En un exercici de transgressió sense precedents a la xarxa, anem a repassar breument el més destacat que ens ha deixat aquest any cinematogràfic que acaba demà. No faré cap “Top” ni seguiré cap ordre (això ja arribarà d’aquí pocs dies quan repassi la dècada), simplement agruparé les pel·lícules que, sempre segons el meu criteri personal, han destacat per diferents factors.
MILLORS PEL·LÍCULES DE L’ANY
Gran Torino (Clint Eastwood)
Malditos Bastardos (Quentin Tarantino)
El Secreto de Sus Ojos (Juan José Campanella)
PITJORS PEL·LÍCULES DE L’ANY
2012 (Roland Emmerich)
Siete Almas (Gabrielle Muccino)
Millenium I (Niels A. Oplev)
SORPRESES DE L’ANY
R.A.F. Facción del Ejército Rojo (Uli Edel)
Vals Con Bashir (Ari Folman)
Celda 211 (Daniel Monzón)
In The Loop (Armando Iannucci)
DECEPCIONS DE L’ANY
El Curioso Caso de Benjamin Button (David Fincher)
Enemigos Públicos (Michael Mann)
Cuestión de Honor (Gavin O’Connor)
MILLORS SÈRIES DE L’ANY
Dexter (4a Temporada)
Lost (5a Temporada)
The Big Bang Theory (2a i 3a Temporada)
Martí
M.A.Confidential 
Sóc molt dolent fent rànkings, però he vist quasi totes les pelis que menciones. Les sèries ja saps que no són cosa meva. No n’he vist cap. Les tres millors són francament bones. Dos de les tres dolentes ho són, i molt, però crec que encara en trobaria alguna pitjor. ‘Millennium II’ encara és inferior a la primera part. I ‘Fuga de cerebros’? ‘2012’ no l’he vista. Ara no en tinc cap més en ment. Les quatre sorpreses estan molt bé. Jo també parlaria d”Okuribito’ i d”Still Walking’, per exemple. Em van agradar moltíssim. I de les decepcions l’última no l’he vist i les altres dues es deixen veure. Normaletes i prou. Una abraçada.
M'agradaM'agrada
El curioso caso de Benjamin Button et va decepcionar? No en tenia constància d’això…
Sóc jo o aquest any ha estat fluix fluix fluix?
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb el cas de Celda 211. És realment una gran pel·lícula. Tothom en surt molt sorprès i la valora magníficament.
M'agradaM'agrada
Jordi, Millenium II ja la vaig evitar després de veure com havia estat la primera, i veig que vaig encertar. Les decepcions ho són precisament per això que dius, perquè aspiraven a molt més que “deixar-se veure”.
Lídia, mira que ho vaig dir cops en aquell moment, però no em deuries escoltar… I tens tota la raó, en general ha estat un any bastant fluixet. Espero que no puguem dir el mateix del que ara comença.
Albert, jo tampoc he rebut cap valoració negativa de moment. A més, estic segur que el fet que sigui espanyola fa que encara sorprengui més a la gent.
M'agradaM'agrada