Searching for Sugar Man
Director: Malik Bendjelloul
Intèrprets: Sixto Rodríguez, Stephen Segerman, Dennis Coffey, Mike Theodore, Eva Rodríguez, Regan Rodríguez.
Gènere: Documental. Suècia, 2012. 80 min.
Als anys 70 i 80, un artista anomenat Rodríguez es va convertir en un autèntic fenomen de masses a Sud-àfrica, on les seves cançons van esdevenir un símbol de la llibertat i la lluita contra l’apartheid. El seu espectacular èxit anava acompanyat d’un immens misteri sobre l’artista, ja que ningú en sabia res més enllà del seu nom i la seva aparença, i més d’una informació deia que s’havia suïcidat. Dos dècades després, dos grans fans del cantant decideixen començar a investigar sobre Rodríguez.De tant en tant, apareixen pel·lícules completament fora de l’àmbit comercial que poc a poc van prenent presència i s’acaben convertint en títols de gran popularitat. La unanimitat de les crítiques, la creixent difusió a través dels mitjans i l’efecte boca a boca fan que el públic es vagi mobilitzant poc a poc i el film assoleixi quotes d’èxit realment increïbles. Searching for Sugar Man és ara mateix el paradigma d’aquest fenomen. Va guanyar la passada edició de l’In-Edit i es va emportar l’Oscar a millor documental -entre altres desenes de premis-, però que una obra d’aquest tipus acabi d’encetar la seva 14a setmana en cartellera no és normal. Per què ha passat amb aquesta i no amb altres que també ho mereixien? Resulta difícil trobar un motiu rotund, però el cert és que la història de Sixto Rodríguez ho té tot per fascinar-nos: misteri, drama, entreteniment, emotivitat, proximitat i, per sobre de tot, un estímul i una lliçó de vida.
Es podria dir que l’evolució de la pel·lícula és paral·lela a la de la història que ens explica. Tot comença a Sud-àfrica, on Stephen Segerman, a qui precisament anomenen “Sugar”, ens explica la història del cantant amb més èxit al país durant els últims anys. La figura de Rodríguez, per molts desconeguda fins ara, comença a calar-nos poc a poc, a base de fotos, cançons, lletres i també la seva repercussió al país africà durant els anys de l’apartheid. El documental s’encarrega de mantenir el misteri al voltant del seu protagonista, i la seva brillant i intel·ligent narrativa propicia que les respostes i solucions es vagin entregant-se de forma progressiva. Qualsevol documental musical sobre un cantant en concret seria territori quasi exclusiu pels fans, però a Rodríguez no el coneixem i volem fer-ho. Gràcies a això, Searching for Sugar Man de seguida ens fa partícips d’aquest objectiu i ens submergeix per complet en la recerca.
A Searching for Sugar Man no li fa falta destacar en l’aspecte tècnic; el seu format de documental és completament ordinari, a base de testimonis i imatges d’arxiu, només amb alguns detalls en forma d’animació de tant en tant. Però és que quan la història té prou potència, no li fa falta. L’emoció i implicació que demostren els testimonis mentre expliquen demostra que no estem davant una simple curiositat per trobar aquella persona, sinó sobre la necessitat de poder-li transmetre tota l’admiració i agraïment que es mereixia vint anys enrere. No els mou un “fenomen fan” desmesurat ni tampoc el morbo del seu presumpte suïcidi, simplement la voluntat de fer justícia amb ell per tot el que ha significat per la societat del seu país. Searching for Sugar Man és primer una sincera història sobre la gratitud i la perseverança, i després un documental sobre una persona fascinant pel seu humanisme i honestedat.
El director Malik Bendjelloul, responsable també del guió i el muntatge, sap jugar molt bé amb aquesta mescla de misticisme i enigma que envolta la figura de Rodríguez, convertint-lo en protagonista des del primer moment, encara que no l’haguem vist ni un segon. Quan una història gira al voltant d’un personatge amb una àuria especial ja té molt de guanyat, però també és meritori saber crear-la, gestionar-la i estimular l’espectador. Tinc la sensació que aquest documental en mans nord-americanes seria molt més efectista i excessiu en intencions emotives, però Bendjelloul respecta la humilitat del personatge i se la fa seva, per això la pel·lícula desprèn aquesta autenticitat en tot moment. D’altra banda, la combinació amb les cançons del propi Rodríguez és idònia, tant per les lletres com per l’atmosfera que aporten a les imatges, a banda que ens fan conèixer encara millor el protagonista.
Searching for Sugar Man es basa en l’evolució de la seva investigació, per tant convé no saber-ne massa, especialment la seva segona meitat. És un dels aspectes que tothom subratlla a l’hora de recomanar-lo, quan venen a dir-te “has de veure aquest documental”. I sí, m’hi sumo, s’ha de veure i gaudir, i aprendre’n. Salvant les grans distàncies, és el documental que pren el relleu al que en el seu dia va ser Inside Job com a obra de visionat obligat dins d’aquest gènere. No ens farà descobir cap gran secret, ni tampoc ens impactarà amb imatges espectaculars, simplement ens explicarà una història profundament humana. Com se sol dir, les grans històries són les que protagonitzen grans persones, i aquí en tenim un exemple indiscutible. Des d’avui, tots tenim un home més a qui poder admirar, i aquest home es diu Sixto Rodríguez.