M.A.Confidential

The Founder

Director: John Lee Hancock

Intèrprets: Michael Keaton, Nick Offerman, John Carroll Lynch, Laura Dern, Linda Cardellini, Patrick Wilson, B.J. Novak.

Gènere: Drama, biopic. USA, 2016. 110 min.

A mitjans dels anys 50, un comercial d’Illinois anomenat Ray Kroc recorre part del país intentant vendre batedores, sense massa èxit. Gràcies a una important comanda que arriba des del sud de Califòrnia, descobreix l’hamburgueseria McDonalds, regentada pels germans Rick i Mac McDonald. Després de conèixer la seva història i impressionat per la velocitat amb què preparen i serveixen les hamburgueses, Kroc anima els dos germans perquè iniciïn una franquícia de locals que segueixin el mateix model.

Un dels conceptes que ens ens deixava més clars el primer tram d’El Lobo de Wall Street és que l’ètica i la honestedat no són precisament els acompanyants idonis per a obrir-se pas en el món empresarial i financer nord-americà. El Fundador és una pel·lícula amb un estil que rebaixa considerablement l’extremisme de l’obra de Scorsese, però es podria dir que el missatge que ens transmet va en la mateixa direcció. Així ho afirma una gravació que el protagonista Ray Kroc escolta a l’inici de la història: “Talent no, geni no, educació no; la persistència i la determinació, per si soles, són poderoses”. A partir d’aquí, El Fundador desenvolupa tot el procés que va portar a la creació de l’imperi McDonalds. La història desperta una especial curiositat per la familiaritat que tots tenim amb la marca, però a la vegada suposa un controvertit retrat sobre la figura de Kroc i l’ambició com a motor de l’èxit.

Per la seva naturalesa i pel fet que no resulti particularment destacable en cap aspecte a nivell formal, El Fundador sembla destinada a convertir-se en una pel·lícula inofensiva, de poca entitat. La història és amena, la temàtica és coneguda per tothom, el to és accessible i la banda sonora sona força lleugera, per tant existeix un risc constant de convertir-se en un gran publirreportatge encobert de la cadena d’hamburgueseries més famosa del món. No obstant, el film de John Lee Hancock conté una visió crítica que potser no acaba de saltar a la llum de forma evident, però que n’augmenta força l’interès i evita que la història acabi generant una única lectura possible. I és que, per molt mèrit que tingui l’expansió del petit restaurant originari fins a convertir-se en un gegant a nivell mundial, el camí que segueix l’artífex de tot plegat per a arribar-hi és ple de passos moralment més que discutibles.

El retrat que El Fundador fa de Ray Kroc no és, doncs, un simple massatge o alabança. És evident que la seva mentalitat casa a la perfecció amb el que representa el somni americà com a porta cap al triomf, però també és un cas irrefutable de traïció cap als qui realment van posar la primera pedra del projecte. El tractament del personatge, interpretat per un inspirat Michael Keaton, transmet aquesta doble vessant: la seva empenta i agilitat en els negocis creixen a una velocitat inversament proporcional a la que disminueixen els seus escrúpols. Un guanyador a base d’esforç i passió, o un oportunista amb astúcia? John Lee Hancock encara alimenta més aquesta múltiple percepció a El Fundador definint els dos germans McDonald com la cara oposada de la moneda: prudents, conservadors, estrictament legals i fins i tot ingenus, però sempre compromesos amb la conservació de l’essència i la qualitat d’allò que fan. Una posició molt més lloable, però a la vegada més vulnerable.

El problema arriba quan aquesta essència i qualitat es converteixen en un fre pels beneficis. El Fundador ho exemplifica de forma molt clara amb l’evolució de Ray Kroc: d’esbroncar els seus col·laboradors perquè una hamburguesa està massa feta i s’aparta de la recepta original, fins a substituir els batuts a partir de gelat per productes químics en pols que aconsegueixen el mateix efecte. La progressiva visió comercial de Kroc és paral·lela al seu camí cap a l’individualisme, deixant tota la resta en un segon pla. En aquesta mateixa línia, un dels aspectes més interessants que presenta El Fundador és l’evolució de la imatge de marca de McDonalds. En el primer tram, Hancock gairebé ens fa la boca aigua amb els detalls de les hamburgueses i de la gent assaborint-les, però a mida que la història avança cada cop costa més veure una hamburguesa en pantalla; tan sols apareix el logo o el nom de la marca. Tot un símptoma d’allò en què s’ha convertit McDonalds.

És sorprenent que una pel·lícula que en un principi es podia concebre com a amable, curiosa i fins i tot inspiradora acabi deixant un regust tan obscur. Més enllà de la malèvola estratègia del propi Ray Kroc per a apropiar-se d’una llavor ja plantada i fer-la créixer amb tots els fertilitzants possibles, no es pot obviar que El Fundador ens fa sentir còmplices de tota aquesta operació. Si McDonalds és el que és avui dia no només és gràcies a la visió empresarial i competitiva d’aquest home, sinó també per la resposta d’una societat que va quedar més enlluernada per uns grans arcs daurats que no pas pel tipus de menjar que es portava a la boca. I en realitat així segueix sent, mig segle més tard. Per això El Fundador, tot i que costi qualificar-la com a gran pel·lícula degut al seu pilot automàtic en massa aspectes, mereix un reconeixement superior al que proferiríem a les seves hamburgueses. Aquí trobem una mica més de substància i de sabor que el que ens oferiria una pel·lícula fast-food qualsevol.