En el seu número de Desembre 2009, la revista britànica Empire presenta, segons el criteri dels seus lectors en una votació popular, la llista de les 10 icones del cinema d’aquesta primera dècada del s.XXI. Són aquells personatges més memorables i influents de la gran pantalla des de l’any 2000 fins el 2009.
Com que no estava d’acord amb tres o quatre d’elles, he decidit refer la llista i adaptar-la al meu criteri. No estan presentades en cap mena d’ordre, ja que no es tracta d’un “top 10”, sinó que estan situades totes al mateix nivell. Aquesta és la meva llista:
Maximo (Russell Crowe, Gladiator)
La primera gran icona de la dècada. Gladiator va revolucionar el cinema èpic i va evocar de nou les grans superproduccions sobre romans com Ben Hur o Espartaco. Russell Crowe es va guanyar un Oscar en una de les seves millors actuacions. Per la història i l’emoció que transmet, el gladiador Maximo Decimo Meridio serà recordat com una de les primeres grans figures del cine del s.XXI.
Jason Bourne (Matt Damon, El Caso Bourne…)
Sens dubte, la millor trilogia d’acció en molt de temps. Matt Damon ha interpretat aquest personatge creat pel novel·lista Robert Ludlum en la seva recerca de la seva pròpia identitat i contra pràcticament tothom. Tot i que la segona, El Mito de Bourne, va baixar una miqueta, El Caso Bourne i especialment El Ultimátum de Bourne són dues grans pel·lícules d’aquest gènere.
La Novia (Uma Thurman, Kill Bill vol.1 i 2)
Després de set llargs anys d’espera, Tarantino va tornar a la càrrega amb una genial venjança anomenada Kill Bill i va donar a Uma Thurman el paper de la seva vida. Un a un, i sense cap tipus de compassió, “La Novia” va anar desfent-se de tots els seus enemics fins arribar a Bill. Durant un bon temps, les katanes i les bambes grogues van tornar a estar de moda.
Anton Chigurh (Javier Bardem, No es País Para Viejos)
El pentinat més horrible que he vist en molt de temps es va convertir en un dels assassins que més m’han atemorit en un cinema. Mirada fixa, caminar impassible i uns diàlegs tan descerebrats com estranyament difícils de rebatre. Chigurh és un dels “dolents de pel·lícula” més pertorbats i genuïns que he vist mai. I a més, apareix en la que també és una de les pelis de la dècada.
Jack Sparrow (Johnny Depp, Piratas del Caribe)
La saga de Piratas del Caribe pot agradar més o menys (jo només en salvo la primera), però ningú pot negar que el seu indiscutible centre d’atenció és el capità Jack Sparrow. Aquest pirata bromista, saltarí i una mica afeminat que, gràcies a Johnny Depp, va reinterpretar l’habitual imatge rude i sanguinària dels pirates cinematogràfics i la va convertir en entranyable.
Donnie Darko (Jake Gyllenhaal, Donnie Darko)
És la icona més alternativa de totes i la que més debats ha generat, això segur. Donnie Darko es va convertir en un film de culte gràcies al núvol de teories que aixeca entre els espectadors un cop vista i la quasi inevitable necessitat de veure-la un altre cop. Gyllenhaal es va donar a conèixer definitivament gràcies a aquesta esgarrifosa mirada i a la complexitat del seu paper.
Aragorn (Viggo Mortensen, El Señor de los Anillos)
Semblava que havia de ser Frodo, o Gandalf, però el final de la trilogia ens va deixar clar que el gran protagonista d’El Señor de los Anillos és Aragorn. Viggo Mortensen, a qui ni tan sols van nominar per un Oscar en cap dels tres anys, va pujar a la fama gràcies a un personatge èpic que ens va emocionar a molts, l’únic que realment evoluciona al llarg de les tres pel·lícules.
Joker (Heath Ledger, El Caballero Oscuro)
Probablement és LA icona cinematogràfica d’aquesta dècada. No només per la excepcional actuació de Heath Ledger, sinó, òbviament, per la tràgica història que acompanya aquest actor. Ledger va reinventar de forma magistral el personatge i ens va deixar fascinats durant cada segon que apareixia en pantalla. De tota la llista, és sens dubte el més inigualable de tots.
WALL·E (WALL·E)
Poques vegades un film m’ha deixat més embadalit que els primers 45 minuts de WALL·E. En ells, Pixar va aconseguir que milions de persones s’estimessin un personatge que no era ni humà, ni de veritat, i ni tan sols podia parlar. Un robot que va captivar tothom i va transmetre’ns molt més que la majoria de personatges de carn i ossos que podem veure al cine.
Leonard Shelby (Guy Pierce, Memento)
Ens va fer trencar el cap una bona estona mentre intentàvem connectar les peces de Memento, cosa que molts no vam fer de forma completa fins el segon visionat. L’excel·lent muntatge del film fa que l’espectador es posi a la pell de Leonard i pugui sentir, salvant les distàncies, el mateix que ell. Un dels personatges més originals, inquietants i absorbents d’aquests deu anys.
Respecte la llista elaborada per Empire, he descartat a Harry Potter (no n’he vist cap), Lobezno (tampoc), James Bond i Shaun Riley. Aquest tercer, protagonista de Zombies Party, passa per ser un personatge molt divertit en una genial sàtira del cinema de zombis, però d’aquí a ser una icona… coses dels anglesos, que no podien fer la llista sense incloure un local.
Espero l’opinió i crítica dels lectors sobre les deu icones proposades i també el seu vot en cas que n’haguessin d’escollir una per sobre de la resta.
Martí
M.A.Confidential 
Només discrepo amb en Russell Crowe.
Perquè tothom diu que és un bon actor però si és dolentíssim i no té cap registre????
M'agradaM'agrada
No sé si són els deu principals, però en la meva llista no sobraria cap d’aquests. I discrepo amb la Bargalloneta. Crowe és molt gran!!! Quasi tot el que toca ho transforma en or. Una passada. Fins aviat.
M'agradaM'agrada
Jo discrepo amb uns quants (4 en concret), però no amb Gladiator que tot i Crowe ser un actor just va ser un hit.
Trobo a faltar potser personatges de gèneres no d’acció.
Posaria Danny Ocean enlloc de Bourne, que com a personatge és just i la seva trilogia no va fer furor. Recordem que Clooney & the rat pack si q han fet fama, més enllà de les pelis = ICONA.
Posaria a Amelie enlloc de Memento que va ser molt guay però realment amb el temps s’ha anat diluint molt. En canvi, Amelie tot i no ser americana va menjar-se el món.
Posaria a Charlotte de Lost In Translation enlloc de Donnie Darko, que tot i ser referent per molts indies, la paraula Icona li queda massa gran. En canvi Lost in… ens va descobrir el cinema de dones, autorreferencial, on no s’expliciten els conflictes… vaja, va fer que el que es coneix com a cinema d’autor fos més conegut que el mainstream.
També posaria al nou Bond, Daniel Craig enlloc de Chigurh (que està molt bé i potser amb el temps creix, però ara crec que és poc influent sobretot si el comparem amb el Joker, a qui s’assembla bastant) perquè ha reinventat i li ha donat carisma a un personatge que estava més mort que viu i ha impulsat una sèrie que estava creativament en encefalograma plano.
Dubto amb casos com els de Tom Cruise a Minority Report o a Collateral, dubto amb Moulin Rouge, dubto amb Zoolander.
De tota manera, si repasses dècades anteriors veus que hi ha una crisi amb el que la Linda Seger anomena “Personajes Inolvidables”.
En els 70 tenim La Naranja Mecánica, El Padrino, Taxi Driver, Alien (Ripley), Star Wars, Rocky…
En els 80 Indiana Jones, Scarface (Tony Montana), Toro Salvaje, Blade Runner, Nicholson a El Resplandor, Regreso Al Futuro McFly, Karate Kid, Terminator, Freddy Krueger…
I en els 90 Matrix (Neo), Trainspotting, Fargo, Fight Club, Eduardo Manostijeras, Forrest Gump, El Sexto Sentido, Pulp Fiction, Sospechosos habituales, El Show de Truman… NI PUNT DE COMPARACIÓ. HI HA CRISI A HOLLYWOOD.
Qui sap si amb el temps Mickey Rourke a The Wrestler o Benjamin Button es convertiran en Icones. En fi.
M'agradaM'agrada
Ostres Marçal, has anomenat totes les alternatives que vaig pensar a l’hora de fer la llista… en realitat, al principi havia posat a James Bond i Amelie, però al final els vaig canviar… i Zoolander i The Wrestler vaig estar a punt, a punt d’incloure’ls.
Al final, suposo que va pesar més la meva visió personal, com en el cas de Donnie Darko i Leonard de Memento. Amb el que discrepo és en treure Anton Chigurh.
Ah, i estic totalment d’acord amb el que dius al final. Jo també me’n vaig donar compte al fer la llista. Que pocs personatges mítics surten al cine actualment, realment hi ha crisi…
Bargalloneta, ja no recordava la teva estima pel Russell Crowe, jeje. En aquest cas, pensa que em refereixo al personatge, no a l’actor que l’interpreta. I crec que el de Gladiator és indiscutible en aquesta llista!
M'agradaM'agrada
Crec que votar només a un és una mica injust… S’hauria de fer un top 5 (crec que High Fidelity m’ha marcat en això de fer llistes de 5)
M'agradaM'agrada
Jo hagués votat per Derek Zoolander si hi hagués sigut, és un dels meus ídols indiscutibles. Anyway, he votat a La Novia perquè és la més chunga de la llista i a més la única dona. Tots els tios de la llista (excepte Chigurh) son més figaflors que ella, per molt atormentats que estiguin.
M'agradaM'agrada
Força d’acord, però a mi també em sobra el Gladiator. Em vaig indignar quan li van donar l’Oscar al Crowe. Sempre la he trobat una bona peli, sense més, i el hispano un heroi típic, sense res d’especial.
Tio, el de Zombies Party hagués estat un puntazo! Trobo que la menysprees si només la veus com una paròdia de pelis de zombis. Crec que reflexa molt bé la societat i el jovent d’avui dia, com ens costa madurar, etc.
No has vist cap X-Men?? Home, encara que els superherois no siguin lo teu, les 2 primeres són molt bones pelis, no són les típiques d’acció, efectes especials i punto. Míra-te-les home! Això sí, tampoc posaria al Lobezno a la llista.
Saps quin altre hagués estat un puntazo? Oh Dae-Su i el seu martell. Desorientat, violent, manipulat, enamorat…segle XXI total.
M'agradaM'agrada
Ho vaig pensar, Xavi… però crec que la força de Oldboy és més de la peli en global, no tant del protagonista en si (que també). El mateix penso de Shaun de Zombies Party. I tio, no entenc lo de Gladiator! Amb Oscar o sense, és un dels grans de la dècada, sens dubte!
Lídia, precisament per això he fet una llista de deu al mateix nivell, sense que sigui un “top10”. L’enquesta era més una qüestió subjectiva de cadascú, en el cas de triar-ne un, quin seria…
Míriam, Zoolander va estar a punt a punt d’entrar, jeje. I el que dius de La Novia, doncs potser sí que tens raó. Però cadascun està a la llista per raons diferents…
M'agradaM'agrada
Quin seria? Doncs molt fàcil. El Joker. És l’icone de la dècada més memorable, sota el meu punt de vista, juntament amb el pusilànime del Sparrow.
El Bourne te carisma 0, per no parlar del Maximo. Darko i Shelby són massa “underground” i el Chigurh no té el ressó mediàtic suficient per arribar a ser una icona.
A La Novia també la posaria al podi.
M'agradaM'agrada
El cas és que, com diu el Marçal al seu comentari, fa molt que no tenim icones amb la força d’abans… en comparació, fins i tot els 90 van ser molt millors. No obstant, si pensem, per exemple, en quins personatges d’aquesta primera dècada de s.XXI serien els més susceptibles de ser recordats d’aquí 20 o 30 anys, crec que serien aquests.
Això sí, jo també crec que el Joker guanya de golejada a la resta.
M'agradaM'agrada
tots els personatges formen part de bones pelis, però sóc partidari de que no hi hagut una icona clara i que hagi destacat sobre d’altres. gladiator es una gran peli i el maximo té una força potentissima dins la peli, pero no el recordaré com una icona. igual per la resta de personatges.
per tan, no em kedo amb cap, pero si descartaria completament jack sparrow i el bourne.
M'agradaM'agrada
Home, crec que t’oblides una mica del Joker, no?
Jo no tinc cap dubte que serà recordat com una de les icones del cinema del s.XXI, així com El Caballero Oscuro una de les millors pelis d’aquests primers anys…
M'agradaM'agrada
Nano! Em quedo amb el Joker tot i que Anton Chigurh (Bardem – No Country For Old Men i La Novia – Kill Bill) no es queden massa enrere.
Per cert, ja sé que no és un personatge d’aquesta dècada sinó que és dels 90’s però m’agradaria que féssis una valoració sobre aquest assassí, el diable en persona com li diun en alguns casos, que porta a 5 (o 4, segons com es miri) dels principals delinqüents de Queens (EUA) a treballar per ell sense arribar ni a conèixe’l (a l’espectador li passa el mateix, és a dir que no el coneix jeje). Com ja deus haver deduït parlo de la pel·lícula The Usual Suspects (Sospechosos Habituales) i concretament del personatge que camina pel fil conductor del film sense deixar-se veure: el Keyser Zozé.
M'agradaM'agrada
Algun dia hauré de fer una recopilació semblant, però dels 90… tot i que serà difícil perquè van ser molt més productius (com ha dit el Marçal més amunt). I naturalment aquest, a qui ja sé que admires especialment, hi tindria cabuda…
Per cert, vigila amb això d’explicar arguments, que encara faràs que algú que no hagi vist Sospechosos Habituales (que n’hi ha) sàpiga més coses de les que voldria… 😉
M'agradaM'agrada
Ok tens raó! Demano disculpes!
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: LES 10 ICONES TELEVISIVES DE LA DÈCADA « M.A.Confidential
Crec que confons icona amb personatge preferit, t’has carregat icones cinematografics importantissims, per molt que no t’agradi el genere al qual pertanyen, com exemple harry potter. Jo no puc fer un top d’icones cinematografics del cinema del s.xx i no ficar michael corleone pq no he vist el padrino, s’ha de veure de tot si es vol donar una opinio valida. Per molt que et caigui millor el personatge de Aragorn, iconicament parlant es molt mes important Frodo. Spiderman on ha anat a parar? Mes criteri i menys gustos personals.
Sin acritud.
M'agradaM'agrada
Borinot, primer de tot, gràcies per entrar i donar la teva opinió. Ja indico al principi que es tracta de la “meva” llista, o sigui que mai nego la subjectivitat de la mateixa (i de tot el blog). Intento veure de tot i més, però el que sí que no em semblaria mai vàlid és presentar com a icona un personatge que no conec, encara que per molta altra gent ho pugui ser. Si fós així, potser hauria d’haver inclòs també els pesats de Crepúsculo.
Respecte Frodo, potser sí que és la icona literària d’El Señor de los Anillos, el personatge al voltant del qual gira tot, però no crec que en sigui la icona cinematogràfica. Amb ser el protagonista no n’hi ha prou, i l’evolució d’Aragorn fins a convertir-se en rei crec que representa a la perfecció l’avanç de la història. Fixa’t en els cartells de Las Dos Torres i El Retorno del Rey i veuràs quin personatge hi apareix destacat o més gran que la resta.
Acritud zero, aquí està la gràcia del blog! Espero més comentaris teus.
M'agradaM'agrada
Pero no creus que la qualificacio d’icona va mes enlla dels gustos personals, vull dir no pots dir la “teva” llista, un icona el crea la societat no la opinio personal, si em parlessis de personatges preferits jo no diria ni mu, pero si parlem d’icones ens hem d’allunyar dels gustos personals i de si ho hem vist o no ho hem vist, si d’aqui 10 anys fem un top i per molt que ens dolgui hem de posar als desgraciats del Crepuscle en el top ho haurem de fer, perque si la societat els ha convertit en icones no hi podem fer res, com ha he dit, la societat dicta en aquest cas. A mi no em van els Rollings i practicament no he sentit mes enlla de 10 cançons, les tipiques, pero no els puc obviar com a icones de la musica del s.XX. En quan a Aragorn, estas donant importancia al seu paper dins la historia, la seva evolucio, i aixo no crec que sigui el que dicta si es icona o no, no et discutire pas si dins la historia es millor ell o Frodo, pero la qualitat del personatge no te res a veure.
M'agradaM'agrada
Borinot, entenc perfectament el que dius… però jo considero que una icona cinematogràfica ha de representar alguna cosa a nivell social, i també a nivell cinematogràfic. Els vampirs amb sobredosi d’hormones de Crepúsculo s’han convertit en icones, però cinematogràficament no han aportat res.
Per exemple, Piratas del Caribe no és cap meravella, però en el seu moment Jack Sparrow va revolucionar el gènere i la visió del personatge del pirata. Fixa’t en les que enumera el Marçal més amunt, totes tenien darrere una gran pel·lícula, i crec que és un requisit a complir. Almenys així ho entenc, encara que es desvïi del significat normatiu de la paraula “icona”.
D’altra banda, no vaig fer aquest post pensant en què em dictava la societat, perquè llavors no l’hagués fet. Si creus que ho hagués hagut d’anomenar d’una altra forma, doncs potser sí, però crec que la resta de lectors m’han entès força…
M'agradaM'agrada