Potser l’any 2017 no serà recordat per deixar-nos un botí especialment generós de grandioses pel·lícules, però sí que es pot dir que la “classe mitja-alta” ha compensat de sobra el balanç final. De nou, diversos títols per a tots els gustos i amb ambicions de tota mena han anat omplint els diferents espais de la cartellera fins a formar un menú complet i de nivell certament alt. Potser per això, aquest any ha estat especialment complicat descartar alguns dels títols d’aquest 2017 (els apunto al final del post), així com establir l’ordre definitiu. Segurament, si tornés a fer la llista d’aquí una setmana, les podria disposar de forma diferent. Més enllà de les posicions, totes són pel·lícules que val la pena recordar, o recuperar si encara no s’han vist. Recordo el criteri de la selecció: pel·lícules estrenades a les nostres sales de cinema entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2017. Comencem el TOP20 per la meitat baixa:
You Were Never Really Here
All posts tagged You Were Never Really Here
You Were Never Really Here
Directora: Lynne Ramsay
Intèrprets: Joaquin Phoenix, Alessandro Nivola, John Doman, Judith Anna Roberts, Alex Manette, Ekaterina Samsonov.
Gènere: Drama, thriller. Regne Unit, 2017. 90 min.
Joe és un solitari exmarine dels Estats Units que es guanya la vida rescatant dones segrestades i víctimes d’explotació sexual. Amb els diners, subsisteix i també cuida de la seva mare, que ja no pot sortir de casa. Un dia, un home el truca per a encarregar-li una missió especialment delicada: un senador ha denunciat la desaparició i possible segrest de la seva filla, i ell ha de mirar de rescatar-la. Tot i la seva experiència, Joe s’haurà d’enfrontar a una perillosa i àmplia organització criminal que no li posarà les coses fàcils.
És habitual parlar de la infància humil d’un futbolista per a explicar les seves actituds i també enriquir la seva història de superació personal: de com la seva tècnica només es pot aprendre al carrer, descalç i amb una pilota de roba, o de com ha passat de patir per a poder sobreviure a tenir riquesa suficient per a poder ajudar tota la seva família. Desconec si aquesta última part correspon a la directora escocesa Lynne Ramsay, però del que no hi ha dubte és que créixer en un barri obrer de Glasgow durant els 70 i 80 ha marcat la seva vida, i que això es veu reflectit al seu cinema. Després de drames tan viscerals com Ratcatcher o Tenemos que Hablar de Kevin, Ramsay torna a colpejar-nos l’estómac amb En Realidad, Nunca Estuviste Aquí, una història carregada d’ira i venjança que retrata un dels costats més obscurs de la societat actual, i que s’acosta a algunes de les seves víctimes de la forma més crua i visceral.









