Arriba un moment en què celebrar l’aniversari del blog ja sembla una qüestió quasi rutinària, sobretot si véns de superar la dècada d’història (una marca que sempre suposa una aspiració a la qual arribar) i les unitats tornen a situar-se a l’1. Però què cony, 11 anys són un porró d’anys escrivint sobre la tonteria aquesta de les pel·lícules, i mai està de més anar-ho recordant. Per tant, una nit com aquesta de 2006 vaig decidir començar i aquí segueixo, així que a banda de l’evident part que em toca, un cop més cal donar les gràcies a totes les persones que de tant en tant entreu i llegiu, i que fins i tot a vegades m’ho dieu i tot; cosa que, encara que ja faci 11 anys, segueix fent una il·lusió especial.

Continue Reading