La La Land
Director: Damien Chazelle
Intèrprets: Ryan Gosling, Emma Stone, John Legend, Rosemarie De Witt, J.K. Simmons, Finn Wittrock.
Gènere: Drama, musical. USA, 2016. 125 min.
Mia i Sebastian són dos joves artistes que viuen a Los Ángeles amb la il·lusió de complir el somni de la seva vida. Ella aspira a ser una estrella de Hollywood, però comença a estar cansada de càstings on no se sent valorada; ell vol obrir el seu propi club de jazz, però veu amb preocupació com aquest gènere musical cada cop va més a la baixa. Després de coincidir un parell de vegades per casualitat i tenir les seves discrepàncies, poc a poc inicien una relació amorosa que hauran de compaginar amb les seves respectives ambicions.És complicat encarar una pel·lícula quan aquesta ve acompanyada d’un martelleig mediàtic tan unànime com és el cas de La La Land. La inundació de qualificatius superlatius ha arribat a tal nivell que els espectadors pràcticament ens hem sentit empesos a què ens agradi el film, o a pensar que ens hem begut l’enteniment si després resulta que no és així. Però sí, encara que sembli mentida, existeix la possibilitat que La La Land no agradi, i també existeixen bones raons per a justificar-ho. Damien Chazelle construeix la pel·lícula amb astúcia, conscient que els seus primers minuts són clarament susceptibles de generar una gran empatia amb el públic i que a partir d’aquí només ha d’anar tocant les tecles adequades per a seguir encisant tothom, però sota aquesta capa envernissada hi ha clares mancances i problemes. És evident que cada espectador decidirà la importància que els dóna, i en el meu cas expliquen la fredor amb què vaig sortir del cinema.