Gènere: Policíac, drama. USA, 2013. 8 capítols de 55-60 min.
Intèrprets: Matthew McConaughey, Woody Harrelson, Michelle Monaghan, Michael Potts, Tory Kittles, Kevin Dunn, Alexandra Daddario, Shea Whigham
L’aparició del cadàver d’una noia en estranyes circumstàncies uneix els detectius Martin Hart i Rust Cohle en la investigació de l’assassinat. El primer és un pare de família que es troba relativament atrapat a la seva rutina, mentre que el segon porta una vida solitària i enigmàtica, i mostra una actitud molt filosòfica davant la vida. El complicat avanç del cas coincideix amb l’evolució de la relació entre els dos, que de seguida porta desavinences.
La vocació transgressora i la recerca de l’excel·lència han caracteritzat els productes televisius de la cadena HBO al llarg de tota la seva història. Personatges complexes, escenaris cuidats, textos amb una accentuada càrrega literària i una posada en escena amb personalitat marcada conformen un enfoc global que transcendeix els objectius primaris de qualsevol sèrie de televisió estàndard. Enganxar l’audiència no és l’epicentre del projecte, sinó una conseqüència d’aquesta condició distintiva. Considerant tot això, fan falta pocs minuts del seu capítol pilot per constatar que True Detective és una sèrie pura sang dins de la raça HBO: diferent de qualsevol altra i de gran qualitat. Llàstima que l’anàlisi global d’aquesta primera temporada, que arriba al seu moment àlgid en els seus capítols centrals, però no aconsegueix prolongar-lo en el seu tram conclusiu, l’acabi deixant a les portes de l’elit televisiva.
Setembre és un mes cabró, no ho descobrirem ara. S’acaben les vacances, s’acaba l’estiu, s’escurcen els dies i tot comença a fer pujada. És per això que la recerca de motivacions que suavitzin tot això és especialment important, i per als malalts de sèries, el retorn del gran gruix de produccions n’és clarament una d’elles. Per tenir clar quan tornen les principals sèries d’aquesta tardor a Estats Units, aquesta és una petita guia d’estrenes. No hi són totes, però si les més seguides i populars:
Intèrprets: Jeff Daniels, Emily Mortimer, John Gallagher Jr., Alison Pill, Thomas Sadosky, Dev Patel, Sam Waterston, Olivia Munn.
Gènere: Drama. USA, 2012. 10 capítols de 60 min.
La prestigiosa cadena per cable ACN contracta Will McAvoy, una de les figures més populars i també controvertides de la televisió nord-americana, per conduir un nou magazine informatiu anomenat “News Night”. McAvoy es veu obligat a treballar amb Mackenzie MacHale, una productora amb qui té un passat truculent a nivell personal, i un equip de redactors totalment nou i sense massa experiència, un fet que l’empipa considerablement. Tot i això, el programa tira endavant amb l’objectiu d’oferir una visió objectiva i rigorosa de l’actualitat.
Es va presentar com la sèrie estrella de l’HBO de cara a aquesta temporada d’estiu i no ha decebut. Creada per Aaron Sorkin, qui ja ha aconseguit lligar el seu nom a una garantia de qualitat que pocs poden igualar, The Newsroom ofereix una visió suggeridora, arriscada i també força idealista del món del periodisme en l’actualitat, i de la societat de la informació en general. Fidel al seu estil, Sorkin deixa anar de forma inconfusible tot el seu repertori: diàlegs vertiginosos i carregats d’ironia, personatges carregats de conviccions, però també d’inseguretats, un punt de vista fortament crític amb la classe política nord-americana i un cert caràcter alliçonador en el seu missatge. El seu estil pot agradar més o menys, pot contenir tants elements lloables com d’altres de criticables, però la sensació global és que The Newsroom era una sèrie necessària i especialment significativa en els temps que corren.
Intèrprets: Peter Dinklage, Emilia Clarke, Lena Headey, Jack Gleeson, Kit Harington, Michelle Fairley, Sophie Turner, Nikolaj Coster-Waldau.
Gènere: Aventures, fantàstic. USA, 2011. 10 capítols de 55-60 min.
[SPOILERS 1a temporada!] Després de la mort de Robert Baratheon i Ned Stark, el jove Joffrey Baratheon s’asseu al tro de ferro i s’autoproclama rei de Ponent. Davant aquest gest, Renly i Stannis Baratheon es preparen per combatre Desembarco del Rey i reclamar una corona que consideren seva, mentre que Robb Stark també cavalca cap al sud per venjar la mort del seu pare. D’altra banda, Daenerys, ja amb els seus dracs, segueix amb el seu objectiu de formar un exèrcit per recuperar el seu tro, mentre que més enllà del mur creix la tensió entre la Guardia del Nord i els salvatges.
Després d’una 1a temporada amb un resultat més que notable donada la dificultat i ambició d’una adaptació com aquesta, Juego de Tronos encarava el seu segon any amb reptes afegits i un nivell creixent de complexitat. Més personatges, més fronts oberts, més desdoblaments de trames i, en general, una major dimensió de la història. I és aquí on els lectors de les novel·les hem vist complerts, en certa manera, els nostres temors cap a la sèrie. Des del principi, era conscient que l’adaptació comportaria canvis i que era impossible plasmar els centenars de pàgines de cada llibre, però la temporada no només ha grinyolat en aquest sentit, també com a producte televisiu en si. La qüestió no és que s’inventin escenes, diàlegs o fins i tot passatges sencers del llibre, la qüestió és que el producte ha perdut força i ha accentuat les seves mancances.
Queda poc més d’un mes perquè torni una de les sèries més esperades de l’any, i la HBO per fi ha emès el tràiler definitiu del que ens trobarem a la 2a temporada de Juego de Tronos. Tot i el seu inici dubitatiu i els seus detalls més o menys discutibles respecte l’adaptació dels llibres de George R.R. Martin, la primera temporada de sèrie va acabar guanyant-se a pols la condició d’una de les millors produccions televisives de 2011. La segona temporada, que equival al segon volum de la saga “Canción de Hielo y Fuego”, Choque de Reyes, augmenta en intensitat i també en número de trames i personatges, i molts rumors apunten que els guions presentaran força modificacions respecte la novel·la.
Comença un nou any i comencen noves sèries. A banda de les novetats de la que a Estats Units anomenen “mid-season”, és a dir, les sèries d’entre 10 i 13 capítols que comencen a l’hivern per acabar-se a finals de primavera, tornen algunes de les sèries que van fer més furor el 2011. Aquestes són algunes de les més destacades.
SÈRIES QUE CONTINUEN
– MAD MEN (5a Temporada) – 25 març 2012
Possiblement el retorn més esperat de l’any. Després dels conflictes entre la cadena AMC i els responsables de la sèrie, Don Draper i companyia tornen amb més històries en què el que mostren els personatges és tan important com el que amaguen. Una de les sèries de més qualitat dels últims anys, ambientada en el món de la publicitat a Estats Units durant els anys 60.
Per si algú es pensava que la HBO no pensava presentar cap nou projecte després dels èxits de Boardwalk Empire i Juego de Tronos, la venerada cadena nord-americana s’ha encarregat de desmentir-ho durant aquesta setmana amb les primeres imatges de Luck, la seva nova sèrie que estrenarà el gener de 2012. Un cop més, el projecte no escatima en ambició, començant pels seus dos protagonistes: Dustin Hoffman i Nick Nolte. Quasi res. Dues estrelles més de Hollywood que no han pogut resistir-se al prestigi televisiu de la HBO. Com a secundaris, destaca Gary L. Stevens, un dels genets de competició més llorejats i famosos d’Estats Units.
No és casualitat, ja que Luck centra la seva temàtica en les curses de cavalls i, naturalment, totes el món d’apostes que es genera al seu voltant. La història té com a protagonista un home de 60 anys (Dustin Hoffman) que acaba de sortir de la presó, però que no triga en ficar-se en nous problemes donada la seva addicció al joc. Globalment, la sèrie busca fer un retrat de tot el món que envolta les curses de cavalls i per ara té una pinta força prometedora. Més encara, si descobrim que el capítol pilot el dirigeix ni més ni menys que Michael Mann, qui també n’és un dels productors juntament amb el creador de Deadwood, David Milch.
Aquí teniu el primer tràiler de Luck i un primer mini-reportatge amb imatges del rodatge.
Com cada any, el dur retorn a la rutina laboral després de l’estiu ve acompanyat de diversos al·licients que ens fan més suportables aquests mesos. No estic parlant de la Lliga i la Champions, que també, sinó de la represa del principal gruix de sèries de televisió que la gran majoria de “frikis” televisius seguim cada setmana, així com l’estrena de noves produccions. Aquesta és una guia personal de les més destacades, per respondre en un sol post allò de “quan torna…?”.
SÈRIES QUE CONTINUEN
– CÓMO CONOCÍ A VUESTRA MADRE (7a Temporada) – 19 de setembre
Ted Mosby segueix explicant als seus fills com va conèixer la seva mare, o millor dit, tot el que va passar abans de conèixer-la definitivament. La comèdia considerada successora de “Friends” encara ja el seu setè any a la graella, un mèrit espectacular avui en dia, i ho fa amb un públic molt fidel i uns personatges que ja formen part de la història televisiva.
– MODERN FAMILY (3a Temporada) – 21 de setembre
La sit-com familiar a tres bandes més fresca dels últims anys vol prolongar el seu èxit després d’una segona temporada que la va consolidar en l’exigent graella d’Estats Units. Pel que sembla, els nous episodis arriben amb novetats importants, com la possible incorporació d’un nou membre a la família de Mitch i Cameron. Una comèdia més que recomanable.
– THE BIG BANG THEORY (5a Temporada) – 22 de setembre
Tot i ser acusada de caure en la reiteració, difícilment ens cansarem de Sheldon, Leonard i companyia, i menys amb l’expectació que el final de la 4a temporada va deixar en diversos fronts. Els físics (i enginyer) més divertits de la televisió tornen amb nous conflictes, manies i deliris de tota mena, amb una Penny cada cop més integrada i contagiada del “frikisme” general.
– FRINGE (4a Temporada) – 23 de setembre
Després de fregar la cancel·lació a finals de la segona temporada per una important davallada d’audiència, la FOX va decidir donar-li una oportunitat i ara ja arriba a la seva 4a temporada, convertida quasi en una sèrie de culte pels amants de la ciència-ficció. No obstant, aquesta podria ser, segons com funcioni, la seva temporada final.
– BOARDWALK EMPIRE (2a Temporada) – 25 de setembre
Després de l’èxit i les bones maneres de la 1a temporada, i postulant el personatge de Nucky Thompson com a un nou Tony Soprano, la HBO sembla confirmar que estem davant d’un projecte a llarg termini. La 2a temporada promet més acció i més sang a Atlantic City, segurament el que més es trobava a faltar durant la primera. En tot cas, una de les imperdibles.
– DEXTER (6a Temporada) – 2 d’octubre
Probablement, la millor sèrie que s’emet actualment. I també la que ha aconseguit mantenir un nivell més alt al llarg de totes les temporades emeses, per tant no es pot esperar menys d’una sisena que es presenta com un retorn a la naturalesa més obscura del personatge i que pot fer les delícies entre els fans de l’assassí en sèrie més carismàtic de la televisió. El tràiler és fantàstic.
– JUEGO DE TRONOS (2a Temporada) – Primavera 2012
La brillant adaptació de la saga “Canción de Hielo y Fuego” s’endinsarà en el segon volum, “Choque de Reyes”, per explicar la primera gran batalla entre els principals aspirants al Tron de Ferro i les seves conseqüències. Nous personatges, noves traïcions, nous aliats, nous enemics i encara més intensitat en el relat. Des de ja, la més esperada de 2012.
– MAD MEN (5a Temporada) – Primavera 2012
Després d’un any d’impass per conflictes entre la cadena AMC i els responsables de la sèrie, està confirmat que Don Draper i companyia tornaran l’any que ve amb més històries en què el que mostren els personatges és tan important com el que amaguen. Una de les sèries de més qualitat dels últims anys, ambientada en el món de la publicitat a Estats Units durant els anys 60.
– THE KILLING (2a Temporada) – Primavera 2012
Després del polèmic final de la 1a Temporada, l’agent Linden té encara molts caps per lligar i s’enfrontarà a un nou cas en què cap personatge està lliure de cap culpa. La sèrie policíaca més magnètica d’aquesta primavera té la difícil missió de mantenir un llistó força alt i demostrar que la decisió d’allargar-la ha estat ben presa.
ESTRENES
– TERRA NOVA – 26 de setembre
Steven Spielberg ha produït aquesta espècie de mescla entre Jurassic Park i Avatar, qui sap si amb algun toc de Lost, un ambiciós projecte de ciència-ficció que es postula com la gran aposta de la FOX per aquesta nova temporada de tardor. A primera vista, fa una mica de mandra, però caldrà estar atents a la seva evolució.
– PERSON OF INTEREST – 22 de setembre
J.J. Abrams a la producció i Jonah Nolan (germà de Cristopher) al guió presenten un thriller policíac en què un multimilionari contracta un agent de la CIA per intentar preveure i evitar crims abans que es produeixin. Jim Caveizel i Michael Emerson (que difícil serà extreure’l de Ben Linus) són els protagonistes de la gran aposta de la CBS.
– ALCATRAZ – Hivern/Primavera 2012
L’altre gran projecte de J.J. Abrams per a la propera temporada. Es basa en el misteriós retorn de tot de presos que 50 anys enrere van estar tancats a Alcatraz i van desaparèixer de forma misteriosa.Amb Jorge García i Sam Neill com a principals cares conegudes, espera convertir-se en l’estrella de la temporada de finals d’hivern i primavera.
– AWAKE – Hivern/Primavera 2012
Una aposta d’aquelles que pot ser una passada o fracassar al tercer capítol si l’argument no s’aguanta. Jason Isaacs protagonitza un thriller de ciència-ficció d’un home que té un accident i des de llavors viu una doble vida, una en la qual el seu fill ha mort i l’altra en la qual ho ha fet la seva dona, sense saber quina és la real. Inquietant i atractiu.
Naturalment, aquí he agrupat les més destacades segons el meu gust i criteri, però és probable que, com cada any, sorgeixi alguna que altra sorpresa. Tampoc he inclòs les clàssiques, estil House, Anatomía de Grey, CSIs, El Mentalista, Los Simpson, Padre de Familia… Totes elles tornen també durant les dues últimes setmanes de setembre i la primera d’octubre. Qualsevol consulta serà benvinguda. A gaudir-les, “serièfils”!
Tot i resultar no excessivament “mogudeta” a nivell d’acció i oferir una evolució més pausada del que molts esperaven, Boardwalk Empire va ser, sens dubte, una de les millors sèries de 2010. Per alguna cosa es va emportar els Globus d’Or a Millor sèrie dramàtica i Millor actor (Steve Buscemi). És per això que la seva segona temporada serà una de les obligatòries a seguir durant aquesta propera tardor. Pel que sembla, un cop presentats els personatges i els diferents fronts d’acció, la sèrie promet més acció i menys diàlegs, per tant ens esperen capítols més trepidants.
A banda de presentar nous personatges amb aspiracions a gàngster que voldran la seva part del pastís, un dels grans atractius d’aquesta segona temporada és l’augment de protagonisme d’Al Capone, que s’anirà postulant progressivament com el que tots sabem que va acabar sent. De la mateixa forma, serà interessant veure com Nucky Thompson, amb poders renovats, fa front al creixent nombre d’enemics que va obtenint. El segon dels tràilers ho il·lustra perfectament. Per la seva banda, el primer fa un ràpid avanç del que podrem veure d’aquí poc més d’un mes.
La 2a temporada de Boardwalk Empire comença el 25 de setembre a Estats Units, amb probable estrena a Canal+ poques setmanes després.
Nota de l’autor: Aquest és el post nº 600 del blog!
Intèrprets: Sean Bean, Mark Addy, Peter Dinklage, Emilia Clarke, Lena Headey, Jack Gleeson, Kit Harington, Michelle Fairley.
Gènere: Aventures, fantàstic. USA, 2011. 10 capítols de 55-60 min.
En un món antic, set regnes formen part del territori anomenat Ponent i lluiten per fer-se amb el poder absolut. Les famílies Stark, que controla la regió nord, Baratheon, amb presència a l’est, i Lannister, a l’oest, són les més poderoses. Sota el regnat de Robert Baratheon, casat amb Cersei Lannister, la misteriosa mort de la “Mà del Rei” (el seu home de confiança) porta Robert a demanar a Ned Stark que el substitueixi i vagi amb ell a Desembarco del Rey, la capital de tot el territori. La presència de les tres famílies juntes a la ciutat farà que comenci a créixer la tensió, mentre en unes altres terres, Daenerys Targaryen, qui també aspira al tron, comença la seva croada per reunir un exèrcit i recuperar l’hegemonia de la seva família.
L’ambició de la cadena HBO no té límits. Responsable de gran part de les millors sèries de televisió dels últims vint anys, la cadena privada americana ha afrontat una de les adaptacions literàries més complicades que hi pot haver actualment. Vaig descobrir el projecte televisiu sense tenir cap coneixença de l’exitosa saga literària en què es basa (“Canción de Hielo y Fuego”, de George R.R. Martin), però després d’empassar-me els dos primers volums i part del tercer abans de la seva estrena, vaig comprendre l’enorme dificultat que implicava traslladar tot aquest món a uns escassos deu capítols de 60 minuts. I el resultat ha estat realment satisfactori, tot i la gran dificultat que comporta veure Juego de Tronos havent llegit el llibre, concretament el primer, el qual dóna nom a la sèrie. A pesar dels encerts i desencerts a nivell d’adaptació, i l’obligada retallada de contingut per adaptar-ho al format televisiu, HBO ha tornat a parir una gran sèrie.
La sèrie comença dubitativa degut a les clares mancances i sobretot canvis en l’adaptació que presenta l’episodi pilot, cosa que va fer posar el crit al cel a més d’un lector, però poc a poc va remuntant el vol i, a mida que els personatges van guanyant protagonisme, sap plasmar amb molta fidelitat molts dels punts forts de la novel·la. Juego de Tronos ha de prescindir de molts diàlegs i resoldre incògnites abans d’hora, però, per molt que no ho preferim així, no hi ha dubte que el format televisiu requereix un ritme narratiu i un enfoc de la història molt diferents als d’un llibre de més de 800 pàgines. La part central de la temporada, probablement la més complicada a nivell de guió, és d’un nivell molt alt i aconsegueix que els qui ja coneixem els fets els puguem reviure amb la mateixa emoció. Globalment, els capítols passen amb una facilitat increïble, la mateixa amb què devores un capítol darrere l’altre quan llegeixes la novel·la.
A nivell argumental, Juego de Tronos s’alimenta de l’impecable estil de George R.R. Martin, capaç de trencar qualsevol norma narrativa i prendre decisions que deixen l’espectador completament descol·locat i que fan un gir de 180º a tota la situació. Tot i que la sèrie no respecta l’estructura dels llibres, que fan evolucionar les diferents trames a través del punt de vista d’un personatge en concret cada vegada, sap donar a cada nom la dimensió i el carisma que li pertoca. A Juego de Tronos, cada subtilesa o rerefons de cada diàleg o conversa té un gran valor i defineix a la perfecció cada personatge, si més no els més rellevants. El retrat de la filosofia de vida de cada família, els comptes pendents que totes elles arrosseguen del passat i la constant sensació que el més gros encara està per arribar (“Winter is Coming”, el lema de la sèrie, es va repetint) no fan altra cosa que enganxar a tothom qui decideix endinsar-se en aquest món fantàstic.
El treball de càsting és indubtablement un dels punts forts de la sèrie. La caracterització dels personatges és brillant, fins al punt que molts lectors (m’incloc) havien posat cares molt semblants a aquestes en el seu imaginari. Sean Bean aconsegueix que ens oblidem Boromir (tot i la semblança dels papers) i es converteix en un fantàstic Ned Stark, mentre que Lena Headey (Cersei), Emilia Clarke (Daenerys) i Michelle Fairley (Catelyn) donen a les protagonistes femenines tota la força que requereixen. Per altra banda, mereix menció especial Peter Dinklage com a Tyrion, sens dubte l’actor idoni pel personatge. També cal destacar el molt bon retrat de Petyr i Varys, dos dels personatges més imprevisibles i amb més incògnites de la història. Pel que fa al treball dels més joves, tot i que l’edat dels personatges puja clarament respecte el llibre i provoca variacions en l’enfoc de molts d’ells, també és més que digne.
Amb un bon treball d’ambientació, vestuari i localitzacions, Juego de Tronos pateix un cert efecte “low cost” pel que fa a grans escenes de lluita o en el mateix clímax final. Degut a això, escenes que haurien de ser grandiloqüents queden un pèl descafeïnades i perden en emotivitat i transcendència, o directament han estat retallades. Òbviament, la sèrie no podia abastar-ho tot, però potser s’haurien pogut estirar una mica més en algun cas. En tot cas, si ho concebem com a producte televisiu, Juego de Tronos és una sèrie més que notable i acaba fent honor a l’obra en què es basa; un relleu natural per a tots els fans de Tolkien i El Señor de los Anillos. Això sí, els televidents han de saber que la dimensió d’aquesta història i d’aquests personatges és molt millor a les pàgines escrites per George R.R. Martin (sí, he caigut al tòpic de “el llibre és millor”), per tant, la recomanació de la sèrie és efusiva, però no tant com la de la saga literària. Si la 1a temporada ha agradat, espereu-vos amb el que vindrà…
Martí
M.A.Confidential 