Terminator Salvation

Director: McG

Intèrprets: Christian Bale, Sam Worthington, Anton Yelchi, Bryce Dallas Howard, Helena Bonham Carter.

Gènere: Acció, ciència-ficció. USA, 2009. 115 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Ha arribat l’estiu i això es nota a les sales de cinema. Després d’un mes de maig força lamentable en termes de cartellera (només cal veure la sequera d’articles de pel·lícules al blog), comencen a caure les primeres grans superproduccions disposades a alimentar-se del bon temps i les ganes de sortir més de casa per part de la gran majoria. No obstant, Terminator Salvation mereix que la separem una mica, tampoc massa, només pel fet de seguir un llegat que va marcar el cinema d’acció i ciència-ficció de finals del segle XX. I la veritat és que ho fa de forma més que acceptable, tenint en compte el que podem esperar de quartes parts. El film destaca per la seva capacitat de desfer-se de tota la palla i anar directament a allò que ens importa, amb descansos comptats i una clara evolució de menys a més.

La peli comença massa revolucionada, desbocada, amb una primera seqüència que de tan trepidant es converteix en marejant per culpa d’una càmera hiperactiva i un muntatge un pèl passat de voltes. Això sí, pel mig ens regala alguna que altra flipada, com un pla seqüència en què sortim i entrem d’un helicòpter un parell de cops, que, perquè enganyar-nos, són la salsa d’un film com aquest. No obstant, reitero que aquests punts de vista de videojoc i la excessiva inquietud de l’objectiu acaben empatxant. Es nota que aquest tal McG prové del videoclip i deu tenir pànic a la càmera fixa, però, per sort, la direcció es modera una mica a partir de cert punt i la sensació de moure’t més tu que els protagonistes desapareix.

Terminator Salvation és, no obstant, un 90% d’acció. A favor, que al final t’aconsegueix transmetre les pulsacions adequades per a poder gaudir de les nombroses lluites i persecucions; en contra, que no es cuida gaire de deixar ben clars certs aspectes del guió que en realitat són vitals per a explicar el que passa i el lligam amb l’inici de la saga Terminator. Crec que és el propi espectador qui després ha d’encaixar algunes peces (la conversa sortint del cine així ho corrobora), perquè amb quatre diàlegs que hi dediquen no hi ha molt temps per processar-ho. Precisament, un dels aspectes més positius de Terminator Salvation és el seu respecte a la resta de la saga, fins i tot amb la inclusió de més d’una referència directa i que sempre agrada a l’espectador.

Una de les grans atraccions del film és, sens dubte, Christian Bale. L’actor de moda (Batman i John Connor en un any, no està gens malament) és l’ànima de la peli, però el seu protagonisme no és insultant, ni molt menys. I és que la trama de Sam Worthington té un pes no gaire menor, cosa que crec que enriqueix força la peli i evita que segueixi un sol camí només. Això sí, no hi ha dubte que el carisma de Bale s’imposa i que és una gran elecció per al personatge. Al seu voltant, uns efectes especials espectaculars i un estil visual que pren diverses referències (Blade Runner és una de les més evidents) per a mostrar-nos un paisatge post-apocalíptic i bastant “underground”.

No m’ha decebut aquest Terminator Salvation, però tampoc m’ha enganxat (sí, Terminator 2 segueix insuperable). Això sí, aconsegueix distingir-se de la resta, adoptar un estil propi i presentar una estructura molt més acotada que les seves antecessores, en el sentit que es focalitza a consciència amb el que vol explicar i deixa estar la resta. Com tota peli d’acció, té un munt de situacions en què posar a prova la versemblança del que veus ja és innecessari de tan obvi que resulta, però, globalment, és un bon producte dins d’aquest gènere. Grans racions de crispetes, i a gaudir. Pròxim capítol, el 2011.