i la constant sensació que el més gros encara està per arribar (“Winter is Coming”, el lema de la sèrie, es va repetint) no fan altra cosa que enganxar a tothom qui decideix endinsar-se en aquest món fantàstic.
El treball de càsting és indubtablement un dels punts forts de la sèrie. La caracterització dels personatges és brillant, fins al punt que molts lectors (m’incloc) havien posat cares molt semblants a aquestes en el seu imaginari. Sean Bean aconsegueix que ens oblidem Boromir (tot i la semblança dels papers) i es converteix en un fantàstic Ned Stark, mentre que Lena Headey (Cersei), Emilia Clarke (Daenerys) i Michelle Fairley (Catelyn) donen a les protagonistes femenines tota la força que requereixen. Per altra banda, mereix menció especial Peter Dinklage com a Tyrion, sens dubte l’actor idoni pel personatge. També cal destacar el molt bon retrat de Petyr i Varys, dos dels personatges més imprevisibles i amb més incògnites de la història. Pel que fa al treball dels més joves, tot i que l’edat dels personatges puja clarament respecte el llibre i provoca variacions en l’enfoc de molts d’ells, també és més que digne.
Amb un bon treball d’ambientació, vestuari i localitzacions, Juego de Tronos pateix un cert efecte “low cost” pel que fa a grans escenes de lluita o en el mateix clímax final. Degut a això, escenes que haurien de ser grandiloqüents queden un pèl descafeïnades i perden en emotivitat i transcendència, o directament han estat retallades. Òbviament, la sèrie no podia abastar-ho tot, però potser s’haurien pogut estirar una mica més en algun cas. En tot cas, si ho concebem com a producte televisiu, Juego de Tronos és una sèrie més que notable i acaba fent honor a l’obra en què es basa; un relleu natural per a tots els fans de Tolkien i El Señor de los Anillos. Això sí, els televidents han de saber que la dimensió d’aquesta història i d’aquests personatges és molt millor a les pàgines escrites per George R.R. Martin (sí, he caigut al tòpic de “el llibre és millor”), per tant, la recomanació de la sèrie és efusiva, però no tant com la de la saga literària. Si la 1a temporada ha agradat, espereu-vos amb el que vindrà…
sèrie imprescindible, i no crec que sigui imprescindible que t’agradi aquesta temàtica, no deixa de ser un “culebrón medieval”, similar a the tudors, però millorat, i amb fantasia.
els personatges estan molt ben aconseguits, tan els bons com els dolents, i el més destacable son els girs gens convencionals de George R.R. Martin, que et deixen trastocat.
M'agradaM'agrada
Aún no la he acabado de ver, voy por el siete, pero tengo una sensación muy parecida. Gran serie, pero casi todo lo bueno estaba ya en el libro y no puedo quitarme la sensación en muchas ocasiones de “esto podían haberlo hecho un poco mejor”
M'agradaM'agrada
Sí, coincido del todo con esta última frase. Por una parte, está claro que no se puede esperar el mismo nivel que el libro, pero por otra creo que se hubieran podido currar un poco más alguna escena clave. Supongo que esto me ha privado de disfrutar al 100% de la serie, pero lo compensa todo lo que disfruté y estoy disfrutando con los libros.
En todo caso, parece que a los espectadores que no conocen el libro les ha gustado mucho, así que a nivel narrativo han conseguido darle cierta cohesión, cosa que yo veía muy complicada de conseguir.
Por cierto, parece que puede haber estrella mediática para suplir a Sean Bean en la 2a temporada. Se rumorea que Stannis Baratheon puede ser Gerard Butler.
M'agradaM'agrada
És que a qui se li ocorreix llegir aquells tochos?? Us han espatllat la sèrie! xD
Hauríeu d’haver fet com jo: tragar-vos la sèrie sense saber absolutament res dels llibres, i us hagués molat tant com a mi!
Això sí, al principi anava de puto cul amb els noms i tal…
Per cert, al llibre hi ha grans escenes de lluita?? Em pensava que deixar les grans batalles en el·lipsi era cosa de l’autor, que se centrava expressament en els personatges i les intrigues palaciegas i no en l’acció.
M'agradaM'agrada
Jejeje, els llibres són espectaculars, que ho sàpigues. És veritat que et limiten la satisfacció amb la sèrie, però al mateix temps tota la satisfacció que vas tenir llegint-ho, la resta no l’heu tingut 😉
Al primer llibre no hi ha excessives escenes de lluita, però la de Tyrion cap al final sí que l’explica bastant (centrant-se en ell només), així com la captura del Jamie. El que passa és que parla d’exèrcits de desenes de milers de soldats i a la sèrie no es veu gaire…
Per acció, la que t’espera a la segona temporada!
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: TERMINATOR GENISYS – Tràiler | M.A.Confidential