Si la fórmula funciona, repetim-la. És la pobra i desgastada màxima de Hollywood durant els últims anys i estan disposats a seguir-la mentre els surti rendible. En el cas de Resacón en Las Vegas, cal reconèixer que va ser una comèdia sorprenent per la seva frescor i capacitat d’evitar els recursos de sempre, però el seu exagerat èxit en taquilla va provocar la inevitable conseqüència de fer-ne una seqüela. Resacón 2 ¡Ahora en Tailandia! (sense comentaris) arriba el 24 de juny a les nostres sales amb la mateixa estructura que la seva antecessora, però localitzada al país asiàtic. A falta de veure la pel·lícula, que per ara ha rebut molt males crítiques després de la seva estrena a Estats Units, només cal veure els dos tràilers per plasmar les intencions mimètiques d’aquesta segona part.
Per fi s’ha desvetllat una de les principals incògnites d’aquest any cinematogràfic: quin aspecte tindrà el Tintín de Steven Spielberg. Quan encara falta pràcticament mig any per la seva estrena, arriba el primer tràiler de Las Aventuras de Tintín: El Secreto del Unicornio, la primera entrega de la trilogia que el propi Spielberg i Peter Jackson han preparat per portar a la gran pantalla un dels còmics més llegits a tot el món. L’expectació entre la munió de fans (jo reconec que era més d’Astèrix) de l’intrèpid reporter i el seu gos Milú és màxima, i també ho serà l’exigència amb què rebran aquesta adaptació cinematogràfica. En tot cas, no hi ha dubte que els noms responsables del projecte són encoratjadors.
Las Aventuras de Tintín: El Secreto del Unicornio està rodada utilitzant la tècnica “motion capture”, utilitzada en pel·lícules com The Polar Express o Beowulf, aspecte que probablement despertarà les principals controvèrsies sobre la pel·lícula. D’una banda, es manté fidel a l’estil visual del còmic, però de l’altra genera sensacions una mica oposades, ja que aquest mig camí entre la imatge real i l’animació és difícil d’assimilar. Personalment, no m’agrada gaire, sobretot per la caracterització dels personatges, les textures i els seus moviments (veure última imatge del tràiler), però caldrà veure com se n’han sortit Spielberg i companyia.
El film està “protagonitzat” per Jamie Bell en el paper de Tintín, amb Andy Serkis com a capità Haddock, Simon Pegg com a inspectors Dupond i Dupont, i Daniel Craig com a malvat Rackham el Roig. Las Aventuras de Tintín: El Secreto del Unicornio té prevista la seva estrena el 28 d’octubre de 2011. Les dues entregues següents arribaran, respectivament, el 2013 i el 2015.
I si de cop aparegués al cel un duplicat del planeta Terra? Un món paral·lel on tothom tingués un segon “jo” que porta la seva pròpia vida? De ben segur que ens agradaria saber què està fent, comprovar com hagués pogut ser la nostra vida si haguéssim estat a l’altre planeta i no en aquest, i valorar si preferiríem intercanviar-la o no. A vegades, un plantejament aparentment tan simple, d’aquells que plantegen per què no se li havia ocorregut abans a ningú, ja és suficient per convertir una pel·lícula en una de les més atractives de l’any. Seguint l’estil de The Man From Earth o Las Vidas Posibles de Mr. Nobody,Another Earth recupera la ciència-ficció en la seva vessant més humana i existencial.
La pel·lícula, premiada al recent festival de Sundance 2011, està dirigida pel desconegut Mike Cahill, un documentalista que debuta com a director cinematogràfic, i protagonitzada per la jove Brit Marling i William Mapother (popular per interpretar l’intrigant Ethan de Lost). La seva trama es basa en la relació entre els dos protagonistes, que es coneixen accidentalment el mateix dia que apareix aquest segon planeta Terra al cel. El tràiler deixa entreveure un estil força líric, però també una història intensa i de ben segur que no deixa indiferent ningú.
Another Earth s’estrena a les sales comercials d’Estats Units el mes juliol, però no se sap quan arribarà aquí. Caldrà estar atents.
Steven Spielberg és el nom que monopolitzarà les properes temporades d’estiu i tardor a les cadenes de televisió, primer a Estats Units i després a la resta del món. A través de la divisió televisiva de la seva productora, DreamWorks Television, el famós cineasta presenta dues sèries que porten el seu segell de forma inconfusible.
Falling Skies serà la primera en arribar, concretament el 19 de juny a Estats Units i tot just cinc dies després, el 24 de juny, a Espanya gràcies al canal TNT (el mateix que l’estrena allà). La presentació no té cap secret ni tampoc és res que no haguem vist abans, ja que mostra un món apocalíptic després d’una invasió al·lienígena al planeta Terra. A priori, la nul·la originalitat del plantejament provoca certa mandra, però caldrà veure com evoluciona aquest tipus de temàtica al llarg de la sèrie, que té La Guerra de los Mundos o Distrito 9 com a referents.
La sèrie està protagonitzada per Noah Wyle, que encapçala el grup de militars i civils que s’organitza per fer front als extraterrestres. Moon Bloodgood, Maxim Knight o Will Patton són altres integrants del repartiment, força desconeguts pel públic en general, ja que provenen d’altres sèries americanes. El tràiler deixa força clar què podem esperar de Falling Skies, bones dosis d’acció i alienígenes per tot arreu, esperem que no ens en cansem.
El segon projecte televisiu de Spielberg és Terra Nova, que, en un principi, s’havia d’estrenar abans que Falling Skies, però que s’ha acabat endarrerint per problemes en la postproducció. Finalment, arribarà a la cadena FOX al setembre, convertint-se en un dels plats forts de la temporada de sèries de tardor. Amb una aparença relativament semblant al planeta Pandora d’Avatar i amb l’evident referent de Jurassic Park, aquest cop ens trobem a l’any 2149, també amb un món apocalíptic, en què la raça humana es troba en alt perill d’extinció. La única solució és viatjar a la prehistòria per canviar el curs de la humanitat.
El protagonista és Jason O’Mara, també habitual de les sèries americanes, acompanyat de Stephen Lang (conegut secundari de Avatar, Los Hombres Que Miraban Fijamente a las Cabras o Enemigos Públicos) Shelley Conn o Landon Liboiron. Personalment, aquest projecte, força més ambiciós a nivell de pressupost, em genera més expectació, tot i que tampoc estem parlant d’una temàtica pionera. El tràiler és força curt, però trepidant.
Terrence Malick és un dels directors contemporanis més singulars i distingibles per la seva forma de fer cinema. Les seves pel·lícules es caracteritzen per un toc grandiloqüent, transcendental i poètic, però també per l’espectacularitat visual de les seves imatges i la profunditat que dóna als seus personatges i històries. Si s’han vist els seus dos últims films, La Delgada Línea Roja (1998) i El Nuevo Mundo (2005), és fàcil fer-se una idea del que estic parlant. És per això que Malick no acostuma a deixar indiferent a ningú, i tot fa pensar que així serà també en motiu de la seva nova pel·lícula, The Tree of Life.
Protagonitzada per Brad Pitt, Sean Penn i Jessica Chastain, explica la història d’una família benestant americana dels anys 50, on la influència d’uns pares amb una visió de la vida molt particular marca la infància d’un dels seus fills. La pel·lícula combina aquesta trama amb la del fill quan ja és gran, i també inclou imatges referents a la creació de l’univers com a metàfora del que va succeint al llarg del film. Desconcertant, però atractiu. Després de passar-se dos anys a la nevera per fallida de la seva primera distribuidora, The Tree of Life per fi veurà la llum.
L’estrena serà al Festival de Cannes, aquest mes de maig, i la seva data d’arribada a les nostres sales és, ara per ara, el 7 d’octubre. Per cert, el póster m’ha semblat espectacular.
Quan no fa ni set mesos de l’estrena de Conocerás al Hombre de Tus Sueños, ja tenim el tràiler de la nova proposta del director més prolífic de l’actualitat, Woody Allen. Tot i que la qualitat de les seves últimes pel·lícules ha presentat certs alts i baixos, és cert que el director novaiorquès sap atorgar un magnetisme especial al seu cinema, i en aquest cas, els al·licients són força destacats. D’una banda, com ja indica inequívocament el seu títol, Medianoche en París, es tracta del debut d’Allen a la capital francesa, per tant serà interessant comprovar quina visió de la ciutat ens ofereix aquest director que tracta amb una especial sensibilitat els entorns de les seves històries. De l’altra, veurem com se’n surten Owen Wilson i Michael Sheen a les ordres d’Allen, especialment el primer, de qui no coneixem la faceta dramàtica.
Un altre atractiu de la pel·lícula és veure l’actuació de la primera dama francesa, Carla Bruni, tot i que segurament tampoc se li ha de donar més importància. La resta de repartiment és d’autèntic luxe, ja que presenta noms com Rachel MacAdams, Adrien Brody, Marion Cotillard i Kathy Bates. L’argument sembla a priori força típic de Woody Allen: una parella a punt de casar-se que arriba a París, on una sèrie de fets fan que es replantegin les seves vides (sí, pastadet al plantejament de Vicky Cristina Barcelona). No obstant, Allen sol tenir algun as sota la màniga i, en tot cas, sempre aporta aquell toc personal als personatges que tan el caracteritza. Sigui com sigui, aquesta tampoc ens la perdrem.
Sí, tots hem girat el cap noranta graus cap a la dreta. Fidel al seu estil, J.J. Abrams (creador de Lost i Fringe, per si algú encara no el coneix a aquestes altures) obliga els espectadors a esforçar-se una mica per intentar descobrir tot el que amaguen els seus projectes. Super 8 és la seva nova pel·lícula i serà amb tota probabilitat un dels títols que marcarà el curs cinematogràfic d’aquest 2011. Produïda ni més ni menys que per Steven Spielberg, es situa un cop més en el gènere de la ciència ficció i el suspens, disposat a enganxar-nos a la butaca fins l’últim segon de pel·lícula.
La història narra les investigacions que un grup de nens inicien a partir d’una gravació involuntària amb la seva càmera Super 8 d’un terrible accident de tren, que provoca una sèrie de fets sobrenaturals possiblement relacionats amb la càrrega que transportava aquest tren. Amb l’aparició, per fi, del primer tràiler amb cara i ulls de la pel·lícula, es perceben clares reminiscències, entre altres, a E.T., res casual si Spielberg hi és darrere. De ben segur que la campanya viral de Super 8, iniciada ja fa uns quants mesos, seguirà aportant nous enigmes, però el que ja s’espera amb candeletes és la seva estrena, el 12 d’agost.
A falta de poc més d’un mes per la seva estrena, el fenomen Juego de Tronos ja inunda tota la xarxa. Si bé es veritat que qualsevol sèrie de la HBO genera una especial expectació, com ja va passar amb Boardwalk Empire o The Pacific durant el 2010, el cas d’aquesta nova producció és especial, ja que es podria dir que ja compta per avançat amb milions de fans. I és que la sèrie és una adaptació de la primera novel·la de la popular saga literària anomenada A Song of Ice and Fire, de George R.R. Martin, en un estil assimilable al de J.R.R.Tolkien. El primer dia que vaig parlar d’aquest projecte ja tenia ganes que arribés, tot i desconèixer per complet aquests llibres; ara que m’he llegit els dos primers volums, les ganes s’han multiplicat.
George R.R. Martin construeix un univers totalment absorbent, farcit de personatges d’una dimensió increïble i gran profunditat, que valen més pel que amaguen que no pas pel que mostren. Una història plena de traïcions, enganys, favors, venjances, enveges i, per sobre de tot, ambició de poder. Tot plegat, amb un component èpic brillant i una proximitat als nostres temps molt més estreta del que sembla. Stark, Lannister, Baratheon, Targaryen o Greyjoy són alguns dels noms que convé memoritzar, perquè, com molt bé proclama el tràiler final de la sèrie, el joc de trons en què participen tot just comença.
(Actualització 14/03) Un nou tràiler acaba de veure la llum, aquest força més detallat en els personatges i també en els conceptes de por i sang, claus en aquesta història alhora de decantar la balança cap a uns o altres.
Juego de Tronos s’estrena el 17 d’abril a Estats Units. A Espanya, Canal+ l’estrenarà el 9 de maig i més endavant el canal Nitro, pertanyent a Antena 3, l’emetrà en obert.
Pocs cognoms diuen tant per si sols. Ayrton Senna va ser un pilot únic i inigualable en el món de la Fórmula 1, el responsable que un servidor s’aficionés a aquest esport amb 10 anys, tot i que tingués la desgràcia de només poder gaudir d’ell durant poc més d’un any. L’1 de maig de 1994, un fatal accident al circuit d’Imola va provocar la tragèdia més important de la història d’aquest esport i acabava sobtadament amb la vida del brasiler als 34 anys. Senna és un documental que explica la vida d’aquest mític pilot en totes les seves facetes, la de guanyador, la de polèmic i la de fenomen social, entre altres.
Dirigida pel realitzador britànic Asif Kapadia, Senna recupera les millors imatges de la que va ser l’edat d’or de la Fórmula 1, a finals dels 80 i inicis dels 90, en què la perícia i agressivitat dels pilots determinaven la victòria, i no la mecànica com passa actualment. Els enfrontaments entre Ayrton Senna i Alain Prost quedaran sempre a la memòria d’aquest esport. El documental és d’aquells reservats als aficionats del motor i fans del pilot, és per això que no me’l penso perdre. El tràiler ja deixa entreveure emocions fortes.
Senna s’estrena el 20 de maig a les nostres sales.
No, no se m’ha espatllat la barra d’espai del teclat. HappyThankYouMorePlease és una comèdia independent americana disposada a seguir els passos de títols com Juno o 500 Días Juntos, per convertir-se en la “pel·lícula bonica” del moment. Amb Nova York com a escenari, el film presenta sis personatges que van entrecreuant les seves vides, amb l’amor i el desamor com a tema vehicular. Amb un estil que molts defineixen com proper a Woody Allen, la pel·lícula té un aspecte desenfadat, però també s’intueix certa voluntat de transmetre quelcom més profund. Veurem si no cau en el sentimentalisme fàcil o l’autocomplaença, i si el guió està a l’altura.
HappyThankYouMorePlease està escrita i dirigida per Josh Radnor, conegut per interpretar el personatge de Ted a Cómo Conocí a Vuestra Madre, en el que és el seu debut com a realitzador. Radnor també és un dels protagonistes de la comèdia, juntament amb Kate Mara (127 Horas), Malin Akerman (Watchmen) i Richard Jenkins (El Visitante), entre altres. El film es va emportar el premi del públic a la Millor Pel·lícula a Sundance 2010.
Martí
M.A.Confidential 