M.A.Confidential

The Newsroom

Creador: Aaron Sorkin

Intèrprets: Jeff Daniels, Emily Mortimer, John Gallagher Jr., Alison Pill, Thomas Sadosky, Dev Patel, Sam Waterston, Olivia Munn.

Gènere: Drama. USA, 2012. 10 capítols de 60 min.

Es va presentar com la sèrie estrella de l’HBO de cara a aquesta temporada d’estiu i no ha decebut. Creada per Aaron Sorkin, qui ja ha aconseguit lligar el seu nom a una garantia de qualitat que pocs poden igualar, The Newsroom ofereix una visió suggeridora, arriscada i també força idealista del món del periodisme en l’actualitat, i de la societat de la informació en general. Fidel al seu estil, Sorkin deixa anar de forma inconfusible tot el seu repertori: diàlegs vertiginosos i carregats d’ironia, personatges carregats de conviccions, però també d’inseguretats, un punt de vista fortament crític amb la classe política nord-americana i un cert caràcter alliçonador en el seu missatge. El seu estil pot agradar més o menys, pot contenir tants elements lloables com d’altres de criticables, però la sensació global és que The Newsroom era una sèrie necessària i especialment significativa en els temps que corren.

La primera temporada de The Newsroom es presenta en deu capítols (com és habitual a l’HBO) que avancen de forma cronològica, però també espaiada en el temps. Cadascun sol estar relacionat amb una notícia real, cosa que ajuda a la identificació amb els fets per part de l’espectador i que potencia la seva credibilitat. Des del vessament de petroli al Golf de Mèxic el juny de 2010, passant per la mort de Bin Laden, la revolta a Egipte o altres fets de nivell més nacional o local a Estats Units, la sèrie sap gestionar molt bé aquesta mescla de realitat i ficció i vol mostrar el que hauria estat una cobertura informativa amb el màxim de professionalitat i rigor possible en cada cas. Tristament, el resultat no correspon gaire amb el que podem veure als informatius de veritat. Una visió massa idealista? Ingènua? Es possible, però també reconfortant pel fet de poder comprovar que les coses es podrien fer d’una altra forma.

Els capítols combinen aquest tractament de l’actualitat amb les qüestions relatives al funcionament intern de la pròpia redacció i cadena, i també amb les històries personals dels diferents personatges. I és en aquestes dues qüestions on sorgeixen els aspectes més criticables de The Newsroom. Per començar, el funcionament de la redacció que reflecteix s’allunya bastant del que pot ser una redacció de veritat, ja que la sensació és que, tot i els contratemps que han d’afrontar, tenen una estranya facilitat a l’hora d’aconseguir fonts, tancar entrevistes i fer-se amb dades fiables. D’acord que estem davant d’una ficció i que aquesta visió més aviat idealista del periodisme era un dels objectius de Sorkin i que a nivell de ritme narratiu és més convenient que sigui així, però aquesta llicència no deixa de restar una mica de realisme al conjunt. En el fons, The Newsroom no té vocació de docu-ficció, sinó que mostra un paradigma, un model a seguir.

Pel que fa als personatges, aquests aconsegueixen adoptar cert carisma i simpatia cap a l’espectador, sobretot gràcies a la vessant humorística que Sorkin els infligeix, però també és cert que tots són força semblants i que no evolucionen gaire. Una mica més de varietat de personalitats no hauria anat malament. D’altra banda, les trames amoroses que es creen funcionen fins a cert punt, ja que es tornen redundants i acaben perdent interès. No obstant, la relació d’amor-odi entre Will i Mackenzie és un dels motors de la sèrie, potenciada per les grans actuacions de Jeff Daniels, capaç de donar dues cares ben diferents davant i darrere la càmera, i Emily Mortimer, que combina una gran capacitat dramàtica amb d’atacs d’histerisme que freguen el ridícul. Si en algun sentit coixeja The Newsroom és, doncs, en aquest tipus de trames, però al cap i a la fi no és un fet que castigui en excés el conjunt, o almenys en el meu cas no ha estat així.

Un dels altres elements que pot tirar una mica enrere és el creixent pes del contingut polític de la sèrie. No ens hauria de sorprendre si coneixem una mica Aaron Sorkin (creador de El Ala Oeste de la Casa Blanca), però si que en els últims capítols acabem un pèl empatxats de Tea Party i companyia. És interessant a nivell de crítica i també per deixar en evidència les veus més conservadores d’Estats Units, però el missatge s’acaba tornant una mica massa tendenciós. A pesar d’això, el discurs de la sèrie és molt sòlid i deixar anar veritats com punys, i a més aconsegueix emocionar-nos i tot al final de segons quin capítol. Tindrà detractors que inflaran aquests aspectes discutibles, però The Newsroom és una sèrie realment estimulant i optimista, que evidencia les carències del periodisme actual i demostra que si els mitjans actuessin amb una intenció honesta i es centressin en informar bé l’espectador, potser el món funcionaria millor.