L’Insulte
Director: Ziad Doueiri
Intèrprets: Adel Karam, Kamel El Basha, Christine Choueiri, Camille Salameh, Rita Hayek, Talal Jurdi.
Gènere: Drama. Líban, 2017. 110 min.
Tony és un ciutadà cristià que viu a Beirut amb la seva dona embarassada. Un dia, regant les plantes del seu balcó, tira aigua sobre Yasser, un palestí que coordina les obres de remodelació del seu carrer. Quan Yasser l’informa que el canaló del seu balcó és il·legal i es disposa a arreglar-lo, Tony ho rebutja i destrossa la feina que havien fet els obrers, cosa que porta Yasser a insultar-lo. El conflicte només ha fet que començar.
Fa pocs dies, Pep Prieto publicava al Diari de Girona una columna titulada “Admetre els errors“, en què apuntava amb encert aquesta sensació que cada cop ens costa més fer autocrítica, sigui quina sigui la situació. Casualitat o no, el text ha coincidit amb la presència a la cartellera de la libanesa El Insulto, recent nominada a l’Oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa, la qual construeix tot el seu relat a partir d’un conflicte absurd que s’hagués pogut resoldre perfectament amb una simple rectificació. Però com que ningú baixa del burro, assistim a gairebé dues hores d’escalada de crispació, de sobredimensió dels fets, de connotacions de tota mena, i també de raons d’uns i altres que poc a poc van sortint a la llum i enriqueixen el veritable exercici de reflexió que busca el director Ziad Doueiri. Per a fer-ho, El Insulto sap anivellar molt bé les seves dosis de dramatisme, i sobretot manté una meritòria mirada neutra que fuig d’assenyalar culpables i víctimes.
Martí
