Breaking Bad
Creador: Vince Gilligan
Intèrprets: Bryan Cranston, Aaron Paul, Anna Gunn, Dean Norris, Betsy Brandt, RJ Mitte, Bob Odenkirk, Giancarlo Exposito, Jonathan Banks.
Gènere: Drama, thriller. USA, 2008-2013. 62 capítols de 45-55 min.
Walter White, professor de química en un institut d’Albuquerque (Nou Mèxic, USA) i afable pare de família, rep el diagnòstic d’un càncer de pulmó inoperable. A partir de llavors, decideix fer tot el possible per deixar el màxim de diners i recursos als seus fills per quan ell ja no hi sigui. Un dia, després d’una acció policial conduïda pel seu cunyat Hank, agent de la DEA, descobreix el món de la metamfetamina i els diners que pot arribar a generar si el producte és bo. Això el porta a trobar-se amb Jesse Pinkman, un antic alumne seu, amb qui inicien una estranya, però efectiva associació.És sorprenent la relació emocional que podem arribar a establir amb una sèrie de televisió. I no em refereixo només al carisma dels seus personatges, la potència de la seva temàtica, l’enginy dels seus diàlegs, la seva capacitat per deixar-nos amb la boca oberta, l’atreviment del seu estil… sinó a un sentiment molt més global i intens d’admiració i, fins i tot, de gratitud. La millor mostra d’això és que la paraula utilitzada per tots els qui aquesta setmana hem vist el final de Breaking Bad és la mateixa: “Gràcies”. Ningú ens ho havia demanat ni suggerit, però a tots ens ha sortit el mateix. I ningú ens farà canviar d’opinió, per molts bastons a les rodes que es vulguin posar o acusacions d’exageració que es vulguin fer. Les raons, o algunes d’elles, les recullo a continuació.