Pokémon Detective Pikachu
Director: Rob Letterman
Intèrprets: Justice Smith, Ryan Reynolds, Kathryn Newton, Ken Watanabe, Bill Nighy, Chris Geere, Rita Ora, Suki Waterhouse.
Gènere: Aventures, fantàstic. USA, 2019. 100 min.
Després de deixar apartat l’entrenament de Pokémons, el jove Tim Goodman mira de recuperar la seva afició, però sense massa esma. Un dia, Tim rep la notícia que el seu pare Harry, detectiu i també un dels millors entrenadors de Pokémon que existeix, ha mort en un accident de cotxe, cosa que el porta a viatjar a Ryme City, la ciutat on humans i pokémons conviuen lliurement. Mentre visita l’apartament del seu pare, Tim descobreix un Pikachu que parla.
En unes altres circumstàncies, una pel·lícula ambientada en l’univers Pokémon hauria merescut una atenció molt mínima per part meva, però s’ha de reconèixer que Warner Bros i companyia han aconseguit plantejar l’adaptació del popular videojoc de forma especialment atractiva. I la veritat és que el resultat, sense ser excepcional, compta amb valors suficients per a pagar l’entrada. Pokémon: Detective Pikachu no només aconsegueix una admirable combinació visual entre acció real i personatges digitals, també desenvolupa una història prou solvent per a mantenir un mínim interès en tot moment. Però per sobre de tot això compta amb la carta guanyadora de Ryan Reynolds, que, tot i contenir la mala llet a què ens té habituats, converteix Pikachu en un personatge carregat d’un carisma que ningú podia imaginar. Dubto que sigui una pel·lícula particularment memorable, però com a aventura fantàstica Pokémon: Detective Pikachu compleix.
El bagatge de l’espectador relacionat amb tot el que rodeja Pokémon és un extra a l’hora d’abordar Pokémon: Detective Pikachu, però en cap cas una condició indispensable per a seguir la història amb normalitat. Evidentment, els somriures còmplices quan apareix una o altra espècie -ja sigui directament o en forma de referència- són exclusius per a qui hagi jugat als videojocs o vist les diferents sèries animades. Ara bé, el film procura posar una mica en situació aquells qui no estem familiaritzats amb aquestes criatures fantàstiques, de mode que mai ens arribem a trobar perduts davant el que passa. En el fons, la trama té una estructura eminentment detectivesca -i no massa complexa- relacionada amb la mort del pare de Tim, i el que es dedica a fer Pokémon: Detective Pikachu és ambientar-la i farcir-la de tot l’univers Pokémon. I encara que es desconeguin les particularitats de cada personatge, la veritat és que la combinació té prou gràcia.
El director Rob Letterman aprofita tot l’encant que transmeten els pokémons per a construir un bon grapat d’escenes variades i d’allò més efectives, sobretot a nivell humorístic. Pikachu és irresistible, però a la vegada adopta una personalitat molt particular gràcies a les ocurrències que deixa anar Ryan Reynolds, mentre d’altres com Psyduck, Snubbull o Mr. Mime propicien aparicions i/o running gags que funcionen bastant bé. El ritme àgil i la mesura de la durada també ajuda Pokémon: Detective Pikachu a passar de forma més dinàmica i entretinguda. Ara bé, això no amaga clares mancances de la pel·lícula, com la poca substància dels dos principals protagonistes humans, que resulten totalment plans de principi a fi. També queda clar que la trama en si justeja una mica, i que necessita diverses dreceres per a avançar degudament cap a un desenllaç no massa convincent ni original, i que vol recórrer massa a l’efecte dels girs de guió que ho capgirin tot de cop.
En tot cas, a Pokémon: Detective Pikachu no se li pot negar la capacitat de resoldre amb un bon equilibri la missió d’adaptar un imaginari fantàstic que compta amb milions de fans arreu del món. Tenint en compte els centenars i centenars de pokémons que existeixen, hauria pogut perdre’s perfectament en la mentalitat del “com més, millor” i passar-se de frenada. En canvi, acota bastant la seva història -de fet, la focalitza en una sola trama- i demostra una bona cura a l’hora de donar una funció a cada una de les criatures. És difícil acabar la pel·lícula sense sentir la necessitat d’abraçar (amb compte) un Psyduck. A nivell global, es pot dir que Pokémon: Detective Pikachu encerta en les seves decisions encarades a ser més efectiva que no pas revolucionària. Potser per això, no resulta gens molest pensar en l’opció de seguir explorant aquest univers a base de noves entregues. El temps (i la taquilla) ho decidirà.
Martí
M.A.Confidential 