Us
Director: Jordan Peele
Intèrprets: Lupita Nyong’o, Elisabeth Moss, Winston Duke, Shahadi Wright Joseph, Evan, Alex, Tim Heidecker, Madison Curry.
Gènere: Thriller, terror. 2019. 115 min.
L’estiu de 2017, una família afroamericana es desplaça a la costa de Califòrnia per a passar-hi uns dies de vacances. Més enllà dels típics conflictes entre els fills, l’estada es veu marcada per l’actitud de la mare, que es mostra visiblement inquieta pel fet d’estar allà degut a un record de la seva infància. A més, alguns dels fets que ocorren encara contribueixen a alterar-la més. Una nit, la família es veu sorpresa per la presència del que sembla una altra família a l’entrada de casa seva.
Fa un parell d’anys, la suspicaç radiografia que Déjame Salir feia sobre la falsa normalització racial als Estats Units va catapultar la popularitat del seu artífex, Jordan Peele. Només han hagut de passar dos anys més perquè el director faci el seu segon pas amb Nosotros, una pel·lícula que comparteix part de la mentalitat de la seva antecessora, però que demostra una evolució de Peele a l’hora de dirigir i també de narrar. De nou, trobem una combinació entre els codis clàssics del thriller de terror i un subtext clarament social en diversos nivells; ara bé, de la mateixa manera que el director mostra més exquisidesa i precisió en l’apartat visual, aposta per un discurs molt més explícit des d’un bon principi. El resultat fa de Nosotros una pel·lícula força estimulant, amb tocs de geni i grans idees darrere, però que s’acaba posant pals a les rodes degut a la seva excessiva necessitat d’explicar-se.
La història gira al voltant d’una figura tan recurrent avui dia com és la del “doppelgänger”, és a dir, una versió idèntica i negativa d’una persona que sol actuar fent-se passar per ella. A Nosotros, Jordan Peele hi fa referència una i altra vegada, ja sigui amb el recurs més evident del reflex en miralls i altres superfícies, o de forma molt més subtil. En tot cas, bona part del sentit de la història es troba en allò que uneix i a la vegada separa aquestes dues versions d’un mateix; com a exemple, aquest magnífic pla zenital en què els protagonistes caminen per la platja però són les seves ombres projectades a la sorra les que destaquen en realitat. Precisament, el de l’ombra és un dels altres conceptes que marquen el desenvolupament de Nosotros, tant a nivell de projecció física d’alguna cosa com de part obscura i oculta. No es pot negar que Peele té una gran capacitat per a representar una i altra vegada els motius que descriuen el que vol explicar.
Nosotros utilitza aquesta constant dualitat com a recurs terrorífic per a la trama, en el sentit que mentre les dues versions segueixin vives el perill no desapareix, però també el trasllada a un escenari metafòric molt més significatiu. D’aquí sorgeixen les diferents lectures que enriqueixen el missatge de la pel·lícula. Des del punt de vista més individual, Jordan Peele ens apel·la a tots i cadascun de nosaltres recordant la vessant “malvada” que portem tots dins i que es manifesta en menor o major mesura, però a mida que es va ampliant aquesta mirada adopta més rellevància. D’entrada, el director es fixa clarament en el seu país (“we are Americans” és possiblement la frase que queda més gravada de tot el film), on no només parla de la desigualtat entre races, sinó que llança tota una declaració a aquelles classes benestants afroamericanes que han oblidat els orígens i la lluita. Aquí es pot trobar un clar significat al títol de Nosotros, al qual se suma el detall -perdut amb la traducció- que en anglès “US” també són les sigles de “United States”.
Tota aquesta interpretació social és perfectament extrapol·lable a nivell universal, ja que no deixa de ser una revolució de les classes obreres davant els rics que els han oprimit, silenciat i també ocultat perquè no fessin massa nosa. Vist això, el principal mèrit de Nosotros és que sap anar aplicant totes aquestes lectures sense sortir-se de la seva naturalesa de gènere, i fins i tot aplicant moments puntuals d’humor que no desentonen. Ara bé, el gran problema (la que seria l’ombra de la pròpia pel·lícula) és que Jordan Peele necessita que tots aquests paral·lelismes s’entenguin, cosa que es tradueix en una sobreexplicació que acaba perjudicant el conjunt. Les escenes en què un dels personatges (ens) explica de què va tot plegat no només són una concessió innecessària a l’espectador, sinó que rebaixen l’impacte de Nosotros com a pel·lícula de terror. Un s’imagina el desenvolupament de la història sense disposar de la informació que ja se’ns dóna als vint minuts, i de ben segur que el resultat hauria estat molt més pertorbador.
Per tot això, resulta una llàstima que Peele no esperi una mica més a donar respostes; i també que, a l’hora de donar-les, ho faci de forma tan explícita i discursiva. D’acord que no absolutament tot se’ns dóna mastegat, però en certa manera el propi director aconsegueix indicar i limitar massa les conclusions que hem de treure de Nosotros. A pesar de tot, la pel·lícula té substància suficient per a funcionar amb bastanta solidesa de principi a fi, sobretot perquè Jordan Peele ofereix un grapat d’escenes memorables i també una bona colla de detalls per a identificar. Segurament el salt d’ambició que suposa Nosotros en relació a Déjame Salir, on la tensió prenia molt més protagonisme i el contingut del missatge era més acotat, ha fet que el director hagi volgut deixar clares les seves intencions; de cara a la propera, només li demano que ens deixi més llibertat per a entendre i completar el significat d’allò que ens explica. Perquè, del que no hi ha dubte, és que de talent n’hi sobra.
Martí
M.A.Confidential 