M.A.Confidential

Monsters University

Director: Dan Scanlon

Veus originals: Billy Crystal, John Goodman, Steve Buscemi, Helen Mirren, Nathan Fillion, Alfred Molina

Gènere: Animació, aventures, comèdia. USA, 2013. 100 min.

La recent tendència de Pixar a recórrer a seqüeles i preqüeles dels seus grans èxits dels primers anys provoca cert recel, un fet normal si tenim en compte que la gran virtut de la productora era l’originalitat de les seves històries i la capacitat de sorprendre’ns cada vegada amb una temàtica i un entorn totalment nous. Però les pel·lícules van arribant de forma inevitable i, què cony, és Pixar, ens han regalat una de les millors trilogies del cine actual amb Toy Story i, en definitiva, sempre cal confiar en aquesta gent. Sense opció d’igualar el nivell de les citades joguines, però superant propostes com la simplement correcta Cars 2, Monstruos University es presenta com una proposta més que digna per recuperar Mike, Sully i companyia. Òbviament, no té la frescor ni l’efecte sorpresa de Monstruos S.A., però ofereix un gran entreteniment de principi a fi, un grapat de bones escenes i diversos “guinyos” a la seva antecessora.

La principal conclusió que podem treure de Monstruos University és que Pixar ha buscat una estandardització de la trama i ha rebaixat la seva condició més adulta. La transgressió de Monstruos S.A. i la certa profunditat de la seva història queden enrere per donar pas a una estructura narrativa molt més convencional, que podríem equiparar a la de la típica pel·lícula de superació personal, tot i que el guió es reservi un final amb un cert efecte sorpresa. Globalment, estem davant un film més infantil, però això no comporta una interpretació negativa. El ritme és un cop més idoni per oferir diversió des del principi, els tocs d’humor segueixen estant a l’ordre del dia i la incorporació de nous personatges és encertada a nivell global, a banda de recuperar l’especial carisma dels dos protagonistes. El principal problema és la falta de risc que presenta el gruix de la història, tot i que l’atenció no decau en cap moment.

En casos com aquest, és complicat no recórrer constantment a la comparació amb el film originari, però en realitat no deixa de ser el principal suport i reclam en què es recolza. I és que una de les grans armes de Monstruos University, tot i jugar amb el canvi d’edat i situació dels protagonistes, al mateix temps que canvia per complet l’escenari dels fets, és la nostàlgia que ens provoca retrobar-nos amb Mike y Sully -a més d’algun que altre “cameo” de cares ja conegudes de fa deu anys-, i sobretot amb l’amplíssima gamma de monstres de tot tipus que passegen per aquest particular campus universitari. Semblarà una visió superficial, però la diversitat de colors, textures i formes de tot tipus torna a ser un dels grans atractius. En aquest sentit, i naturalment en el de l’animació a nivell de moviments i expressivitat dels personatges, la qualitat de Pixar és suprema, això no ho canvia ningú.

L’ambientació universitària és l’altre punt fort que ha explotat la pel·lícula, no només per crear situacions identificables, sinó per extreure el seu component més paròdic. A banda dels espais habituals, s’ha recolzat en els estereotips que s’hi poden trobar entre els col·lectius d’alumnes o professors: esportistes, rebels, animadores, bohemis, “nerds” o directament els pringats del campus. És aquí d’on sorgeixen els gags més efectius de la pel·lícula, i d’on s’inspira la caracterització dels principals personatges secundaris, que tot i que globalment els falta una mica de força, protagonitzen escenes força divertides. No obstant, també és per això que a Monstruos University se li nota aquesta manca de frescor o de voluntat una mica trencadora en la seva proposta, ja que s’endinsa en un terreny que ja hem vist altres cops. En aquest sentit, reapareix lleugerament aquella visió més exigent que diu que els de Pixar ho poden fer millor.

Així doncs, no estem davant un dels puntals de la filmografia de Pixar -tot i que la seva condició tampoc ho feia preveure-, però sí d’una pel·lícula estimable, divertida i de gran factura visual. Així com Cars 2 no tenia massa raó de ser, ja que la primera no presentava res d’especial ni pel que fa a la història ni als personatges, Monstruos University demostra que el retrobament amb Mike y Sully era un bon motiu. A més, els minuts finals on s’explica la transició amb l’inici de la trama de Monstruos S.A., i on sí que es veu la delicadesa narrativa pròpia de Pixar, valen molt la pena i arrodoneixen bé el film. Això sí, també ens deixa amb ganes de tornar-nos a posar la pel·lícula original, i probablement serà llavors quan ens adonarem que les pretensions d’aquesta preqüela es troben clarament per sota.